 |
Girona, 19/06/2026 |
 |
|||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
CADAQUÉS, AMB REGUST DALINIÀ
El municipi de Cadaqués es troba situat a la zona est de la comarca de l'Alt Empordà, i per tant, en ple litoral al nord de la Costa Brava, amb un relleu que res té a veure amb la part sud de la Costa Brava. La part sud de la Costa Brava és una zona farcida de petites cales de sorra fina, aigua clara i amplies pinedes, en canvi la part nord, són platges de sorra negra o la gran majoria amb gran nombre de pedrolins, amb una costa abrupte i escarpada de roques punxonades , amb una clara benedicció, unes aigües netes, fresques i cristal·lines. Aquestes qualitats de l'aigua i les formes marines i estructures geològiques incomparables, acompanyat tot plegat pel fet que al ésser una costa molt rocosa, de difícil excés i gens massificada de gent, la fa un atractiu incomparable i de gran bellesa per a la pràctica del submarinisme, on el sòl marí és del tot gratificant pels practicants d'aquest esport marí. • Delimitació del municipi La superfície del municipi de Cadaquès es de 26,43 Km2, i essent la mitja dels municipis altempordanesos d'uns 20 km2, es pot considerar que Cadaquès ocuparia una zona mitjana de tots ells, tot i que la població es concentra pràcticament a Cadaqués i Port lligat. Tota la franja que va des del nord, nord-est, sud-est i sud del municipi està limitada pel mar, en tota una línia escarpada que va des de la cala Galladera al nord, fins la cala Jóncols al sud, on pràcticament tot aquest territori que es troba dins el Parc Natural de Cap de Creus. El municipi el delimiten dos municipis altempordanesos que son, per la part nord-oest, el municipi del Port de la Selva i en la part sud-oest i sud, el municipi de Roses. Les delimitacions marítimes més rellevants venen de nord a sud representades per la cala Galladera en primer lloc, la qual es compartida amb el municipi del Port de la Selva, i fins arribar al Cap de Creus, es troben un bon nombre de cales i petits illots. El Cap de Creus, és la punta més oriental de la Península Ibérica, tot i que, l'extrem seria una petita illa, que és coneguda com a Sa Massa d'Or. L'altre extrem seria el Cabo de Finisterre, dins la província de A Coruña, com l'extrem més occidental, en aquest cas no de la Península Ibérica, sinó de l'Estat Espanyol.
Un trajecte que s'ha convertit sobre tot per ciclistes i excursionistes en tot un repte, ja que són 1.337 Km que separen un punt d'un altre i que s'hi pot anar seguint tot un seguit de camins, bona part quals coincideixen amb els camins de Sant Jaume i de Santiago. Fins arribar a Port lligat des del Cap de Creus, la costa continua escarpada i amb un gran nombre de cales i petites platges fins arribar a Port lligat, on hi destaca la illa del mateix nom. i una mica més dins mar, la Illa Messina. Vorejant la costa, s'arriba a la població de Cadaqués, un trajecte enmig de petites pinedes i xalets, no massa massificats, i mitjançant un camí de ronda, es pot arribar a la Badia de Cadaqués, finalitzant en una petita platja, la cala Sa Conca i la Platja de Sa Sabolla. A partir d'aquesta petita platja cap al sud, de fet no hi ha cap cala, sinó un gran nombre de puntes amb petits espais que no es poden dir ni cales per les seves formes abruptes, i pràcticament només accessibles per mar, fins arriba finalment, a una platja accessible i límit del municipi que és Cala Jóncols. • Orografia i relleu del terreny La totalitat del municipi de Cadaqués és enterament muntanyós, una geologia amb algunes parts molt escarpades amb gran abundor de llicorella, com la zona de la costa i altres més arrodonides, més cap a l'interior, on hi destaquen petits puigs de poca altitud amb respecte al mar. El cim més elevat és el Peni de 606 metres que pràcticament comparteix amb el municipi de Roses, uns altres serien, Es Simonets de 530 metres, el Puig de Sa Cruïlla de 321 metres i el Puig d'en Manyana de 257 metres, i així un bon nombre d'altres puigs, però cada cop de menys altitud, a mesura que s'apropen al litoral marítim. Disposa de dos caps, molt coneguts per excursionistes i visitants, que són el Cap de Creus i el Cap Norfeu, així com altres menys importants, com Es Caials, situat entre Port lligat i la Badia de Cadaqués. • Riquesa hídrica i vegetació Cadaqués no disposa de cap riu ni afluent hídric d'importància, i els pocs que hi ha, no són sinó rieres i torrents, que només porten aigües pluvials que dels diferents puigs que envolten el municipi. La més important Sa Rierassa, ja que és la que passa pel centre de Cadaqués i desemboca a la platja de la badia de Cadaqués, i que recull les aigües de pluja que baixen principalment de la Muntanya Negra, com la Riera de Sant Vicenç.
La resta del litoral marítim hi ha nombrosos torrents que recullen les aigües pluvials com el Rec de Sa Sabolla o el Torrent bo, més situat cap la zona del Cap Norfeu. La vegetació és variada, tot i que hi ha predomini i abundància de vegetació de matolls, però també nuclis amb pins i en petita mesura d'ullastres; la agricultora és pràcticament inexistent degut a la seva geologia i tipus de terreny. • Climatologia i temperatura El clima i temperatura de Cadaqués es el propi que hi ha en tota la costa mediterrània catalana, on potser per la seva ubicació enclotada, sobre tot la població, queda un pèl resguardada de la tramuntana, quan aquesta és present a l'Alt Empordà i que es fa sentir en tota la seva força. • Infraestructures i vies de comunicació Accedir a Cadaqués només és possible per terra o per mar; per terra a través de la carretera GI-614 que va de Roses a Cadaquès, tot i que també es por venir per la carretera GI-613 que ve del Port de la Selva, a la cruïlla del Puig de Perafita, és on hi ha la bifurcació, que en el cas de venir de Roses, es pot anar cap al Port de la Selva o a Cadaqués. La carretera GI-614 que des del Puig de Perafita arriba al nucli de Cadaqués, són uns 5 quilòmetres que tot hi estar en bon estat està farcida de corbes, on cal anar en compte i no tenir pressa. Per mar també es pot arribar a Cadaqués, però no en ferri ni res que se li assembli, si de cas, només amb les embarcacions de passatgers procedents de Roses o amb vaixells privats; Cadaqués no disposa de port marítim ni pesquer como per exemple Roses o l'Escala. L'estació de tren més propera és Llançà que es troba a 20 km, o la de Figueres a 39 km on també hi el TGV a Figueres-Vilafant, a 43 km. Pel que fa al transport aeri, l'aeroport de Girona- Costa Brava es troba a 85 km, tot i que, l'aeròdrom d'Empuriabrava es situa a 24 km. • Entitats del municipi
La pràctica totalitat dels habitants del municipi de Cadaqués viuen en la mateixa població o en els seus entorns on els xalets són el tipus d'habitatge més habitual. En el municipi de Cadaqués no hi ha cap urbanització que aglutini gran quantitat d'habitatges, sinó que més aviat són agrupacions de xalets que no desmilloren massa el paisatge. Es possible, entre altres variables que el fet d'estar envoltat pel Parc Natural de Cap de Creus, ha fet que molta part del municipi es conservi totalment verge i natural, per delit dels seus residents i visitants. Cadaqués no té ens, veïnats o pobles petits dins el seu territori municipal, només en certa manera es pot dir que hi ha el petit nucli de Port-lligat, anys abans només format per petites barraques de pescadors i avui amb un nombre prou limitat de xalets i residències d'estiu.
UN TOMB PER CADAQUÉS
Possiblement una de les coses que ha fet que Cadaqués conservés un encant, un aire mediterrani, amb carrers estret de cases blanques farcides moltes d'elles de flors, fos el fet que la seva geografia escarpada i difícil accés per terra, ja que únicament, de sempre només hi ha hagut una sola carretera, amb un bon nombre de corbes, en fos la causa. De ben segur, cada cop que es pronuncia el nom de Cadaqués, aquest està íntimament lligat i es configura la imatge de Salvador Dalí, qui fou el que li va donar internacionalitat a la que es podria qualificar quasi, com a ciutat natal, tot i que era nascut a Figueres, que tampoc n'era tan lluny i a més capital de la mateixa comarca catalana. El poble de Cadaqués és de fet l'únic nucli urbà del municipi, la resta no són més que xalets i cases escampades pel territori, no amb gran abundància, fet que es d'agrair ja que ha sabut mantenir i preservar el territori i el seu relleu tan característic, a diferència d'altre municipis de la Costa Brava que l'han repicat i farcit d'urbanitzacions, la majoria amb dissenys i urbanisme descabellat. A Cadaqués s'hi poden trobar diferents indrets i racons per a fer-hi una aturada, prendre algun refresc o anar en algun dels seus restaurants, la majoria de bona qualitat on el plat predilecte, com no podia ésser d'altres manera és el peix i el marisc. • Església de Santa Maria de Cadaqués Arribant a Cadaqués per mar, i per damunt de totes les cases que formen el nucli de població blanc i mariner hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, de fet en el punt més elevat de la població, a 16 metres sobre el nivell del mar, la qual es troba inclosa dins el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es un edifici que fou construït entre els segle XVII i XVIII, que consta d'un sola nau amb diferents capelles laterals, trobant-se tot l'exterior emblanquinat com la resta de cases que configuren el nucli antic, formant tot plegat un conjunt eclesiàstic de dimensions considerables como a parròquia.
Disposa d'un característic campanar de base quadrada, però mentre s'enlaira canvia a una forma poligonal octogonal on a la part més alta hi ha, un rellotge i en els lateral obertures per les campanar, quedant finalment coronat per dues petites estructures sobreposades quadrades. Destaca en el conjunt arquitectònic per la part esquerra de l'edifici, la capella e la Pietat, també coneguda com a capella fonda, que està coronada per una cúpula i que no formava part de la construcció original, sinó que fou construïda en posterioritat entre els segles XVIII i XIX. A l'interior destaca sobre tot, el retaule del segle XVIII dedicat a Santa Maria, construït durant els any 1725 i 1788, considerat un dels retaules barrocs més notables i originals de Catalunya, i dels pocs que es conserven tal qual foren construïts, donat que molts d'ells foren destruïts, cremats, robats o malmesos per brètols i carcans poc abans i durant la Guerra Civil (1936 - 1939). L'obra fou feta per l'escultor Pau Costa (Vic, 1665 - Cadaqués, 1727), molt conegut en l'època per la seves obres, sobre tot pel retaule de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mari; qui va col·laborar amb Costa en la elaboració del retaule de Santa Maria de Cadaqués fou Joan Torras, un altre escultor que va realitzar gran quantitat de retaules en diferents parròquies del Bisbat de Girona durant els segles XVII - XVIII. Altres peces i apartats dins l'església es l'orgue, que data la seva primitiva construcció de 1689, havent passat per diferents ampliacions i restauracions al llarg dels segles, la última de l'any 2004. Altres peces d'interès són diversos retaules barrocs situats en les capelles laterals, una trona de pedra, bancs de fusta dels cònsols de la vila i una petita pica per l'aigua beneita amb una inscripció datada al 1705; també hi ha una làpida on es recorda els 140 cadaquesencs morts a causa de l'epidèmia de colera a la població a l'any 1837, lacre que es repetiria en altres poblacions alt empordaneses com la de l'Escala l'estiu de 1885. • Museus de Cadaqués Cadaqués compte amb tres espais museístics: el museu municipal, la Casa Salvador Dalí de Port lligat i l'Espai Cap de Creus, dedicat al mar i més concretament al Parc Natural del Cap de Creus, el qual es troba situat en l'edifici del Far de Creus, en el Cap de Creus. El Museu de Cadaqués està dedicat als artistes i temàtiques pictòriques que han tingut o tenen relació amb la població i la seva història. S’ofereixen, al llarg de l’any, exposicions temporals diverses per tal que el visitant pugui conèixer de més a prop la cultura cadaquesenca. El Museu Municipal de Cadaqués és bàsicament un museu on una petita part està dedicada a diferents aspectes de la població i a personatges vinculats amb Cadaqués, on la població alt empordanesa ha estat font d'inspiració de la seva obra; però bàsicament està molt dedicat a la figura de Salvador Dalí i a la seva obra.
Es un museu que bona part del mateix està dedicat a exposicions temporals durant tot l'any, sobre tot amb relació a la escultura i a la pintura en general. L'Espai Cap de Creus és una entitat museística que no es troba ubicada en el mateix cas urbà de Cadaqués, sinó que es troba en el mateix edifici on hi ha el Far de Creus, un edifici construït a l'any 1853, considerat el segon far més antic de Catalunya, i ubicat en la mateixa punta del Cap de Creus. Recull tot un ampli espectre relacionat amb el Parc Natural de Cap de Creus, al mar, a la pesca, la seva peculiar geologia, vegetació i fauna, als seus recursos en general, tot plegat amb un ampli contingut didàctic i divulgació científica, tant pel que fa als aspectes i continguts fotogràfics, de maquetes, així com de panells explicatius. Finalment, Cadaqués i tampoc en el seu nucli urbà, sinó a Port lligat compte amb un altre espai museístic, en aquest cas molt conegut i visitat, tal com és la casa de Salvador Dalí, lloc on hi va tenir la seva residència fins l'any 1982 després de que fos construïda a partir de la unió de diferents barraques de pescadors, a partir de 1930 formant-se progressivament l'habitatge que avui es pot contemplar. A partir de l'any esmentat, i arran de la mort de Gala, Dalí es va traslladar a viure al Castell de Púbol, un petit poblet del municipi de La Pera, al Baix Empordà. Salvador Dalí, un figuerenc nascut a l'any 1904, va troba a Port-lligat i en els paisatges de Cadaqués i els seus entorns, la lluminositat, aïllament i inspiració que el van convertir en el català més conegut arreu del món. Cadaquès fa uns anys havia comptat amb dos espais museístics, d'una banda un petita exposició de mineralogia que hi havia hagut en el mateix Casino de Cadaqués i el museu Perrot-Moore, una pinacoteca d'aquest pintor francès, molt vinculat a Dalí, al voltant del qual hi van haver tot un seguit de plets.
• Casa Serinyana
Tota persona que visita per primer cop Cadaqués, quan arriba a la platja principal o Platja Gran de la badia de Cadaqués i observa a mà esquerra, se'n adona una magnifica edificació modernista que hi ha al racó, on comença el carrer Riba des Poal, nom de la petita platgeta que hi ve encara no després dels 100 metres. La casa és coneguda amb el nom de Casa Serinyana o també, com a Casa Blaua, essent el nom de Serinyana, el cognom familiar de la persona que la va fer construir. Una edificació dissenyada i construïda sota la direcció de l'arquitecte modernista Salvador Sellés i Baró (Barcelona, 1880 - 1948), la qual fou iniciada la seva construcció a l'any 1911, i inaugurada el 20 de setembre de 1913 pel seu primer propietari i promotor de la construcció, Octavi Serinyana. Els Serinyana era una família cadaquesenca que durant moltes generacions va estar vinculada al mar en quan al comerç i al transport marítim, ja que està documentada la seva activitat des del segle XVI, principalment en rutes a Barcelona, però que posteriorment va ampliar a altres poblacions, fins i tot arribant a Cuba.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: juny 2026 |
|
|
| Inici - Contactar - Salutació - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |