 |
Girona, 19/10/2026 |
 |
|||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
EL MUNICIPI DE CAMÓS
El municipi de Camós és un dels 11 municipis que conformen la comarca del Pla de L'Estany, una comarca que es fou creada a l'any 1988, segons la Llei 5/1988, 28 de març i publicada al DOGC Nº 992 del 16 de maig de 1988, en base als acords establerts en el decret 216/1987. La superfície total de la comarca del Pla de l'Estany és de 262,81 km2, distribuïts en els onze municipis com s'ha esmentat, i per tant, estimant una superficie mitjana per municipi, aquesta seria de 23,89 km2, per casdascún d'ells, però la mateixa és irregular, i com que Camós té una superficie de 15,66 km2, es pot considerar que està per sota de la mitjana teorica de superficie municipal. • Delimitacions del municipi
El terme Municipal de Camós esta situat al sud-oest de la comarca del Pla de l'Estany, i seguint el sentit de les agulles del rellotge, està abraçat per tres municipis de la mateixa comarca del Pla de l'Estany, que són: Porqueres, Cornellà del Terri i Palol de Revardit. Tanmateix, també té la franja en la part sud-oest d'una longitud de quasi 5 km que delimita amb el municipi de Canet d'Adri, en aquest cas, aquest municipi ja pertany a la comarca del Gironès. Altrament, Camós està molt ben comunicat amb la ciutat de Banyoles, ja que la via que hi porta de fet es un trajecte directe que s'nicia en el Passeig de mossèn Lluis Constans, cruïlla amb el carrer de Camós, fins arribar al nucli de la població de Camós on es troba l'ajuntament. Cal esmentar, que vinguen des de Banyoles pel carrer Camós, cal travessar un petit fragment del municipi de Porqueres, però amb el mateix nom de carrer Camós, que de fet, forma part de la carretera GIV-5147, que enllaça Banyoles, Camós, Palol de Revardit i la autovia C-66 que oficialment és la ruta que uneix Palafrugell amb Besalú, passant per les comarques del Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, i finalment, la Garrotxa, acabant amb l'esmentada vila comtal. • Orografia i relleu del territori municipal L'orografia de Camós es podria dir que quasi es dual, es a dir, meitat planura i meitat boscosa, tot i que aquesta última ofereix avantatge en una superfície farcia de boscos de roures, alzines i pins; la resta camps de cultiu de bon conrreu, on pràcticament es cultiva una mica de tot. Els cims envoltats de frondosos boscos, no són de gran alçaria, destacant el Puig Bataller de 594 metres d'alçada i que es troba en la part oest, en la Serra d'en Mont; altres són per exemple el Turó de Can Ramió de 494 metres, la muntanya de Sant Joan de 286 metres o el Turó de Can Valentí de 258 metres. Pel que fa a les planes, eminentment agrícoles destaca la Plana, a prop de Vilauba, el Pla d'en Pigem i el Pla de la Rajoleria, on enmig s'hi troba el petit nucli de Camós on hi ha l'ajuntament, en el carrer Cruanyes, nom del veïnat que hi ha a prop. • Riquesa hídrica i vegetació Com que bona part del municipi està format de frondosos boscos, es lògic que disposi d'una bona irrigació hídrica pel que fa a rius i rieres, tot i que de fet no disposa de cap riu d'importància que travessi el seu municipi, sinó que són afluents tots ells principalment del Riu Terri. El més important de tots ells és el Matamors, més riera que riu, neix en el collet de Cal Negre per anar travessant el territori camosí, passant a prop del nucli de Camós, fins a vessar les seves aigües pels entorns del paratge de Borgonyà, ja dins el municipi de Cornellà del Terri. Una altra riera és El Remençà, com ho són altres com, el Rec de les Estrades, el Comenell o el Tintola, part dels quals en tenen una bona part en el territori de Cornellà del Terri.
Cal fer especial menció al Revardit, que és un curs hídric procedent de la muntanya de Rocacorba, però que només passar en no més de poc més d'un quilòmetre dins el municipi de Camós per endinsant-se al de Palol de Revardit, vessant les seves aigües al Riu Terri, en el paratge del Veïnat de Sords. La frondositat dels boscos, la seva pendent orogràfica procedent de les Serra d'en Mont, del Serrat de Cal Gall, del Rocamirall i la zona del Bruguerol, tot plegat cap a la plana oriental del municipi, fa que tota aquesta zona boscosa proporcioni en època de pluges una estimable quantitat d'aigua, que no únicament llisca pels nombrosos torrents i rierols de que disposa la muntanya, sinó que es filtre cap els aqüífers del seu territori, donat una riquesa hídrica de gran importància. Els boscos de Camós són espessos i farcits de gran vegetació i matolls, fet que dificulta el seu accés i la proliferació d'animals com els porcs senglars, però contràriament, fa que quan plou l'aigua evaporada és insignificant, però la filtrada molt important, ja que en els mateixos torrents o en el mateix sòl boscós, fa que l'aigua no baixi amb la mateix furor de quan el terreny és escarpat, sorrenc i sense vegetació, i aixó sempre és d'agrair pels aqüifers esmentats. Tot plegat fa que sigui un terreny propens a disposar d'aigua subterrània, que principalment es manifesta en bona part, en la bonança pel que fa a la quantitat de fonts que hi ha al territori, que en són nombroses, unes més importants que altres, però que són fonts d'aigua neta i ben filtrada pels terrenys boscosos, lliures d'estabulacions ramaderes o altres fonts de toxicitat. Només per a nombrar algunes cal esmentar la Font de Garrabà, Font de la Ferriola, Font de Can Prat de Baix o la Font de la Perpinyana, entre moltes altres menors; moltes d'aquestes fonts són preludi d'algun saltant d'aigua, prou espectacular després d'uns dies de pluja, vistositat que ve remarcada sobre tot en alguna riera o indret com la Font i el Salt Dalmau, de Riera de Matamors. La vegetació ja esmentada es principalment en la zona boscosa de alzines, roures i pins, els qual estan envoltats per un espai frondós de matolls, de bruc i altres com romegueres i aritjols, però també de moltes plantes medicinal com l'espígol i el romaní. • Infraestructures i vies de comunicació
El municipi de Camós està relativament ben comunicat, sobre tot amb Banyoles, que de fet s'hi arriba a partir de la Passeig de mossèn Lluis Constans, cruïlla amb el carrer de Camós, essent la carretera GIV-5147, que es la mateixa que es comunica amb Palol de Revardit. A través d'altres veïnats como Mata (Porqueres) o Corts (Cornellà del Terri), es pot arribar fins a la planura de Camós o al mateix nucli on hi ha l'ajuntament.La via principal es la C-66 que va de Girona a Olot, per Besalú on hi ha diferents sortides a partir de les quals es pot arribar a Camós, població que no disposa de tren, essent les estacions més properes les de Girona, pel que fa al servei de RENFE i del TGV, ambdós a 20 quilòmetres.
SANT VICENÇ DE CAMÓS
Sant Vicenç de Camós és una església envoltada per un molt reduit veïnat, que s'endinsada en el boscos i als peus del final del Serrat de Cal Gall, a prop de tocar la plana de Camós, i entre rieres i rierols muntanyencs afluents del Remençà del Matamors i molts altres que baixen i formen part de la mateixa orografia dels seus entorns, i tot plegat en un petit veïnat de poques masies i cases més noves disperses pel seu entorn, algunes de les quals, sobre tot les més antigues, es troben en estat ruïnós. També cal destacar la particularitat que el veïnat de Sant Vicenç de Camós, disposa del cementiri municipal, el qual es troba en molt bon estat de conservació, com totes les esglésies del seu municipi, on també s'hi pot contemplar un monolit coronat per una creu de l'any 1870. L'església, és un edifici eclesiàstic on els seus primers indicis la situen a l'entorn de finals del segle XI i principis del segles XII, tot i que les múltiples reformes i ampliacions fetes en diferents èpoques, fa que poc en quedi del que possiblement ja havia estat una església o si més no, un ermita primitiva. Amb el pas dels anys i reformes, molts del vestigis romànics han anat minvant, sobre tot en base a les reformes que s'hi van fer durant el segle XIX i sobre tot a principis del segle XX. Tanmateix, l'edifici que avui es pot admirar, la forma una sola nou, sense àbsides, amb un campanar de base quadrada, amb dos finestrals en una cara i la contraria, i quatre ventanals, també en una banda i la contrària; tot plegat molt ben conservat. El campanar és de construcció curiosa ja que sembla que antigament tenia dos obertures, dues a nord-est i dues a sud-oest, que és on avui s'hi emplaça una campana, però que posteriorment es va elevat fins a culminar amb un sostre a quatre vents amb dues obertures a cada una de les façanes; al campanar s'hi accedeix per una escala de pedra amb vint-i-dos escalons continuats. La nau només disposa d'una sola entrada en la part frontal, a través d'una porta molt visiblement dovellada y reforçada, amb una petita finestra d'ull de bou per sobre de la porta, i un fris d'arcs cecs o arquets que l'envolten per la part superior, formant una semicircumferència, donant la impressió pels seus detalls, que antigament l'obertura havia estat molt més gran.
La façana en la seva banda dreta, conserva un sepulcre senzill amb un parell de mènsules i amb una inscripció inintel·ligible i a la resta de les façanes, hi ha finestres de tipus en doble botzinada, sobre tot a la façana sud-est, així com altres rectangular més minses, i curiosament amb diversos detalls interesants, com el fragment d’un antic rellotge de sol, que no hi ha constància que formés part del conjunt eclesiàstic, o s'hi si va posar posterior, i per tant, amb procedència aliena. Al costat de l'església parroquial de Sant Vicenç de Camós, s'hi troba l'antiga rectoria, una masia de gran dimensions, coneguda com La Sala, una edificació de finals del segle XIII o principis del segle XIV, on hi destaca una magnífica torre quadrada de finestres geminades, el qual està declarat com Bé Cultural d'Interès Nacional, i on actualment s'hi troba una establiment de turisme rural.
SANTA MARIA DE CAMÓS
L’església de Santa Maria de Camós s’alça sobre un turó situat entre les rieres de Matamors i del Revardit, en un indret des d’on es domina bona part de la plana de Banyoles i evidentment, del territori del municipi de Camós. Les primeres notícies documentals de l'església parroquial, daten de l'any 1211, tot i que les restes arqueològiques descobertes al voltant del temple indiquen un origen anterior, com passa en múltiples llocs, que s’alça una església, però primitivament hi havia existit una d’anterior, moltes vegades, una simple ermita; en aquest cas doncs, tampoc és diferent. El temple primitiu era una església romànica d’una sola nau, probablement construïda entre les darreries del segle XII i els primers anys del segle XIII, del qual, és a dir, de l’edifici medieval en subsisteix especialment, diversos elements. Hi ha el mur de migdia, bastit amb carreus ben escairats de pedra sorrenca, on encara avui, s’hi pot veure una característica finestra de doble esqueixada, rematada per un petit arc de mig punt format per dovelles. Les transformacions posteriors van modificar profundament aquell edifici romànic primitiu, amb les reformes iniciades a partir del segle XVI, però especialment les intervencions que es van portar a terme en els segles XVIII i XIX, les qual van donar al conjunt l’aspecte barroc popular que presenta en bona part avui, perdent part del seu origen romànic. La planta és rectangular, d’una sola nau i sense absis visible; la façana principal actual presenta una composició dividida per un fris motllurat, amb un frontó triangular a la part superior, on en el centre s’obre una portalada d’arc ogival, coronada en la màndorla del timpà, per una imatge de la Mare de Déu i, més amunt, per una rosassa. També disposa de campanar, que com la majoria de les esglésies d’aquests entorns, s’aixeca amb estructura arquitectònica de planta quadrada, molt transformat, pel pas dels anys. Un dels elements més curiosos és la façana posterior, on es conserva una antiga porta, avui tapiada, on la seva composició, la forma dos capitells jònics, fris motllurat i frontó triangular, és pròpia del llenguatge clàssic i contrasta amb els vestigis romànics conservats al mur de migdia. La història constructiva del temple encara es va fer més complexa amb la restauració de 1906, una intervenció important que va comportar, entre altres modificacions, el canvi de situació de la façana principal, es a dir, es va capgirar i la façana primitiva va passar a la part posterior, fet que va comportar, la desaparició de l’absis romànic. Aquest canvis es van fer més evident , ja que quan es van fer les obres de pavimentació de la placeta que hi ha al davant, a l’any 2017, van permetre descobrir les restes de l’antic absis romànic, diversos enterraments medievals, ja que hi havia hagut un cementiri i, fins i tot estructures corresponents a un edifici anterior al temple del segle XI, una clara referència al que s’ha esmentat.
