UNIÓ ESPORTIVA FIGUERES

Els origens del futbol

El futbol, tal com es conèixer avui, és un esport relativament modern, però els seus antecedents es remunten a civilitzacions molt antigues, ja que per exemple a la Xina de fa més de dos mil anys, ja es practicava un joc, que se’l coneixia com a “cuju” del qual “cu-“ significava  xutar o colpejar amb el peu i “-ju” de una especie de pilot feta de cuir.

Però de fet el futbol modern va néixer a Anglaterra durant el segle XIX, especialment en les escoles i universitats britàniques, on es practicaven diferents modalitats de jocs de pilota, amb l’inconvenient, que cada centre tenia les seves pròpies normes amb què regulava el joc, ja que mentre que uns permetien que la pilota fos agafada amb les mans, altres no ho veien factible, defensant únicament un joc basat exclusivament en els peus.

Per tal de posar un cert ordre al caos existent, el 26 d'octubre de 1863, representants de dotze clubs esportius que empraven la pilota, es van reunir a Londres i van fundar la “Football Association”, la que es podria dir, com la primera associació de futbol, la qual va establir unes primeres normes com la que no es podria córrer amb la pilota a les mans ni es permetrien determinades agressions físiques, al marge d’altres singularitats.

A partir d’aquí, es pot dir que fou el prolegomen i separació de dos esports que empraven la pilota: el rugbi i el futbol, i que va servir perquè ambdós es desenvolupessin en sentits diferenciats, on el futbol avantatjaria considerablement al rugbi com esport amb pilota, fet que amb el temps, els seus reglaments, normes de jocs, i els propis estadis, tindrien formes molt diferenciades. A finals dels de la dècada del segle XIX, el futbol es va traspassar les fronteres del Regne Unit, i es va estendre ràpidament per Europa i Amèrica, principalment gràcies als mariners, comerciants, treballadors i empreses britàniques que viatjaven arreu del món, i és per això que països tant distants como Itàlia i l’Argentina o Espanya i Brasil, entre molts altres; d'aquesta forma, el germen del futbol germinaria a poc a poc.

L’afició i la passió per aquest tipus d’esport va anar creixent de forma exponencial, fet que va propiciar la fundació i creació de diferents club esportiu arreu del món, fer que no fou diferent a l’Estat Espanyol, on van néixer els primers clubs de futbol, tal com es mostra en la taula següent, per tenir una visió ràpida de les esmentades formacions futbolístiques:

Molts d’aquests clubs varen sorgir arran més directa o indirectament, per vincles amb persones d’origen angles, com per exemple el Recreativo de Huelva, fundat el 18 de desembre de 1889, i que va néixer gràcies a la iniciativa de treballadors britànics vinculats a les mines de Riotinto, o el Palamós que jugava els primers partits amb gent fondejada en el port marítim o personal anglès que treballava a l'industria surera de l’Armstrong, principalment del mateix Palamós o de Palafrugell.

A Catalunya, el primer equip de futbol fou creat precisament de les comarques gironines, el Palamós Foot-ball Club, fundat per en Gaspar Matas i Danés (Palamós, 1878-1963), que era una persona vinculada al comerç marítim i que havia estudiat a Anglaterra, on va descobrir i apassionar-se amb el futbol, que va portar al tornar a Palamós. La febre pel futbol es va anar expandint, i les comarques gironines no foren alienes vers aquest nou esport, i per tant, moltes entitats es van fundar a inicis del segle XX, tal com es mostra la taula següent:

Les primeres formacions de la Unió Esportiva Figueres

Tal com s’ha esmentat, el Palamós FC és el club de futbol més antic i primer que es va fundar a les comarques gironines. També cal puntualitzar que el segon fou l’Strong Sport, que originàriament havia estat el FC Gerundense, fundat a l’any 1902, per tant, el segon, però que formalment no és l’actual Girona FC, ja que després de l’Strong Sport, es va formar la Unió Esportiva Gironina (1921) i posteriorment, a l’any 1930, ja sí formalment es fa formar l’actual Girona FC, tot i que, històrica i futbolísticament, l’Strong Sport o FC Gerundense, en fou el germen primari de l’actual club de futbol gironí, quelcom similiar que va passar a Figueres.

A Figueres hi passa quelcom similar, ja que la primera entitat futbolística fou l’Sport Club Empordanès, fundat a l’any 1909, posteriorment seguit pel Club Figueres Sport, fundat a l’any 1910, mentre que la formació formal de la Unió Esportiva de Figueres, es va crear a l’any 1919, però el germinació futbolística de la ciutat començà a l’any 1909, es a dir, per tot plegat no es pot considerar com uns naixements únics a partir de cero, sinó que foren evolucions naturals de les primeres formacions futbolístiues que s'havien format anys abans.

La Unió Esportiva Figueres es va fundar el 13 d'abril de 1919, fruit de la unió de diverses entitats esportives locals vinculades al desenvolupament del futbol a la ciutat, que totes elles en aquells primers anys, l'activitat futbolística figuerenca estava molt relacionada amb les associacions recreatives i culturals, especialment el Casino Menestral Figuerenc i altres societats esportives de la població.

La constitució de la Unió va permetre agrupar esforços i disposar d'una entitat que representés esportivament Figueres en les competicions catalanes, i per tant, durant les primeres dècades, el club va disputar els seus partits en diferents camps de la ciutat, adaptant-se a les possibilitats de cada època.

A poc a poc, el futbol figuerenc es va anar situant i trobant el seu espai, ja no únicament pel que va els espais esportius, sinó també, en l’augment del nombre de seguidors, d’aquesta manera, els espais esportius on es celebraven els partit es van anar adequant i canviant amb el temps, ja que per tot plegat feia necessàri que la evolució esportiva anés de la mà de noves ubicacions més adients a les necessitats, tal com es pot comprobar en la taula següent, pels constants canvis i millora que va anar tenint la Unió Esportiva Figueres.

Durant els anys vint i trenta, l'equip va participar en les competicions regionals catalanes, i després de la Guerra Civil (1936 - 1939), el Figueres va aconseguir el seu primer ascens a Tercera Divisió la temporada 1942-1943, tot i que només hi va romandre un any. Posteriorment, va tornar a aquesta categoria la temporada 1955-1956 i, el 1959-1960, es va proclamar campió del seu grup, disputant la promoció d'ascens a Segona Divisió, d’aqueta manera, progressivament l’afició i la pròpia entitat s’anava consolidant progressivament.

Escut oficial de la Unió Esportiva Figueres

La dècada dels vuitanta va marcar un abans i un després en la història del club, ja que en la temporada 1982-1983, la Unió va aconseguir pujar a Segona Divisió B., i tres temporades després, concretament la 1985-1986, va assolir una fita extraordinària: es va proclamar campiona de Segona Divisió B i va aconseguir l'ascens a Segona Divisió A. Aquell ascens va situar Figueres entre les ciutats que disposaven d'un equip en la categoria de plata del futbol estatal.

El 25 d'agost de 1986 fou una data històrica per la Unió Esportiva, ja que es va inaugurar en nou Estadi Municipal de Vilatenim, que es convertiria en la nova casa del Figueres, i li donaria, una personalitat important a l’entitat i a l’afició. La inauguració es va celebrar amb un partit contra el FC Barcelona, que va acabar amb victòria figuerenca per 3-1, tot plegat en un estadi amb una capacitat aproximada de 9.500 espectadors, el qual va esdevenir tot un símbol d'aquella nova etapa esportiva, però no només a nivell esportiu, sinó per a tota la ciutat.

Entre les temporades 1986-1987 i 1992-1993, la Unió va disputar set campanyes consecutives a Segona Divisió A, per tant, va ser, sens dubte, el període de més projecció esportiva de la història del club. La temporada 1991-1992 va aconseguir la seva millor classificació històrica: el tercer lloc de Segona Divisió. Aquell resultat li va permetre disputar la promoció d'ascens a Primera Divisió contra el Cadis CF. Malauradament, el Figueres no va poder culminar el somni, ja que va perdre per 2-0 a l'anada i va empatar amb un 1-1 a Vilatenim, fet no es propiciar el somni, que la Unió Esportiva Figueres, podés compatir amb els equips de primer nivell estatal.

En aquesta època cal fer esment a un personatge molt vinculat i estimat al club, con fou en Francesc Vilanova i Bayo (Bellcaire d’Empordà, 1968 - Barcelona, 2014), més conegut com a Tito Vilanova, el qual fou jugador de la Unió Esportiva Figueres entre 1990 i 1992 i posteriorment, director esportiu en la temporada 2004 - 2005. Procedent del Figueres, va estar vinculat al FC Barcelona com a jugador juvenil a partir del 15 anys on hi va restar fins 1990 que va tornar a jugar amb el Figueres; entre l’any 2001 al 2012, va estar vinculat amb el Figueres, Palafrugell i Terrassa, per tornar finalment, al FC Barcelona, on a la temporada 2007 - 2008 seria segon entrenador amb el Pep Guardiola al Barcelona Athletic i durant les temporades del 2008 - 2012, continuaria com a segon entrenador, amb en Pep Guardiola, però en aquest cas amb el primer equip, càrrec que mantindria fins a la seva mort a l’any 2014.

Estadi Municipal de Vilatenim

La Unió Esportiva Figueres, com tots els club ha tingut alts i baixos, amb èpoques d’esplendor i amb èpoques més decaigudes, una d’esplendor seria per exemple, la gesta de la copa del Rei (2001 - 2002), que fou capaç d’eliminar en primera ronda a tot un poderós FC Barcelona.

En la cara menys agradable i després de diverses temporades a Segona B, el club va viure el moment més delicat de la seva història. El juny de 2007, l'empresari Enric Flix, aleshores president i màxim accionista de l'entitat, va traslladar la seu social i esportiva a Castelldefels i va modificar la denominació de l'entitat, que va passar a anomenar-se Unió Esportiva Miapuesta Figueres.

Aquesta operació va representar, pràcticament, la desaparició de la Unió Esportiva Figueres tal com havia estat coneguda durant 88 anys, quedant-se la ciutat sense el seu històric representant futbolístic.

Tanmateix, un grup de petits accionistes i persones vinculades al club va impulsar la recuperació de l'entitat a Figueres, sota la denominació d'Unió Sportiva Figueres, conservant l'any de fundació de 1919 mitjançant la cessió dels drets d'antiguitat, que de fet és el que li correspon, ja que el període esmentat, es pot considerar simplement com un fet d’estratègia comercial i res a veure amb la història i sentiments de la gent que va viure i gaudir d’un club nascut a principis del segle XX, i per tant, amb més de 100 anys d’historia.

El nou equip va haver de començar des de la Tercera Regional, l'última categoria del futbol territorial, però la recuperació va ser espectacular: en cinc temporades va aconseguir cinc ascensos consecutius i, la temporada 2011-2012, es va proclamar campió de Primera Catalana, recuperant la Tercera Divisió, va ser una demostració de la vinculació que mantenia la ciutat amb el seu club, i que de cap manera, es podia permetre perdre una entitat tant arrelada i estimada per la ciutat i la seva gent. Actualment la Unió Esportiva Figueres juga a la Primera Catalana durant la temporada 2026-2027, una categoria que ni de bon tros és la que li correspon, però, caldrà esperar millors moments, el quals poden arribar i arribaran, pel tal que la Unió esportiva Figueres, participi a la categoria que li correspon.

Web oficial de la Unió Esportiva Figueres:

BÀsquet ADEPAF

Escut del CB ADEPAF

El Club Bàsquet Adepaf (Agrupación Deportiva Patronato de Figueres) va néixer l'any 1957, impulsat per Antoni Pujol, un afeccionat al bàsquet originari de Badalona i establert a Figueres, que va promoure la creació d'una secció d'aquest esport dins del Patronat de la Catequística, entitat de caràcter cultural i recreatiu de la ciutat. El primer partit de l'entitat es va disputar el 12 d'octubre de 1957, i l'any següent va debutar en el campionat provincial, jugant a la pista de la Catequística, però amb una particularitat a l’any següent, i que fou la incorporació dos jugadors nord-americans, coneguts com a Lewis i Jackson, que eren militars nord-americans destinats a la base del Pení, a Roses.

Aquesta circumstància va permetre als jugadors figuerencs conèixer un estil de bàsquet més evolucionat per a l'època, amb recursos tècnics poc habituals aleshores, i que va propiciar que la revista de la Federació Catalana de Bàsquet el considerés com el primer club català que va incorporar jugadors nord-americans. Durant la dècada dels seixanta, l'Adepaf va aconseguir diversos campionats provincials, concretament els anys 1960, 1964 i 1965, però després d'algunes dificultats econòmiques, el 1967 va competir a la tercera divisió estatal sota la denominació Adepaf-La Salle.

Entre 1968 i 1970, les seccions de bàsquet i handbol es van integrar al Club Natació Figueres, i l'equip va competir com a CN Bàsquet Figueres, però a l'any 1970 va recuperar la denominació Adepaf. El 1972, amb Rafael Mora López (1938 - 1994) com a director tècnic, va tornar a proclamar-se campió provincial, i la temporada 1981-1982 va assolir novament la tercera divisió estatal; en Rafael Mora, també estava aleshores, vinculat al basquet gironí i més concretament amb el Club de Bàsquet del Sant Josep de Girona.

El Club de bàsquet ADEPAF en els seus inicis

Possiblement, la pàgina més brillant de la història de l'Adepaf va arribar durant la dècada dels vuitanta, quan el seu equip femení es va convertir en un dels referents del bàsquet català i espanyol. L'any 1982, el conjunt femení va accedir a la Primera Divisió estatal, aleshores la màxima categoria del bàsquet femení, ocupant la plaça de l'extingit AD Figueres, i en aquesta etapa van destacar jugadores com Anna Junyer i Roser Llop, dues figures importants del bàsquet femení català.

La temporada 1984-1985 va tornar a assolir la màxima categoria i va protagonitzar una campanya extraordinària, arribant a disputar la final de la Lliga Catalana. El projecte comptava amb el suport de La Casera i amb la implicació de Rafael Mora, una figura fonamental en el desenvolupament esportiu de l'entitat. La temporada 1986-1987 encara va mantenir la presència a Primera Divisió, però progressivament va perdre competitivitat i va acabar descendint a les categories catalanes.

Durant els anys noranta, el club va passar per diferents etapes de reorganització i vinculació amb altres entitats del bàsquet gironí, i a mitjan dècada es va relacionar amb el Club Bàsquet Sant Josep de Girona. Un dels moments més destacats de l'etapa moderna va arribar amb l'equip sènior masculí, que la temporada 2000-2001 va aconseguir l'ascens a la Lliga EBA, categoria estatal en què va competir durant diverses temporades, concretament entre 2001 i 2004, i novament el 2008.

Posteriorment, l'entitat va continuar desenvolupant la seva activitat en les competicions catalanes, amb especial atenció al bàsquet de formació i als equips de base, tant masculins com femenins. L'any 2007, coincidint amb el cinquantenari de la seva fundació, el club va celebrar diverses activitats commemoratives, entre les quals homenatges als primers jugadors, exposicions històriques i un partit de veterans contra el Joventut de Badalona, amb la participació de destacats exjugadors de l'entitat badalonina.

En els darrers anys, l'Adepaf ha continuat representant Figueres en les competicions federades. La temporada 2023-2024, el primer equip masculí va aconseguir l'ascens a Copa Catalunya, després d'haver acabat quart a Primera Catalana i rebre una plaça vacant comunicada per la Federació Catalana de Bàsquet.

L'Atletisme A Figueres

Logo de CA Figueres		Logo de l'AA Figueres

L’atletisme figuerenc té el seu bressol amb Albert Gurt i Pujades (Narbona, 1916 - Figueres, 2017), un esportista amb una trajectòria excepcional dins l’atletisme, esport que s’hi havia iniciat a l’any 1931, principalment en la modalitat de marxa atlètica. A l’any 1935 ja era soci del GEiEG de Girona, i que fou o es va començar a especialitzar en marxa atlètica, essent en tres ocasions campió d’Espanya en aquesta modalitat atlètica, i set vegades campió de Catalunya, en la mateixa modalitat.

Anys després fou el fundador i alhora va presidir el Club Natació Figueres, entre els anys 1968 i 1972, i a més va estar vinculat a Figueres i l’esport, donat que fou regidor d’esport de la ciutat, moments en què va impulsar el Consell Esportiu de l’Alt Empordà i avui, les instal·lacions esportives d’atletisme porten el seu nom, és a dir, Estadi d’Atletisme Albert Gurt.

Albert Gurt i Pujades (1916 - 2017)

Per tant, en aquest marc esportiu, fou quan a l’any 1996 neix l'actual estructura de l'atletisme figuerenc, conegut com Club Atletisme Figueres; una entitat que va recollir el testimoni de l'activitat atlètica que s'havia desenvolupat anteriorment, especialment vinculada a la secció d'atletisme del Club Natació Figueres.

La creació del club va permetre donar una estructura pròpia a aquesta disciplina, potenciant l'esport de base, la formació de joves atletes i la participació en competicions federades. Un altre moment important va arribar el 1999, quan l'Estadi Albert Gurt va passar a disposar d'una pista amb paviment sintètic de tartan, una millora que va permetre desenvolupar l'atletisme en unes condicions tècniques molt més adequades.

L'any 2000, el Club Atletisme Figueres es va integrar en un projecte conjunt amb altres entitats gironines sota la denominació Girona Costa Brava, amb la qual competien els atletes a partir de la categoria cadet; una col·laboració va permetre sumar esforços i recursos per competir en un nivell més elevat. Però en la temporada 2016-2017, sota la presidència de Margarida Clopés i Gasull, el Club Atletisme Figueres va decidir recuperar la seva trajectòria en solitari, abandonant el projecte Girona Costa Brava.

L'entitat va continuar desenvolupant les diferents categories esportives, des de l'escola d'atletisme fins als grups de tecnificació i competició. Durant aquests anys, el club va consolidar l'Estadi Albert Gurt com el principal centre de pràctica atlètica de Figueres i de bona part de l'Alt Empordà.

A conseqüència de discrepàncies internes entre membres de la junta i alguns entrenadors del Club Atletisme Figueres a l’any 2022, es va constituir una nova entitat: l'Associació Atlètica Figueres (AAF). La nova associació va començar amb la voluntat de potenciar l'atletisme de base i la formació de joves esportistes. D'aquesta manera, Figueres va passar a comptar amb dues entitats atlètiques que comparteixen les instal·lacions de l'Estadi Albert Gurt:

Web oficial del Club Atletisme Figueres		Web oficial de l'Associació Atlètica Figueres

CLUB NATACIÓ FIGUERES

Logo del CN Figueres

El Club Natació Figueres es va constituir oficialment el 10 de desembre de 1966, i la seva creació responia a una antiga aspiració de la ciutat, que no era una altra que disposar d'unes instal·lacions pròpies per fomentar la natació i les activitats esportives en general a Figueres, on la primera junta directiva va estar presidida per Ramon Saguer Andrés, acompanyat de Jorge Vernet Roca com a vicepresident i José Larrosa Margalejo com a secretari.

El 30 de setembre de 1967 es va inaugurar la primera piscina descoberta municipal, situada al complex esportiu que s'havia projectat als terrenys propers al Parc Bosc, la qual tenia unes dimensions de 33,33 × 16,66 metres i l'acte inaugural va comptar amb la participació de diferents clubs de natació de les comarques gironines.

Un lema: ”Fer créixer el CN Figueres dins i fora de l’aigua”

Durant els anys setanta i bona part dels vuitanta, el Club Natació Figueres va experimentar una gran expansió i es va convertir en una de les entitats esportives més representatives de la ciutat, ja que a més de la natació, disposava de diverses seccions esportives com bàsquet, atletisme, handbol, hoquei i tennis entre d’altres.

Per tot plegat i per a poder desenvolupar les activitat referides, les instal·lacions disposaven de piscina descoberta, pistes de tennis, pista poliesportiva, espais esportius i un bar, que de fet, es convertí en un important punt de trobada social. Tanmateix, a partir dels anys vuitanta, amb la implantació progressiva del Servei Municipal d'Esports de l'Ajuntament de Figueres, el club va començar una transformació important, on les diferents seccions esportives van anar adquirint autonomia i algunes es van constituir com a entitats independents, mentre que altres activitats van quedar integrades en l'estructura esportiva municipal.

Un moment especialment significatiu va ser la inauguració de la piscina coberta municipal l'any 1984, on el Club Natació Figueres hi va traslladar el seu domicili social i va continuar desenvolupant-hi la seva activitat esportiva, però en el fet de que a partir d'aquell moment, la natació va quedar com a principal activitat de l'entitat, aconseguint des dels seus inicis, importants resultats competitius, arribant fins i tot a obtenir algun rècord nacional.

Dins aquest nou marc d’actuació, també arribà un altre de transformació, fet que a l’any 2007, les antigues instal·lacions van començar a desaparèixer per deixar pas a la construcció del futur aparcament de l'Hospital de Figueres.

Les pistes de petanca i la pista poliesportiva van ser de les primeres a desaparèixer, seguides de la piscina descoberta, les pistes de tennis i l'edifici del bar, per tant, la demolició va representar la desaparició d'un espai que durant dècades havia estat un important centre de convivència, esport i lleure per a moltes generacions de figuerencs.

Però de fet, que res va morir, sinó que moltes de les activitats esportives, van cadascú d'ells, segui el seu camí de manera independent, i per tant, han sabut en cadascuna de les seves especialitat, mantenir l'esperit esportiu de la capital de l'Alt Empordà dins un bon nivell esportiu, que millora dia a dia amb l'esforç de tothom que més directa o indirectament hi participa

En referència exclusivament al Club Natació Figueres i des dels seus inicis, ha continuat la seva trajectòria centrat en la promoció i la pràctica de la natació, utilitzant les instal·lacions de la piscina coberta municipal, mantinguent l'activitat formativa i competitiva, amb nedadors i nedadores de diferents categories que representen la ciutat en competicions territorials i estatals, però la seva trajectòria recent també ha inclòs participacions destacades en campionats d'Espanya.

Web oficial del Club Natació Figueres: