 |
 |
|
 |
|
 |
|
 |
 |
 |
El 74% del sistema circulatori, és microcirculació, una part fonamental per a mantenir la salut del cos, a partir d’un estat de bona oxigenació, funcionalitat i el més important, lliure de toxicitat, ja que en el 90 % del casos són la causa de la malaltia i el malestar.
BEMER, és un equip metge fàcil d’utilitzar i, amb la comoditat que no cal anar a fer sessions externes, sinó gaudir de les seves avantatges en el domicili propi.
Sense cap compromís, et facilitem tota la informació i assessorament mèdic sobre el seu us i teràpies que desenvolupa. |
 |
info@narasalus.cat
Tel. 617.053.648 |
|
|
|
FIGUERES, CAPITAL DE L'ALT EMPORDÀ
 |
Sant Jordi i el Drac i el Mercat Setmanal al fons |
La capital de l'Alt Empordà, Figueres es troba a uns 40 Km de Girona, a 57 Km de Perpinyà i a 140 km de Barcelona, tot en un trajecte pràcticament continu entre les quatre capitals, on ja sigui cap al nord o al sud, es comunica amb la N-II, però també per l'autopista AP7; la resta de poblacions properes ho fa a través de diferents tipus de carretera.
El municipi de Figueres està envoltat per set municipis empordanesos, que considerant el sentit de les agulles del rellotge son: Cabanes, Vilabertran, Peralada, Vila-sacra, el Far d'Empordà, Vilafant i finalment, Llers.
Tot i que estigui geogràficament sobre el petit Puig del Garrigal, de fet està situada ben bé en una planícia, formant frontera entre la muntanya empordanesa que acabarà en lloc de gran bellesa paisatgística com Albanyà o Maçanet de Cabrenys, i la plana que finalitza en l'arc del Golf de Roses, cap a la banda est del territori.
• Ciutat ben comunicada
 |
Dalí, símbol de Figueres |
Figueres és una població ben comunicada, no únicament pel que fa a la seva ubicació geogràfica, sinó per diferents vies i medis de transport que hi passen. Disposa de estació de tren RENFE on s'hi aturen tots els tren de rodalies i mitja distància (MD) amb direcció nord cap a Portbou o direcció sud cap a Girona. També té estació del tren l'alta velocitat TGV a l'estació de Figueres-Vilafant a 1,5 km del centre de la ciutat.
Les dues vies principals de carretera que passen per Figueres són d'un banda l'autopista AP-7 (E-15) que disposa de dues entrada/sortida, una en la part nord i l’altra al sud, i que connecten directament amb Girona i Perpinyà. Altra via és la N-II, amb dos trams, la N-IIa que passa pel centre de Figueres, i la N-II pròpiament dita, inaugurada als anys 70, que voreja Figueres per la zona est de la ciutat, facilitant d'aquesta manera la ruta cap a poblacions com Roses, Cadaqués, Llançà i per tant, vers Portbou i la frontera francesa est. Aquest cinturó estret i perillós, ha quedat totalment desfasat actualment pel gran volum de trànsit i els múltiples entrades i sortides de que disposa, com a flux d'altres vies.
Per la part marítima, el port més important pesquer i d'esbarjo proper a Figueres és el de Roses, que es troba a 20 km. També hi ha altres port més petits, sobre tot emmarcats dins l'esport i el lleure com són els de L'Escala, Sant Pere Pescador, Empuriabrava, Santa Margarida o el de Llançà, ja més lluny. En quan a aeroports, Figueres no disposa d'aeroport, llevat de l’aeròdrom d'Empuriabrava que està bàsicament dedicat a l'esport del paracaigudisme.
Els aeroports més importants es troben a 53 Km (Girona), amb una amplia oferta en quan a companyies, sobre tot Ryanair, a 62 Km (Perpinyà) i 150 Km (Barcelona), en aquest ja com Aeroport Internacional. Pel que fa a la riquesa hidràulica, Figueres no el travessa cap riu d'importància, tant sols, petites rieres com la Riera de Figueres o el Manol, afluent directe de La Muga, un riu d’importància a l’Alt Empordà i que passa a uns dos quilòmetres, per la part nord del cas urbà de Figueres.
• Enclavament geogràfic
La frontera amb França es troba a 26 Km de Figueres, on es trona La Jonquera, com a població, i finalment un petit nucli compartit com són Els Límits, que en la part francesa rep el nom d’El Pertús, un indret altament fotografiat durant el febrer de 1939, ja que és per on hi va passar la majoria dels exiliats cap a França, davant l’empeny de les tropes franquistes, durant la campanya de Catalunya; passat El Pertús, a 10 Km. ja es troba la vila nord catalana del Voló, que en 26 Km. més, ja s’arriba a Perpinyà.
SÍNTESI HISTÒRICA DE FIGUERES
La ciutat de Figueres té els seus orígens en un petit nucli rural establert al cor de la plana de l'Empordà, un territori que, des de la prehistòria, ha estat una important via de comunicació entre la península Ibèrica i el continent europeu. Abans del naixement de la vila medieval, aquestes terres ja havien estat ocupades per comunitats iberes i, recordant que les tribus ibers eren un conjunt de pobles amb moltes similituds que es van emplaçar en tota la vora est mediterrània de la Península Ibèrica, d’aquí el seu nom.
Les tribus ibèriques que estaven establertes en el territori que avui seria les comarques gironès, eren els Ausetans (Osona i part de la Selva), els Sordons (nord de l’Alt Empordà i principalment, del Rosselló) i els Indigets (Empordà i Gironès), però anys més tard, el predomini territorials seria total per part de l’Imperi Romà. Cal recordar que a l’Alt Empordà s’hi troben les ruïnes de l’antiga ciutat d’Empúries, un nucli de gran importància comercial, amb la presència de fenicis, grecs i finalment romans; també cal remarcar que Figueres es trobava a prop de la Via Augusta, una de les principals artèries de l'Imperi romà a Hispània.
Sembla ésser que la via no passava exactament on avui hi ha Figueres, sinó que tenia un lloc a prop, conegut com Luncaria, que en els itineraris romans l’esmenten com una estació d’aturada, probablement una mansió o llogaret de parada de la Via Augusta, on la seva ubicació exacta encara és desconeguda i alguns investigadors la situen a l'entorn de l'actual Figueres, tot plegat, com una zona de descansar, fins arribar a Gerunda, l’actual Girona, que sí ja era una població important i fortificada.
• Origen del nom de Figueres
El nom de Figueres deriva probablement del llatí Ficariae o Ficarias, és a dir, «lloc de figueres», una denominació relacionada amb la presència abundant d'aquests arbres fruiters a la zona; aquesta etimologia reflecteix el caràcter eminentment agrícola dels seus primers temps.
• Moment històric de gran importància
 |
Jaume I, rei benefactor de Figueres |
La primera notícia documental coneguda de Figueres correspon a l'any 962, quan apareix esmentada en un document medieval com una petita població integrada dins el comtat d'Empúries, un territori comtal que va tenir una existència de quasi 600 anys (812 - 1402), com a territori, i que durant aquest temps gaudí d'una àmplia autonomia política sota els seus propis comtes; aquesta independència va finí quan Martí l’Humà (1356 - 1410), el va incorporar a la Corona d’Aragó.
Durant els segles XI i XII, el Figueres anà creixent lentament gràcies a la seva situació privilegiada en la cruïlla dels camins que comunicaven Girona, Besalú, Castelló d'Empúries i Perpinyà; una ubicació que afavorí l'intercanvi comercial i convertí la vila en un punt de trobada entre pagesos, mercaders i viatgers.
El gran impuls arribà durant el regnat de Jaume I, que l'any 1267 concedí a Figueres la Carta de Poblament o Repoblament, un privilegi excepcional, que a l'edat mitjana constituïa una autèntica "constitució local", en la qual el rei fixava els drets, les obligacions i els privilegis dels habitants amb l'objectiu d'atreure població i impulsar el desenvolupament econòmic d'un territori.
Amb aquest privilegi reial, la vila obtingué drets i exempcions destinats a fomentar l'arribada de nous habitants, estimular l'activitat econòmica i reforçar l'autoritat de la Corona en un territori estratègic. A partir d'aquest moment, Figueres inicià una etapa de creixement sostingut que la convertiria progressivament en el principal centre urbà de l'Alt Empordà.
Com moltes altres viles medievals, Figueres es protegí amb muralles i portals, testimonis de les èpoques d'inestabilitat provocades pels conflictes feudals i els freqüents conflictes fronterers entre la Corona d'Aragó i el Regne de França; però malgrat les dificultats derivades de les epidèmies, les males collites o els enfrontaments armats, la vila consolidà el seu paper com a mercat agrícola i ramader, esdevenint un referent econòmic de la comarca.
El segle XVIII marcà un nou punt d'inflexió amb la construcció del Castell de Sant Ferran, una de les fortaleses abaluardades més grans d'Europa, ja que fou concebut després del Tractat dels Pirineus (1659) per reforçar la defensa de la nova frontera hispanofrancesa, el castell transformà profundament la ciutat, tant des del punt de vista urbanístic com econòmic, gràcies a la presència d'una nombrosa guarnició militar.
• Fins mitjans del segle XX
 |
Exiliats arribant al Pertús, el 28 de gener de 1939
© Anònim/Col·lecció Eric Forcada |
Durant el segle XIX, l'arribada del ferrocarril i la consolidació dels serveis administratius reforçaren la capitalitat comarcal de Figueres. La ciutat es convertí en el principal centre comercial de l'Alt Empordà i, alhora, en un focus cultural de primer ordre.
Aquesta projecció internacional quedaria definitivament vinculada a la figura del pintor surrealista Salvador Dalí i Domènech (1904 - 1989), que hi nasqué i hi morí, portant una vida de residència a l’entorn de l’Empordà, com ara Figueres, Cadaqués-Portlligat i més tard Púbol, tot i que en aquest últim cas era més residencia de la Gala Dalí. Actualment, Figueres disposa de dos museus de Salvador Dalí: el Teatre-Museu de Salvador Dalí, i un museu annex, dedicat a les joies dissenyades per Dalí, a part de la casa-museu de Portlligat i el Castell de Púbol, en el municipi de La Pera (Baix Empordà).
De les efemèrides històriques més rellevant de Figueres, fou durant el febrer de 1939, quan la campanya de Catalunya arribava a la seva fi durant la Guerra Civil Española (1936 - 1939), mentre les tropes franquistes avançaven ràpidament cap a la frontera francesa, un esdeveniment que quedaria plasmat en fotografia i filmografia i documentació, dels mils de persones anant cap a l’exili.
Dins aquest curt període va tenir molta rellevància el Castell de Sant Ferran, ja que durant aquest període es convertí en un dels darrers centres polítics i militars de la II República Espanyola abans de la retirada cap a França.
L'episodi més conegut tingué lloc l'1 de febrer de 1939, quan una part de les Corts de la República celebrà una sessió dins el castell; una reunió considerada com l'última celebrada en territori espanyol abans de l'exili. Hi van haver altres indrets dins el territori alt empordanès també de gran importància com el Castell de Peralada, les mines de La Vajol o els successos a l’entorn d’Agullana, amb els trasllats de patrimoni artístic, joies, documentació i altres béns de la República.
• El Figueres d'avui
Avui Figueres és una ciutat catalana i empordanesa de gran intensitat artística i cultural, amb un bon sortit d'activitats i animacions, durant tot l'any, però que s’intensifiquen durant el mes de maig, amb l’arribada de populars Fires i Festes de la Santa Creu.
CONÈIXER FIGUERES
|