TEATRE-MUSEU DALI

Torre Gorgot o Galatea del Teatre-Museu Dalí

El Teatre-Museu Dalí és un dels espais museístics més singulars del món i el principal símbol cultural de la ciutat de Figueres i dedicat íntegrament a l'obra de Salvador Dalí (1904-1989), que fou concebut pel mateix artista com una obra d'art en si mateixa, on arquitectura, pintura, escultura i imaginació es fusionen en una experiència única. L'edifici ocupa l'emplaçament de l'antic Teatre Municipal de Figueres, inaugurat l'any 1850, i que va servir com centre cultural de la ciutat, però que durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), el teatre va quedar pràcticament destruït a causa dels bombardejos, i durant dècades només se'n van conservar algunes parts de l'estructura.

A finals dels anys seixanta, el polític, mestre, advocat i llavors alcalde de Figueres (1960 - 1973), va proposar a Salvador Dalí la creació d'un museu dedicat a la seva obra, oferiment que l'artista va acceptar, però amb la condició que el museu havia d'aixecar-se sobre les ruïnes del vell teatre, un edifici que ell mateix havia conegut de petit i on, precisament, havia exposat les seves primeres obres. Les obres de construcció es van iniciar el 1968 sota la direcció de l'arquitecte valencià Emilio Pérez Piñero (1935 - 1972), responsable de la gran cúpula geodèsica que avui identifica el museu.

Antic pati de butaques del teatre i exposició del Cadillac i altres elements, com les estatues laterals i la columna on hi ha la barca engalanada

Pérez Piñero, va morir sobtadament i molt jove, als 37 anys d’un accident de trànsit, fet que va obliga a Dalí, a canviar de director de l’obra, que en aquest cas seria l'arquitecte Joaquim de Ros de Ramis (1911 - 1988), conjuntament amb l’arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra i Matas (1916 - 2006), que sota la supervisió directa de Dalí, que controlava fins al més mínim detall de l'edifici, l’obra, en mica en mica. Va anar agafant forma, pràcticament tal com avui es pot contemplar.

El Teatre-Museu Dalí va ser inaugurat oficialment el 28 de setembre de 1974, sense cap rellevància, del perquè fou aquesta data i per tant, a partir de llavors, s’ha anat ampliant les seves col·leccions i espais expositius fins a convertir-se en el principal centre mundial dedicat a l'univers dalinià. Les seves sales acullen pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, joies, objectes surrealistes i nombroses creacions concebudes expressament per a aquest espai; cal remarcar, que l’espai dedicat a les joies es troba en un annex de tot l’edifici.

En quan a la part més espectacular i emblemàtica del teatre-museu, és la gran cúpula transparent que corona l'antic escenari, convertida en un dels símbols de Figueres, on in destaca en el seu interior el conegut Cadillac plujós, tota una relíquia de l’automoció. El vehicle és un Cadillac convertible de la sèrie Sixty-Two, un model molt exclusiu del qual només es van fabricar sis exemplars, i que Dalí va regalar a Gala, fent-lo servir principalment durant els anys que va viure als Estats Units, i amb que van fer un bon grapat de quilòmetres.

Quan Dalí va començar a crear el Teatre-Museu, va decidir transformar aquest cotxe en una nova versió d'una de les seves instal·lacions surrealistes més famoses, el Taxi plujós (Rainy Taxi), que havia presentat per primera vegada a l'Exposició Internacional del Surrealisme de París el 1938.

La col·locació del Cadillac al museu no va ser gens fàcil, ja que el vehicle era d’unes proporcions que impedia l’entrada per les portes d'accés de l'antic teatre, i és per aquest motiu, que fou introduït des de la part superior de l'edifici, mitjançant una gran grua, i el van anar descendint fins el que havia estat el pati de butaques, avui convertit en el pati central del museu, on es pot admirar el Cadillac, però complementat amb altres elements decoratius.

Salvador Dalí i Domènech, traspassaria el 23 de gener de 1989, en el mateix Teatre-Museu, i concretament en la Torre Galatea, que fou la seva última residència, després d’haver tornat de Barcelona, on havia estat ingressat per les cremades produïdes en l’incendi de la seva habitació en el Castell de Púbol.

Després de la seva mort i per voluntat del pintor, quelcom no exempt de polèmica, el cos de Salvador Dalí, reposa sota una cripta de la cúpula principal del Teatre- Museu, la qual no es pot visitar. El tema del lloc de descans de Salvador Dalí, ha estat un tema de molt de debat, ja que, alguns consideren que la última voluntat era descansar a la cripta del Castell de Púbol, al costat de Gala i, altres, consideren que la seva voluntat era descansar en la seva gran obra com és el Museu-Teatre de Figueres.

Sigui quina hagi estat la seva última voluntat, avui el Teatre-Museu Dalí és un dels museus més visitats de tot Espanya i una referència internacional de l'art surrealista. Més que una col·lecció d'obres, representa el testament creatiu de Dalí, un univers fascinant on realitat i fantasia conviuen per sorprendre constantment el visitant.Actualment, el Teatre-Museu Dalí està dins els 60 museus més visitats d’Europa, és el quart més visitat d’Espanya i el segon més visitat de Catalunya, després, del Museu Picasso. Per descomptat, l’ambient Dalí o “Triangle dalinià” encapçala el rànquing del 10 museus de les comarques gironines més visitats, tal com us mostrem en la taula elaborada per Trianglegironí.

+ INFORMACIÓ

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA

Vista general d'una de les sales del Museu del Joguet de Catalunya

Al bell mig de Figueres, en la concorreguda Rambla de Figueres i més concretament a l’inici del carrer de Sant Pere, s’hi troba el Museu del Joguet de Catalunya, un espai cultural singular que convida a emprendre un apassionant viatge a través del món de les joguines i dels jocs que han acompanyat diverses generacions d'infants.

Més enllà del seu valor lúdic, aquests objectes constitueixen un testimoni de la història quotidiana, de l'evolució dels costums i de les transformacions socials i tecnològiques dels darrers dos segles.

El museu fou inaugurat el 18 de juny de 1982, gràcies a la iniciativa del col·leccionista figuerenc Josep Maria Joan i Rosa (Figueres, 1940 - 2025), que en reconeixement de la seva tasca, li fou concedida la Creu de Sant Jordi l'any 2007 i el Premi Nacional de Foment de la Creativitat en el Joguet a l’any 2022.

Cases en miniatura

Jocs de Taula

Kokeshis, nines japoneses

La seva dedicació més consistent fou a partir de principis de la dècada dels 60 quan ja havia anat reunint amb els anys, tota una extensa col·lecció de jocs, joguines i documentació relacionada amb aquest univers infantil.

La institució es va instal·lar a l'antic Hotel París, a la casa coneguda com a Casa Terradas, un emblemàtic edifici històric figuerenc construït l'any 1767, per la família de Vilabertran, Albert-Terradas, on hi van viure i fou habitatge familiar successives generacions fins 138 anys després, moment en què es va transformar totalment en quan a la seva funció. Margarida Terradas i el seu marit, Francisco Lagresa, van transformar totalment l’edifici familiar, convertint el que havia estat llar familiar, en un referent hoteler per la ciutat de Figueres; naixia d’aquesta manera el popular Gran Hotel Paris, un centre que rebria al llarg dels anys il·lustres personatges, com Josep Pla, Francesc Macià, i esporàdic en la seva terrassa com Salvador Dalí, Federico Gracia Lorca o Luis Buñuel.

El Gran Hotel Paris, continuaria la seva trajectòria hotelera i de restauració, fins a finals dels anys setanta, quan tancaria definitivament i seria posteriorment transformat en el Museu de Joguet que actualment es pot visitar. El recorregut per les sales del museu permet descobrir una extraordinària diversitat d'objectes: nines de porcellana i de cartró, cavalls de cartró, baldufes, jocs de taula, teatres en miniatura, titelles, animals de peluix, cotxes i trens de llauna, avions, tricicles, jocs de construcció, autòmats, robots i nombrosos altres enginys que han fet volar la imaginació dels més petits.

Entre les peces més representatives destaquen les joguines mecàniques, accionades mitjançant mecanismes de corda, així com els objectes relacionats amb els primers espectacles d'imatges en moviment. A través d'aquestes peces, el visitant pot observar com els avenços tècnics i industrials han influït en la fabricació de joguines i com els gustos, les modes i les formes d'entreteniment han anat canviant al llarg del temps.

Les joguines, a més, expliquen moltes coses sobre la societat que les va crear, ja que les cases de nines, els jocs de construcció, com el famós “Mecano”, els soldats de plom o els vehicles en miniatura reflecteixen no solament les preferències infantils de cada època, sinó també els valors, les aspiracions i els models socials que es transmetien de generació en generació.

Un dels atractius més singulars del museu és la presència de joguines vinculades a figures destacades de la cultura internacional i catalana en particular. Entre aquestes peces, ocupa un lloc especial el conjunt relacionat amb Salvador Dalí, que permet acostar-se a una faceta més íntima del genial artista empordanès: la seva infantesa.

El museu conserva objectes relacionats amb els primers anys de Dalí i amb el seu entorn familiar, entre els quals destaca l'osset de peluix conegut com a “Don Osito Marquina”, vinculat als records familiars de l'artista i a l'amistat que l'uní amb el poeta Federico García Lorca. La col·lecció també inclou joguines que havien pertangut a personalitats com Joan Brossa, Quim Monzó, Ernest Lluch, Terenci Moix i Salvador Puig Antich, entre d'altres. D'aquesta manera, els objectes exposats adquireixen una dimensió biogràfica i sentimental que va molt més enllà del seu valor material, o del simple fets d’exposició d’estris per a la mainada.

El Museu del Joguet de Catalunya no és únicament un espai dedicat a la nostàlgia i dels records d’una etapa de la vida, sinó que la seva col·lecció també permet comprendre com ha evolucionat la manera d'entendre la infantesa, l'educació i el lleure, i per més extensió, la societat en general, sobre tot a finals del segle XX i principis del segle XXI.

També cal fer esment, que entre els seus àmbits d'interès hi ha les joguines adaptades per a infants amb discapacitat visual, els objectes creats per infants sahrauís als camps de refugiats de Tindouf i les joguines que van acompanyar persones exiliades i refugiades després de la Guerra Civil espanyola. Una mostra i un testimonis, que recorden que el joc forma part de les necessitats humanes més bàsiques, fins i tot en circumstàncies difícils, com guerres, exilis i altres misèries, on la imaginació pot esdevenir una font de consol, aprenentatge i esperança.

El museu disposa, a més, d'un centre de documentació i recerca especialitzat en jocs i joguines, fet que reforça la seva dimensió patrimonial i el seu interès per als investigadors, els col·leccionistes i totes aquelles persones que vulguin aprofundir en la història d'aquest univers infantil.

+ INFORMACIÓ

MUSEU DE LA TÈCNICA DE L'EMPORDÀ

(En procés de redacció)

MUSEU DE L'EMPORDÀ

(En procés de redacció)

MUSEU DE LA ELECTRICITAT

(En procés de redacció)