Per tant, un fet important de l’estructura de l’edifici; primitivament havia estat concebut al revés de com està actualment, amb dos figures arquitectòniques que van desaparèixer i que es van posar al descobert a l’any 2017, una l’absis, que actualment no en disposa, i el cementiri, avui de nova construcció al veïnat de Sant Vicenç de Camós. Santa Maria fou coneguda durant segles també amb el nom de Santa Teresa de Camós, ja que el 13 d’octubre de 1658 es va beneir el retaule i l’altar de l’església de Santa Maria de Camós, dedicats a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d’Àvila (1515 - 1582), fundadora de les germanes carmelites descalces, fet que explicar la veneració encara avui existent i les imatges que hi ha en l’església de Santa Maria de Camós. En resum, l’actual Santa Maria de Camós és el resultat de diverses etapes superposades: un temple d’origen romànic, profundament transformat en època moderna i barroca i novament reformat a començament del segle XX. Precisament aquesta superposició d’estils i períodes és el que fa interessant l’edifici, ja que en els seus murs encara es pot llegir, gairebé com en un llibre de pedra, la història de la parròquia, per tant, es tracte d’un temple que al llarg de la seva història a viscut una veritable evolució arquitectònica.
SANTA MAGDALENA DE NOVES
L’església de Santa Magdalena de Noves és una petita capella d’origen romànic situada en un turó a la vora esquerra del Matamors, i que porta l’afegit de “Noves” perquè era el nom que apareix documentat ja en l’any 1019, mentre que la capella és considerada una construcció de les acaballes del segle XI, tot i que l’edifici actual ha estat objecte de diverses transformacions al llarg dels segles. La seva història està vinculada al monestir de Sant Esteve de Banyoles, també ho va estar Santa Maria de Camós, ja que a l’any 1303, el lloc de Noves fou venut a Bernat, abat del Monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, fet que permeté la recuperació del culte cristià en aquesta capella. Durant el segle XVI la devoció a Santa Magdalena adquirí una especial importància i s’hi arribà a establir una confraria, com a complement popular de devoció a la santa, una de les figures femenines més importants del cristianisme dels primers temps i una de les deixebles més properes a Jesús. Per tant, en el cas de la capella de Santa Magdalena de Noves, la dedicació és precisament a aquesta Maria Magdalena, puix que la seva figura va tenir una gran difusió durant l'edat mitjana, especialment com a símbol de penediment, conversió i devoció a Crist, quelcom que ajuda també a entendre el protagonisme que té Magdalena en el retaule del segle XVI que conserva la capella.
Des del punt de vista arquitectònic, és una construcció molt senzilla i de dimensions reduïdes, formada per una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, i amb una capçalera també rectangular. La portada, situada a ponent, és un senzill arc de mig punt adovellat i queda protegida per un porxo posterior, que constitueix un dels elements més característics del conjunt. Els murs són construïts principalment amb pedra sorrenca poc desbastada, disposada en filades, mentre que les cantonades i alguns elements arquitectònics presenten carreus de travertí de Banyoles, més acuradament treballats. Al mur de migdia s'hi obriren posteriorment dues finestres, mentre que la il·luminació original incloïa una finestra de doble esqueixada, i un element especialment singular és una petita capelleta circular o absidiola que sobresurt del mur de tramuntana. La capella conserva també una peça artística de notable interès: el retaule de Santa Magdalena de Noves, del segle XVI, pintat a l'oli sobre fusta policromada. Està format per setze compartiments amb escenes relacionades amb Santa Magdalena, Sant Valeri i la Mare de Déu, i constitueix un dels elements artístics més destacats del petit temple. Ja entre els anys 1991 i 1992 l'edifici fou objecte d'una restauració impulsada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l'Ajuntament de Camós, que a resulta d’aquestes obres, foren descobertes a l'exterior de la capçalera actual, el basament d'un antic absis semicircular. El retaule anteriorment esmentat del segle XVI, fou retirar i entre els anys 1978 a 1992 fou exposat i guardat en el Museu d’Art de Girona, per retornar un cop van finalitzar les últimes obres de reforma realitzades, que amb gran celebració civil i eclesiàstica va tenir llos el 19 de juliol de 1992, amb gra asistència i diversos actes de tot tipus.
CRUANYES I CAN PEDRERS El Veïnat de Cruanyes i el Veïnat de Can Pedrers o Can Pedrés, segons el ròtol de carretera, són dos petits nuclis o veïnats de Camós, amb molt poques cases en el seu entorns, tot i que en el dos veïnats, es troben varies masies prou espectaculars, i amb molt anys d'antiguitat, envoltats, principalment pel de Can Pedrers del típic paisatge boscos de Camós. • Veïnat de Cruanyes
El Veïnat de Cruanyes, és un dels petits nuclis de poblament rural que configuren el paisatge tradicional del municipi de Camós, amb un origen prou antic, tal com testimonia la documentació medieval. Aquesta documentació, ja esmenta el lloc i algunes de les seves propietats durant els segles XIV i XV, com la de l’any 1388 on es troba documentat un tal Pere Bartomeu de Cruanyes, fet que posa de manifest l'existència d'una nissaga vinculada en aquest indret, des de temps inmemorials. El seu entorn conserva el caràcter agrícola i rural propi de la comarca del Pla de l'Estany, on hi ha varies masies de dimensions considerables, combinades amb altres habitatges de nova construcció. Formant tot un nucli, no molt extens però pro habitat amb diferents serveis per a la població, també si troba l'Ajuntament del municipi de Camós, al costat d'un parc infantil per a la mainada. Cal també fer esment, que està molt ben comunicat, per la GIV-5147 que connecta directament en Banyoles a partir de l'avinguda de Mossèn Constants, i la cruïlla que porta el nom de carrer de Camós, travessant una petita franja del municipi de Porqueres.
El Veïnat de Can Pedrers és un altre dels veïnats de poblament dispers de Camós, estretament vinculat al paisatge de masies, camps de conreu i espais forestals que caracteritza bona part del municipi. El seu nom, d'arrel clarament relacionada amb l'activitat dels pedrers o amb l'existència de pedra a la zona, evoca la tradició constructiva i l'aprofitament dels recursos naturals del territori, que com en altres indrets de Camós, les masies i les explotacions agrícoles han estat elements fonamentals en la configuració del seu paisatge, destacant diverses d’aquestes masies. El veïnat de Pedrers, té menys construccions que el veïnat de Cruanyes i no disposa dels serveis que té aquest, malgrat ésser petit, varies masies estan restaurades i presenten un bon aspectes, tot i que altres, no tant, per també combinades en habitatges, no molts, de nova construcció. El veïnat de Can Pedrers, es troba a peu de carretera de la mateica GIV-5147 a tan sola 0,5 km per traspassar la línia de demarca el municipi de Camós amb de Palol de Revardit, població aquesta que del veïnat de Can Pedrers, està a poc més d’un quilòmetre de distància.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: octubre 2026 |
|
|
| Inici - Contactar - Natura i Esport - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |