ESGLÉSIA DE SANT PERE

Vista exterior de l'Església Parroquial de Sant Pere

Al bell mig del nucli antic de Figueres, a tocar de la plaça de l'Ajuntament, s'alça l'església parroquial de Sant Pere, un dels edificis més emblemàtics i representatius de la història de la capital de l'Alt Empordà.

El temple, que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat al llarg de gairebé un mil·lenni, constitueix una mostra destacada de l'arquitectura gòtica catalana, tot i que el seu aspecte actual és fruit de diverses ampliacions, transformacions i reconstruccions que s'han anat succeint al llarg dels segles.

La primera referència documental coneguda de l'església data del 13 d'octubre de l'any 1020, quan ja existia un temple dedicat a Sant Pere, per que és probable que l'edifici romànic primitiu s'aixequés sobre un lloc de culte anterior, possiblement d'origen paleocristià, si bé aquesta hipòtesi no es pot donar per demostrada.

Al seu voltant es desenvolupà progressivament el nucli medieval de Figueres, de manera que la parròquia esdevingué un dels principals centres de la vida religiosa i comunitària de la població, com en moltes altres poblacions.

Durant el segle XIV, coincidint amb el desenvolupament de la vila, s'hi construí un nou temple d'estil gòtic, tradicionalment vinculat al regnat de Pere III el Cerimoniós (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387), i que era conegut com el “Rei del Punyalet”.

L'edifici presentava una sola nau, coberta amb voltes de creueria i reforçada per contraforts entre els quals s'obriren les capelles laterals, una estructura, característica del gòtic català, combinava la sobrietat dels volums amb l'elegància de les formes arquitectòniques i, que encara avui es conserven elements que permeten reconèixer aquella construcció medieval, malgrat les modificacions posteriors.

L'edifici experimentà noves transformacions al llarg dels segles, com per exemple la de l’any 1578, que es reconstruí la façana, mentre que durant el segle XVII s'inicià la construcció de la capella dels Dolors. Ja al segle XVIII, la capçalera gòtica fou substituïda per un nou creuer i un absis poligonal, que modificaren considerablement la configuració original del temple i posteriorment, l'any 1895, es construí una cúpula segons el projecte de l'arquitecte figuerenc Josep Azemar i Pont (1862-1914), el mateix arquitecte que construir la casa de la família Dalí.

Un dels episodis més tràgics de la història de Sant Pere tingué lloc durant la Guerra Civil espanyola, quan a l'any 1936, el temple patí un incendi i importants destruccions que afectaren parts substancials de la construcció i del seu patrimoni artístic, producte com en molts llocs d’arreu del país, dels descerebrats revolucionaris carques i  analfabets autors d’un munt de robatoris i destructors del patrimoni artístic religió català de gran valor.

Cupulí o Llanternó del campanar		Vista parcial del cimbori, campanar i rosetó de nit		Majestuosa nau principal del temple
Vitralls de l'interior del cimbori		Orgue de l'Església de Sant Pere		Pica Baptismal, on Salvador Dalí fou batejat al 1904

Acabada la Guerra Civil (1936 - 1939), s'emprengué una reconstrucció que s'inicià a finals de 1939 i que es desenvolupà principalment entre 1941 i 1948, portat a terme pels arquitectes Amadeu Llopart i Vilalta (1888 - 1970), Enric Mora i Gosch (1895 - 1966) i Josep Maria de Segarra i Solsona (1885 - 1959), que optaren per recuperar el llenguatge gòtic de la nau medieval i integrar-hi el nou creuer, coronat per un cimbori octogonal; el resultat fou un conjunt arquitectònic sobri i monumental, que harmonitza la continuïtat de la tradició gòtica amb les necessitats de la reconstrucció contemporània.

A més del seu interès històric i arquitectònic, l'església de Sant Pere manté un vincle especial amb la memòria cultural de Figueres, ja que Salvador Dalí hi va rebre el baptisme i la primera comunió, i també s'hi celebrà el seu funeral i per tant, aquesta relació converteix el temple en una parada significativa per a tots aquells que volen conèixer els espais vinculats a la vida de l'artista empordanès.

Actualment, l'església parroquial de Sant Pere continua essent un dels principals referents patrimonials i espirituals de la ciutat. Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, representa un testimoni excepcional de la continuïtat històrica de Figueres, des dels seus orígens medievals fins a la ciutat contemporània, passant pels episodis de transformació i destrucció que han contribuït a configurar-ne l'aspecte actual.

ESGLÉSIA DE LA INMACULADA

vista general de l'església de la Inmaculada

Al costat d’una gran institució educativa com és l’Institut Ramon Muntaner, a la plaça de l’Institut de Figueres, s’alça l’església parroquial de la Immaculada Concepció, un temple de línies arquitectòniques modernes que forma part del patrimoni religiós de la ciutat i que conserva, en el seu emplaçament, la memòria d’una llarga tradició franciscana.

Per conèixer els antecedents històrics d’aquest indret, cal remuntar-se al segle XV, quan s’impulsà la fundació del convent de Santa Maria de Jesús, dels frares franciscans observants.

Aquests religiosos pertanyien a l’orde fundat per sant Francesc d’Assís i, a partir del segle XIV, impulsaren un moviment de reforma que pretenia recuperar amb més rigor l’esperit original del fundador, fent èmfasi en la pobresa, la humilitat, la pregària i una vida senzilla al servei de Déu i de la comunitat.

Les obres del convent començaren l’any 1484, gràcies a una deixa testamentària de Nicolau Pons Guillem, que també hauria cedit els terrenys on s’havia de construir el conjunt religiós, prop de la font de la Gorja. Malgrat la importància d’aquesta aportació, no hem pogut identificar amb certesa qui era aquest personatge. La fundació també comptà amb la intervenció de les autoritats municipals i amb les aportacions de diversos particulars.

L’església conventual fou consagrada l’any 1556, durant el regnat de Carles I, conegut també com a Carles V, i el conjunt es convertí en un important centre de vida religiosa de la Figueres de l’època. Amb el pas dels anys, la comunitat augmentà i les dependències conventuals s’hagueren d’ampliar. Cal tenir present, però, que el convent no ocupà sempre el mateix emplaçament. A mitjan segle XVIII, els frares hagueren d’abandonar el convent primitiu a causa de les obres d’una carretera. La comunitat es traslladà aleshores al carrer Nou, on adaptà diverses cases particulars per continuar-hi la vida conventual.

Aquest segon establiment patí greus desperfectes durant la Guerra del Francès, a començament del segle XIX. Després d’aquells anys convulsos, el 1817 s’inicià la construcció d’un nou convent en un indret proper, que acabaria esdevenint el darrer establiment franciscà de Figueres. La situació política del segle XIX, amb els processos d’exclaustració i desamortització, comportà finalment l’abandonament del convent per part dels religiosos l’any 1835. Les antigues dependències tingueren aleshores diversos usos, fins que el 1839 s’hi instal·là el Col·legi d’Humanitats, impulsat per l’Ajuntament de Figueres, amb el pare Julián González de Soto com a primer director. Aquesta institució educativa esdevindria l’antecedent de l’actual Institut Ramon Muntaner.

González de Soto (1803-1864), d’origen aragonès, era un religiós de la Congregació de la Missió, coneguda popularment com la dels paüls i fundada per sant Vicenç de Paül. Pedagog, filòsof i teòleg, destacà per la seva formació científica i pel seu esperit innovador en l’àmbit de l’ensenyament. La seva tasca contribuí a impulsar el nou centre educatiu, que incorporava matèries científiques i humanístiques en un moment en què Figueres començava a consolidar-se com un important focus cultural i educatiu de les comarques gironines.

L’antiga església de Sant Francesc també patí les conseqüències d’aquelles transformacions. Durant el segle XIX, l’edifici experimentà un procés de deteriorament i perdé, entre altres elements, la cúpula. Amb el pas del temps, el temple acabà desapareixent i, al segle XX, l’espai que havia ocupat quedà vinculat a la construcció de la nova església parroquial de la Immaculada.

Entrada lateral i rectoria de l'església		Pòrtic de l'entrada principal a l'església		Escultura de Ramon Mª Carrera i Savall

Cal distingir aquest edifici de l’antiga església de la Divina Providència, projectada per l’arquitecte Josep Roca i Bros (Abrera, 1815 – Figueres, 1877). Aquest altre temple, vinculat al convent de les monges clarisses de la Divina Providència, fou projectat entre els anys 1851 i 1852 i inaugurat el 1858. No estava situat al costat de l’Institut Ramon Muntaner, sinó al carrer de Santa Llogaia, a la zona del carrer de González de Soto. L’edifici fou enderrocat el 1973 i, durant una etapa, havia acollit provisionalment els serveis religiosos de la parròquia de la Immaculada.

Pel que fa a l’església actual, el projecte arquitectònic fou obra de Claudi Díaz Pérez (Figueres, 1904 – Barcelona, 1985), que el realitzà l’any 1957. Les obres de construcció començaren el 1958 i s’allargaren fins al 1962, any en què el temple fou acabat. Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici presenta una planta rectangular allargada i una concepció pròpia de l’arquitectura religiosa de mitjan segle XX.

La façana principal destaca pel campanar central, de planta quadrangular, amb un cos de maó vist i una part superior de formigó, i pel que fa a la zona d’accés principal, hi ha un pòrtic sostingut per sis pilars formant arcada, damunt del qual s’estén una terrassa que configura una solució arquitectònica singular; damunt la porta principal de l'entrada, hi ha una escultura de Ramon Maria Carrera i Savall (Banyoles, 1925 - 2020), artista i professor d'escultura de l'Escola de Belles Arts de Girona.

L’interior disposa d’una nau principal, espais laterals i una cripta situada als soterranis, mentre que les dependències de la rectoria ocupen part de les plantes superiors del sector est. La parròquia de la Immaculada Concepció fou erigida l’any 1954, fruit de la segregació del sector sud de la parròquia de Sant Pere. Durant els primers anys, els serveis religiosos es dugueren a terme provisionalment a l’església de la Divina Providència, fins que el nou temple pogué assumir definitivament aquesta funció.

L’església de la Immaculada representa així la continuïtat de la vida religiosa de Figueres en un espai que ha experimentat profundes transformacions al llarg dels segles. Al mateix temps, la proximitat amb l’Institut Ramon Muntaner permet descobrir, en un mateix indret, dues dimensions fonamentals de la història figuerenca: la tradició religiosa i la trajectòria educativa i cultural de la ciutat.

ESGLÉSIA DEL BON PASTOR

vista general de l'església de la Inmaculada

En línies generals, Figueres ha passat de tenir uns 13.000 habitants cap a l’any 1925 a superar els 50.000 a finals del 2025, això representa, en aproximadament una centúria, un increment demogràfic d’un 285%; un creixement va tenir diverses etapes destacades, especialment durant la segona meitat del segle XX.

Aquesta expansió demogràfica va comportar importants transformacions en els serveis públics, el sanejament, les infraestructures i els equipaments de tota mena, inclosos els religiosos. En aquest context es van crear noves parròquies, com les de la Sagrada Família i el Bon Pastor, destinades a atendre les necessitats espirituals dels habitants dels nous sectors urbans.

La parròquia del Bon Pastor es va crear l’any 1966, en una època de fort creixement demogràfic de Figueres, on durant els primers anys, els serveis religiosos es van desenvolupar en espais provisionals, fins que, gràcies a la perseverança de mossèn Jesús Franco i a la col·laboració del veïnat, es va poder construir l’església actual.

Mossèn Jesús Franco Escribano (Logronyo, 1928 – Figueres, 2017) fou un sacerdot que va dedicar bona part de la seva vida a l’atenció pastoral i social dels habitants d’aquest sector de Figueres. Després d’haver exercit a Ordis, a l’Alt Empordà, va assumir l’atenció pastoral de la zona occidental de la ciutat, en un moment en què hi vivien nombroses famílies humils, amb importants mancances socials i econòmiques.

Mossén Jesus Franco Escribano, rector i ànima de l'església i barri del Bon Pastor de Figueres

La seva activitat va anar molt més enllà de les funcions pròpies d’un rector, ja que va impulsar una guarderia, va col·laborar en tasques assistencials a través de Càritas i va treballar per afavorir la integració de les famílies més vulnerables. També va promoure la creació d’una sala polivalent que, amb el temps, es convertiria en el Teatre del Bon Pastor, un espai destinat a les activitats culturals i a la vida comunitària del barri, situat al costat de l’església actual.

Després de gairebé mig segle de dedicació, mossèn Jesús es va jubilar l’any 2013. La seva trajectòria va rebre el reconeixement de l’Ajuntament de Figueres, que el 2009 li va concedir la Fulla de Figuera de Plata per la seva tasca cívica i social, un guardó que reconeix la contribució de persones destacades a la vida de la ciutat. Finalment, l’any 1989 van començar les obres del nou temple, que es van prolongar fins al 1996. L’església es va concebre com un edifici funcional, adaptat a les necessitats de la comunitat parroquial i al caràcter contemporani del barri.

Arquitectònicament, presenta un estil modern i funcional, amb una estructura de formigó i murs de maó vist que li confereixen una aparença sòbria. L’interior s’organitza en una nau rectangular, amb les parets pintades de tonalitats clares, i disposa d’un cor als peus del temple i d’un altre de més petit al lateral. A l’exterior destaca el campanar, de planta quadrada, construït amb els mateixos materials que l’església i coronat per una coberta plana amb una creu metàl·lica. En la realització del temple hi van intervenir tres professionals: l’arquitecte Esteve Cortada i Vidal (1952 - 2023), el constructor Jesús Costa i Nicolau i el decorador Ricard Anson i Rigall.

Més enllà de les seves característiques arquitectòniques, l’església del Bon Pastor representa el resultat de l’esforç col·lectiu d’un barri que, al llarg de les dècades, ha anat consolidant els seus serveis i equipaments. Així, el temple constitueix tant un espai de culte com un referent de la història social i comunitària de la Figueres contemporània.

ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMILIA

Església de la Sagrada Família

Entre els edificis religiosos de Figueres, l’església de la Sagrada Família constitueix un exemple d’arquitectura contemporània, caracteritzada per la simplicitat de les formes, la funcionalitat dels espais i l’absència d’ornamentació excessiva, ja que és un temple que presenta una construcció de línies geomètriques i volums rectangulars, amb façanes llises i tonalitats clares.

La seva arquitectura s’allunya dels estils tradicionals de les esglésies històriques i respon a una concepció moderna de l’espai religiós, en què predominen la sobrietat i la funcionalitat.

L’accés principal, situat en la cantonada entre el carrer de la Sardana i carrer compositor Baró, es troba protegit per un cos avançat de l’edifici, sostingut per pilars, que configura una zona coberta davant les portes d’entrada, de fusta i dividides en diversos plafons. L’espai exterior, pavimentat i envoltat de vegetació, disposa de graons i rampes amb baranes metàl·liques que faciliten l’accés al temple. Les dimensions d’aquest espai són més aviat reduïdes, condicionades per la superfície disponible per a la construcció de l’edifici.

Un dels elements més destacats del conjunt és el campanar, una estructura esvelta i de planta rectangular que sobresurt per damunt de les construccions annexes. A la part superior presenta una obertura vertical on s’allotgen les campanes, mentre que una creu metàl·lica corona l’edifici i en reforça el caràcter religiós. La construcció del temple actual s’emmarca en el creixement urbà de Figueres durant la segona meitat del segle XX, tal com s’ha esmentat en l’article dedicat a l’església del Bon Pastor.

La parròquia de la Sagrada Família havia estat creada l’any 1968, dos anys després que fos creada la parròquia del Bon Pastor a l'any 1966, tanmateix, la construcció de l’edifici eclesiàstic fou anterior al del Bon Pastor; els primers anys els serveis parroquials es van desenvolupar a la capella i als locals cedits per les religioses dominiques de la Presentació, conegudes popularment com les "Franceses.

El nom de les “monges franceses” venia de que les primeres que van arribar a Figueres a l’any 1878, procedien de França, concretament de la ciutat de Tours (Indre i Loira), i una de les seves primeres funcions docents, fou l’ensenyament de la llengua francesa.

En aquella època i posteriors, era pràcticament la única llengua estrangera que s’estudiava en els centres educatius i que va perduraria fins l’etapa franquista amb els estudis de batxiller elemental i superior, on s’estudiaven quatre anys de francès, més un any de literatura francesa; posteriorment amb els anys, la llengua francesa ha anat perden terreny en front altres llengües, principalment l’anglès.

Després de la marxa de les monges i de la venda del col·legi a la Generalitat de Catalunya, es va construir el nou temple, projectat per l’arquitecte Alexandre Bonaterra i Matas (Figueres, 1916 - 2006), el mateix arquitecte figuerenc que va construir el Museu de l’Empordà. L’església de la Sagrada Família, fou consagrada l’any 1987, i representa una etapa de renovació de l’arquitectura religiosa figuerenca, vinculada a l’expansió de la ciutat i a la necessitat de disposar de nous espais de culte adaptats a les característiques de la societat contemporània.

ALTRES ESGLÉSIES I CAPELLES

Fins ara s’han descrit els principals edificis religiosos de Figueres, on sobresurt per la seva importància tradicional i arquitectònica de Figueres, com és l’església parroquial de Sant Pere, i les altres, també d’importància pel culte religiós, emplaçades en diferents indrets i zona de la ciutat. Tanmateix, el nombre d’edificis religiosos, no són els únics i exclusius de la ciutat de Figueres, sinó que n’hi ha uns quan més, que amb més o menys importància formen part de la història de la ciutat i la seva gent al llarg dels anys.

• Capella de Sant Sebastià

Part del medalló sobre la porta d'entrada

La capella de Sant Sebastià és un petit edifici religiós situat al carrer de la Jonquera, a prop de la plaça de l’Ajuntament de Figueres i al darrere de l’església parroquial de Sant Pere. L’any 1313 es va fundar el primer hospital de Figueres, situat en aquest sector de la vila, i la capella té el seu origen en el petit espai de culte vinculat a aquella institució benèfica.

Posteriorment, l’any 1604, fou cedida a la Confraria de la Puríssima Sang, fet que comportà una remodelació important de l’edifici, que adquirí bona part de la seva configuració actual.

Durant segles, aquest indret estigué relacionat amb una de les tradicions religioses més singulars de l’Empordà: la coneguda «Processó de la Tramuntana». Documentada des de començaments del segle XVII, la processó sortia de Figueres el primer diumenge de juny i es dirigia al santuari de la Mare de Déu de Requesens, on arribaven pelegrins procedents de diversos pobles de la comarca i fins i tot d’altres indrets de l’altra banda de l’Albera.

La tradició relacionava aquesta peregrinació amb el record de les epidèmies de pesta que havien assolat el territori. Els participants demanaven la protecció divina i que la tramuntana bufés amb prou força per esbandir les humitats i les emanacions considerades perjudicials per a la salut, sense malmetre els conreus. La processó es va mantenir fins a l’any 1868.

És interessant establir un paral·lelisme amb el Pelegrinatge de Tossa de Mar, una altra tradició religiosa gironina vinculada al vot del poble i a la memòria de les epidèmies. En aquest cas, el Pare Pelegrí recorre el camí entre Tossa de Mar i la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, en compliment d’una promesa tradicionalment relacionada amb la protecció davant la pesta.

Tot i que els dos pelegrinatges presenten diferències en el recorregut i en la manera de celebrar-se, tots dos constitueixen exemples significatius de la manera com les comunitats d’altres èpoques expressaven la seva fe i cercaven protecció davant les malalties i les adversitats.

• Església del Cor de Maria

Al carrer de la Jonquera, número 48, de Figueres, és a dir, el mateix carrer on es troba la capella de Sant Sebastià, hi ha el conjunt religiós-educatiu del Cor de Maria, una institució religiosa i educativa que forma part de la història de l’ensenyament a la ciutat. La seva trajectòria està vinculada a les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria, congregació fundada l’any 1862 per Esperança González i Puig (Lleida, 1823 - 1885), que dedicà una atenció especial a les dones i les noies en situació de vulnerabilitat.

El 26 de març de 1879, Esperança González va fundar el centre del Cor de Maria de Figueres, amb una finalitat inicial que anava més enllà de l’ensenyament: oferir protecció, formació i noves oportunitats a noies i dones que es trobaven en situacions socials difícils.

L’any 1883 s’hi construí l’edifici escolar amb la seva capella, projectats per l’arquitecte Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 - 1938). El conjunt presenta un estil eclèctic, amb elements ornamentals d’inspiració historicista, característics de l’arquitectura religiosa i educativa de finals del segle XIX. Amb el pas del temps, la institució va anar adaptant-se a les noves necessitats de la societat, i l’any 1973, el centre es convertí en l’actual institució escolar, mantenint la seva vinculació amb la formació dels infants i els valors educatius que havien inspirat la seva fundació.

• Esglésies dels Pares Paüls i de la Mare de Déu dels Desemparats

Campanar de l'església dels Pares Paüls

A l’avinguda de Vilallonga de Figueres, al costat del conjunt de l’Asil Vilallonga, hi ha l’edifici que durant molts anys va acollir la comunitat dels Pares Paüls, religiosos de la Congregació de la Missió, fundada per sant Vicenç de Paül al segle XVII. La seva presència a Figueres està estretament vinculada a l’obra benèfica promoguda per l’industrial Marià Vilallonga Gipuló (Figueres, 1813 - 1897) , que impulsà la creació de l’asil per acollir persones grans necessitades. L’església de la Mare de Déu dels Desemparats, situada dins del conjunt assistencial, era atesa pels Pares Paüls, que també s’encarregaven de l’acompanyament espiritual dels residents.

La comunitat disposava d’un edifici propi al costat de l’asil, integrat en aquest conjunt arquitectònic del segle XIX. La seva trajectòria forma part de la història religiosa i assistencial de Figueres, en què la tasca de les congregacions religioses anava més enllà del culte i s’estenia a l’atenció de les persones més vulnerables. Durant molts anys, l’església dels Pares Paüls fou també coneguda pel seu tradicional pessebre mecànic, que atreia nombroses famílies de Figueres i de l’Empordà durant les festes nadalenques.

• Església de les Escolàpies

En el carrer de Peralada, integrada en el conjunt del col·legi de les Escolàpies, s’hi troba l’església d’interès històric i arquitectònic, vinculada a la trajectòria educativa de les religioses escolàpies a la ciutat. Les religioses s’establiren a Figueres l’any 1829, impulsades per santa Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889), fundadora de la congregació, amb l’objectiu de promoure l’educació de les nenes. La capella actual es construí l’any 1884, segons el projecte de l’arquitecte diocesà Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 - 1938), abans referit amb la construcció de l’església del Cor de Maria.

L’edifici presenta un estil neogòtic, caracteritzat per l’ús dels arcs apuntats i per una composició que evoca l’arquitectura religiosa medieval. A la façana de la capella destaquen el portal amb doble arc ogival i la rosassa superior, elements que li confereixen una imatge solemne i recollida. La façana i altres parts del conjunt escolar es reformaren entre els anys 1928 i 1930, segons el projecte de l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - 1978), que hi incorporà elements d’estil eclèctic. La capella forma part, així, d’un conjunt patrimonial que testimonia la importància de l’ensenyament religiós femení en la història de Figueres.

• Església del Col.legi de La Salle

Típica estàtua de Sant Joan Baptista de La Salle i escut dels Germans de les Escoles Cristianes

Sant Joan Baptiste de La Salle, fou un sacerdot i pedagog francès, nascut a la ciutat de Reims el 30 d’abril de 1651 i va traspassar a la Mansió de Saint Yon (Rouen) el 7 d’abril de 1719, on des de l’any 1714 fins a la Revolució Francesa, fou la casa-mare principal dels Germans de les Escoles Cristianes, seu que actualment es troba a Roma.

Tot i procedir de família molt ben estant, va dedicar la seva vida a l’educació dels infants, especialment dels fills de famílies humils, convençut que l’ensenyament podia contribuir a millorar les seves oportunitats i el seu futur, impulsant alhora una nova manera d’organitzar l’ensenyament, amb escoles estructurades, mestres preparats i classes col·lectives en contra de l’educació individual.

L’arribada dels Germans de La Salle a l’Alt Empordà es produí a començaments del segle XX, arran de les dificultats que patien les congregacions religioses dedicades a l’ensenyament a França. Després d’establir-se inicialment a Llers, els religiosos obriren el Col·legi Hispano-Francès de Figueres l’any 1909, que amb el pas del temps es convertí en l’actual Col·legi La Salle, un edifici escolar, construït entre 1907 i 1910, formant part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i està protegit com a bé cultural d’interès local.

Altrament, cal esmentar que el primer lloc on es van establir els germans de La Salle, fou Cassà de la Selva (1881), a Santa Coloma de Farners i Llagostera (1904), a Girona i Salt (1905) i Figueres (1909) entre molts altres poblacions, moltes de les quals encara hi són, i altres, ja no, com per exemple, Fortià, La Jonquera, Anglès, Sant Joan les Fonts o Calonge, entre d’altres.

Construït l’edifici educatiu, es va edificar l’església, que sembla fou obra de un dels germans de La Salle, no identificat, però que la seva obra fou la de proporcionar al centre figuerenc, un espai destinat a les celebracions religioses de la comunitat educativa i dels mateixos Germans.

La seva presència reflecteix la importància que tradicionalment havia tingut la formació religiosa en el model pedagògic de La Salle, que combinava l’ensenyament acadèmic amb l’educació en els valors cristians. Al llarg de la seva història, el col·legi de Figueres ha viscut diverses transformacions, com per exemple durant la Guerra Civil, que l’edifici fou destinat a hospital militar i va patir els efectes dels bombardeigs, fet que obligà a reconstruir-ne una part després del conflicte; posteriorment amb el temps, el centre s’amplià per adaptar-se a les noves necessitats educatives.

L’Església o capella dels Germans de La Salle constitueix, així, un testimoni de la vinculació històrica entre educació i religió a Figueres, i forma part del llegat d’una institució que ha contribuït durant generacions a la formació de nombrosos alumnes de la ciutat i de les comarques gironines, en general, pel gran nombre de col·legis que en el seu dia es van fundar, molts d'ells continuant la seva labor docent.

ESGLÉSIA DE DE SANT JOAN DE VILATENIM - CAPELLA DE SANTA ANNA

• L'església de Sant Joan de Vilatenim, està descrita en l'apartat: POBLES i VEÏNATS DE FIGUERES

• La capella de Santa Anna, està descrita en l'apartat: CASTELL DE SANT FERRAN