Figueres i l’EmpordÀ, una terra de mÚsics

Orquestrina Mendoza

Figueres i l’Empordà, en general, han mantingut al llarg de la història una relació molt estreta amb la música. Aquesta vinculació es manifesta en la presència de nombroses cobles, orquestres, corals, músics i compositors. Entre les figures destacades d’aquesta tradició hi trobem Pep Ventura, Juli Garreta, Joaquim Serra, Ricard Viladesau i Vicenç Bou, entre molts altres. També cal esmentar formacions tan emblemàtiques com la Principal de la Bisbal, fundada l’any 1888 i distingida amb el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya el 1932, que li fou restituït el 1978.

Les sardanes, les cobles, les orquestres de ball, les formacions corals i els conjunts instrumentals han contribuït a configurar una vida cultural especialment rica, vinculada tant a les festes populars com als teatres, les societats recreatives i les sales de ball. Un dels noms imprescindibles d’aquesta tradició és Pep Ventura (1817-1875), figura fonamental en la renovació de la sardana i en l’evolució de la cobla, a qui aquest portal dedica un espai en l’apartat de personatges de Figueres.

Durant el segle XX, la música va trobar diversos escenaris de difusió a Figueres, com el Teatre Municipal, l’antic Teatre El Jardí, la Sala Edison i les societats recreatives, entre les quals destaquen el Casino Menestral i la coneguda sala de festes El Quijote. Aquests espais acollien concerts, vetllades musicals i actuacions que permetien al públic figuerenc gaudir d’una gran varietat d’estils.

Durant molts anys, els balls de saló —valsos, pasdobles, boleros, txa-txa-txa, tangos i molts altres— van formar part de les activitats lúdiques habituals. Paral·lelament, les noves tendències musicals van anar guanyant protagonisme, amb les animades tardes de rock-and-roll a El Quijote, on actuaven grups com The Fringe’s, Los Géminis, Els Vampirs i IV Dinastia. A tot això cal afegir-hi els tradicionals envelats, on les orquestres feien les delícies dels afeccionats al ball. Cadascun d’aquests espais va tenir el seu protagonisme en diferents moments d’aquella intensa vida musical.

Durant bona part del segle XX, les orquestres i les cobles-orquestres van tenir un paper destacat en les festes i celebracions de Figueres i de les poblacions empordaneses. Aquestes formacions, capaces d’adaptar-se a contextos molt diversos, oferien repertoris que podien incloure música per als oficis religiosos, sardanes, valsos, pasdobles, boleros i altres peces populars. La varietat del repertori els permetia respondre a les característiques de cada celebració i, sovint, als gustos i les peticions del públic.

Entre les formacions vinculades a aquesta tradició figuren l’Orquestrina Mendoza i la Principal de Figueres, especialment presents en el panorama musical de les dècades dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta. La seva trajectòria s’inscriu en una època en què les orquestres i les orquestrines tenien una presència destacada en les festes majors, els envelats i les sales de ball.

Tanmateix, aquestes formacions no van ser les úniques protagonistes. Al llarg dels anys també van sorgir nombroses orquestres, orquestrines i conjunts musicals, tant professionals com amateurs. Més endavant, sobretot durant les dècades dels seixanta i dels setanta, els grups de rock i les noves formacions juvenils van ampliar encara més el panorama musical de la ciutat. Atesa la quantitat i la diversitat de músics i agrupacions que han format part d’aquesta història, no és objectiu d’aquest article fer-ne una relació exhaustiva, sinó oferir una aproximació a les diferents èpoques, als espais on es desenvolupava aquesta activitat i a algunes de les formacions que van contribuir a fer de Figueres i l’Empordà una terra de gran tradició musical.

• Primeres formacions musicals a Figueres (Segle XIX i XX)

Cobla antiga d'en Pep Ventura (1934)

Com ja s’ha esmentat, al llarg del segle XX, Figueres va comptar amb un nombre considerable de formacions musicals de tota mena. Entre les més destacades hi havia l’Orquestrina Mendoza, formada l’any 1934 i que va acabar dissolent-se el 1947, segons les dades que recull aquest reportatge.

També cal esmentar la Principal de Figueres, una formació amb unes característiques diferents de les de la Mendoza, més orientada inicialment a les actuacions de cobla i a les sardanes, mentre que la primera estava més vinculada a les sales de ball. Amb el pas dels anys, però, les activitats i els repertoris de les formacions musicals podien evolucionar i ampliar-se.

Durant aquelles dècades també van existir altres agrupacions que contribuïren a enriquir la vida musical figuerenca, com l’orquestra La Filharmònica i la cobla-orquestra l’Empordanesa o l’Agrupació Artística Maravella. La varietat d’aquestes agrupacions reflectia la vitalitat musical de la ciutat i la seva capacitat per satisfer els gustos d’un públic divers.

Per entendre els orígens d’aquesta tradició, però, cal retrocedir fins al segle XIX i referir-se a una figura fonamental de la història musical de Figueres: Pep Ventura (1817-1875), protagonista destacat de la transformació de la sardana i de l’evolució de la cobla moderna.

Josep Maria Ventura i Casas, conegut popularment com a Pep Ventura o el Pep de la Tenora, va néixer a Alcalá la Real, a la província de Jaén, on el seu pare, militar de professió, estava destinat. Quan encara era molt petit, la família va tornar a Catalunya i, després d’una primera etapa a Roses, Pep Ventura es va establir a Figueres, ciutat on va desenvolupar la major part de la seva vida i activitat musical. A Figueres va aprendre l’ofici de sastre i va rebre les primeres nocions musicals de Joan Llandrich, sastre i cap de cobla, amb qui va treballar com a aprenent i de la família del qual acabaria formant part. La seva aptitud per a la música el va portar a incorporar-se a la Cobla de Figueres, de la qual, amb el temps, esdevingué director.

La seva aportació va anar molt més enllà de la interpretació musical. Pep Ventura va contribuir decisivament a transformar la cobla tradicional, ampliant-ne la formació instrumental, i va impulsar la sardana llarga, que permetia desenvolupar melodies més extenses i elaborades. La introducció de la tenora, instrument que ell mateix va interpretar amb gran mestratge, va tenir un paper essencial en aquesta evolució. La seva trajectòria a la Cobla de Figueres, tanmateix, no va estar exempta de tensions. L’any 1874, arran de les desavinences sorgides quan va proposar que el seu fill Benet ocupés una plaça a la formació, Pep Ventura va abandonar la cobla i es va incorporar a la vinculada a la Societat Coral Erato de Figueres.

Aquesta nova formació va esdevenir coneguda popularment com la Cobla d’en Pep, denominació que reflectia el prestigi i la influència del músic. Després de la seva mort, el 1875, la cobla va continuar la seva activitat sota la direcció i la continuïtat de la tradició familiar, i posteriorment fou coneguda com la Cobla Antiga d’en Pep. La fotografia que encapçala aquest apartat correspon a una de les formacions vinculades a aquesta trajectòria musical. Pep Ventura ocupa, així, un lloc destacat en la història cultural de Figueres i de l’Empordà. La seva obra i les transformacions que va impulsar van contribuir a consolidar la sardana moderna i a donar a la cobla una estructura musical que tindria una gran projecció arreu de Catalunya. Aquest portal n’ofereix una semblança més extensa en l’apartat dedicat als personatges de Figueres.

• La Principal de Figueres, una de les varies formacions musicals de l'època

Cobla Orquestra La Principal de Figueres (1932)

La Principal de Figueres apareix documentada a partir de l’any 1926 com a formació de cobla-orquestra. Cal no confondre-la amb les formacions musicals figuerenques del segle XIX vinculades a Pep Ventura, que van assolir un gran renom a la capital de l’Alt Empordà, primer amb la Cobla de Figueres i, posteriorment, amb la formació coneguda com la Cobla d’en Pep i la Cobla Antiga d’en Pep, vinculades a la seva trajectòria i al seu record.

Des dels seus inicis, la Principal de Figueres va dur a terme actuacions de tota mena. Durant la dècada dels anys trenta, però, van sorgir discrepàncies entre la formació musical i l’Ajuntament, en un període especialment convuls de la història del país.

Els esdeveniments polítics i socials que van precedir la Guerra Civil Espanyola, esclatada el 1936, i el conflicte bèl·lic mateix van alterar profundament la vida quotidiana, cultural i familiar. En aquest context, la Principal de Figueres va interrompre la seva activitat i es va dissoldre, almenys temporalment, com va succeir amb altres agrupacions musicals de l’època.

Un cop superats els anys més difícils del conflicte, la cobla-orquestra va reprendre la seva activitat i va recuperar protagonisme durant les dècades dels anys quaranta, cinquanta i seixanta. La societat necessitava recuperar espais de convivència i lleure després de les penúries de la guerra i de la dura postguerra, i la música va contribuir a aquesta recuperació de la vida col·lectiva.

D’aquesta manera, la Principal de Figueres, com moltes altres formacions musicals de les comarques gironines, va tornar a omplir de música nombrosos escenaris i espais festius del territori. Les seves actuacions contribuïen a mantenir vives les tradicions populars i a recuperar celebracions que formaven part de la identitat cultural de cada població.

Els oficis religiosos, els aplecs, les festes majors, les audicions de sardanes i els balls populars constituïen una part important de l’activitat d’aquestes formacions, que recorrien les comarques gironines i oferien un repertori adaptat a les característiques de cada celebració. La seva tasca va ser fonamental per mantenir la continuïtat de la música popular i per retornar, progressivament, l’alegria i la vitalitat a la vida festiva de la postguerra.

• L’Esclat del Rock

Esclat del Rock & Roll

A finals dels anys cinquanta i, sobretot, durant la dècada dels seixanta, el panorama musical internacional va experimentar una transformació extraordinària. Van sorgir nous estils, noves formacions i maneres diferents d’entendre la música, estretament vinculades als canvis socials i culturals d’una generació que havia crescut en el món de la postguerra, després del tràgic conflicte de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Als Estats Units, figures com Elvis Presley, considerat un dels grans referents del rock-and-roll, i grups com The Beach Boys van marcar una època. Aquesta renovació musical va travessar l’Atlàntic i va arrelar amb força al Regne Unit, especialment a Anglaterra, d’on sorgiren formacions tan influents com The Shadows, The Beatles, The Rolling Stones i The Animals. Al mateix temps, cantants com Tom Jones, Joe Cocker i Petula Clark van assolir una gran popularitat internacional i van contribuir a definir el panorama musical d’aquells anys.

Espanya i Catalunya tampoc no van quedar al marge d’aquest moviment, tot i que les noves tendències es van haver d’obrir camí en un context polític, social i cultural força diferent del dels països anglosaxons. Durant els anys seixanta van assolir notorietat grups com Los Brincos, Los Relámpagos i Los Pekenikes. A Catalunya, formacions com Los Sírex, Los Mustang, Los Gatos Negros i Lone Star van esdevenir referents d’una nova generació de músics i afeccionats, que s’interessava cada vegada més pel rock-and-roll, el pop i les noves sonoritats procedents de l’estranger.

Si reduïm encara més l’àmbit geogràfic, les comarques gironines i l’Empordà també van viure intensament aquesta renovació musical. Arreu del territori van aparèixer nombrosos grups, coneguts popularment com a «conjunts», una denominació molt habitual en aquella època. Entre aquestes formacions hi havia Los 5 Diablos, Els Llamps, Los Gringos, GT-4 i IV Dinastia, de Girona; Els Vampirs, de Palafrugell; Los Simuns, de Salt; Estels Blaus, de Cassà de la Selva, i Los Sherpas, de Sant Feliu de Guíxols, entre molts altres.

Figueres també va participar plenament d’aquest moviment juvenil, amb l’aparició de conjunts com The Fringe’s, Los Géminis, Los Hunos, Los Ponney’s, Los Tinieblas i Los Mongoles. Al costat d’aquestes formacions, més vinculades al rock i a la música moderna, hi havia altres agrupacions de caràcter professional o semiprofessional que oferien repertoris més variats, com Veracruz, Líders Grup, Els Trovadors i l’orquestra Ritmos.

Aquella va ser una època de gran activitat musical. Les festes majors, les sales de ball, els locals d’oci i els establiments de la Costa Brava oferien nombroses oportunitats d’actuació, fet que afavoria l’aparició de noves formacions i permetia treballar tant als músics professionals com als afeccionats que volien obrir-se camí en aquest món. La Costa Brava, en plena expansió turística, es va convertir en un important focus d’animació i activitat musical. A les orquestres i cobles tradicionals s’hi afegien els conjunts juvenils, les orquestrines i les formacions professionals que amenitzaven les nits d’estiu, els balls i les celebracions populars.

Tot plegat va configurar un panorama musical extraordinàriament divers i dinàmic, en què convivien la tradició i la modernitat. Les cobles i les orquestres continuaven tenint un paper essencial en la vida festiva, mentre que els nous conjunts incorporaven els ritmes i les sonoritats d’una generació que volia expressar-se d’una manera diferent. Una vitalitat musical que va deixar una empremta profunda en la memòria col·lectiva de Figueres, de l’Empordà i de les comarques gironines.

Mauné i els seus Dinamik's		Conjunt Veracruz		The Fringe's

A Figueres i a l’Empordà en general hi havia nombroses formacions musicals que contribuïen a animar les festes, els balls i les celebracions populars. Entre les més conegudes a Figueres cal esmentar el grup Veracruz i, especialment, Mauné i els seus Dinamik’s, una formació professional creada per Florenci Mauné i Marimont (Figueres, 1925-1995). Procedent d’una família vinculada al món de la música, Florenci Mauné va desenvolupar una trajectòria musical àmplia com a instrumentista, especialment de piano, trombó i acordió, i també com a compositor de sardanes. En una etapa posterior de la seva carrera va impulsar la formació Mauné i els seus Dinamik’s, amb la qual va adaptar nombroses peces musicals a un repertori pensat per a les festes, els balls i les celebracions populars.

El grup va assolir una notable popularitat i va actuar en nombroses poblacions de les comarques gironines, on era conegut per la seva capacitat d’amenitzar tota mena de celebracions. La seva trajectòria exemplifica el paper que les formacions professionals van tenir en la vida festiva del territori, especialment durant una època en què les orquestres i els conjunts musicals constituïen una part essencial de l’oferta d’oci.

Per completar aquest recorregut per la música d’aquells anys, també cal fer esment d’un moviment cultural eminentment català: la Nova Cançó. Aquest moviment va contribuir a donar una nova projecció a la llengua catalana a través de la música i va convertir la cançó d’autor en una forma d’expressió artística i cultural amb una important dimensió social.Entre els seus representants més destacats hi trobem Lluís Llach, nascut a Verges, al Baix Empordà, l’any 1948.

La seva obra va assolir una gran projecció dins i fora de Catalunya, i algunes de les seves cançons es van convertir en referents de diverses generacions, ja que tot i no haver nascut a Figueres, la seva procedència empordanesa el vincula estretament al territori i a una tradició cultural que ha donat nombrosos músics i compositors. Així, la història musical de Figueres i de l’Empordà no es pot entendre únicament a través de les cobles, les sardanes o les orquestres de ball, també cal tenir presents els conjunts moderns, les formacions professionals i els cantautors que, des de diferents estils i sensibilitats, van contribuir a enriquir la vida musical i cultural del país.

DOS ESPAIS EMBLEMÀTICS DE FIGUERES, el Menestral i l'Erato

Parlar de Figueres i de la seva història musical sense fer esment, encara que sigui breument, de dues sales emblemàtiques com el Casino Menestral i la Sala El Quijote, vinculada a la Societat Coral Erato, seria deixar de banda una part important de la vida cultural, musical i social de la ciutat. Totes dues han contribuït a omplir de joia i de bons moments moltes generacions de figuerencs i figuerenques, però també nombrosos assistents vinguts d’altres poblacions, no tan sols de les comarques gironines, sinó també de força més lluny.

• Societat Erato i Sala El Quijote

Societat Coral Erato

La Societat Coral Erato és una de les entitats històriques més representatives de la vida cultural de Figueres; fundada l’any 1862 arran de la unió de diverses seccions corals de la ciutat, va néixer en el context del moviment coral d’inspiració clavéiana, impulsat per Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824-1874). Amb el pas del temps, esdevingué un important centre de trobada, de música i d’activitat associativa, estretament vinculat a la història musical figuerenca.

En aquest entorn, l’any 1965 es va inaugurar la sala de festes Don Quijote, situada als baixos de la Societat Coral Erato, a la plaça Triangular de Figueres. Ben aviat es convertí en un espai polivalent on, a més de celebrar-hi balls i actuacions musicals, també s’organitzaven sopars, representacions teatrals i altres activitats culturals. La sala va adquirir una personalitat pròpia gràcies, entre altres elements, a la decoració artística de les seves parets, ja que el pintor figuerenc Joan Jové Planella (Figueres, 1920-1979) hi va realitzar una sèrie d’il·lustracions inspirades en episodis de Don Quijote de la Mancha, l’obra universal de Miguel de Cervantes.

Aquestes pintures, que s’estenien al llarg d’uns cent metres de paret, constituïen un element decoratiu singular i molt característic del local; amb el pas dels anys, la sala Don Quijote, coneguda posteriorment també com a discoteca Quixot’s, es va convertir en un referent de l’oci figuerenc, on la joventut de l’època hi va poder gaudir d’un gran nombre d’actuacions de conjunts locals, nacionals i internacionals.

Durant els anys seixanta i les dècades posteriors, la sala va acollir nombrosos balls i actuacions musicals, en un moment en què el rock, el pop i les noves tendències juvenils començaven a guanyar protagonisme. Així, El Quijote va contribuir a dinamitzar la vida musical de Figueres i a convertir la ciutat en un punt de trobada per a públics procedents de les comarques gironines i d’altres indrets. Més enllà de la seva funció com a sala de ball, El Quijote forma part del record d’una Figueres dinàmica i musical, en què els locals d’oci constituïen espais de trobada, diversió i renovació cultural. La seva trajectòria va conviure amb la de la Societat Coral Erato, que continuava mantenint la seva vinculació amb el cant coral i la tradició associativa de la ciutat.

• El Casino Menestral

Casino Menestral

El Casino Menestral Figuerenc és una de les entitats associatives més antigues i importants de Figueres, ja que fou fundat l’any 1856, i va néixer amb la voluntat de fomentar la cultura, la instrucció i les activitats recreatives entre els seus associats, en una època en què les societats civils tenien un paper fonamental en la vida cultural i social de les ciutats. Des dels seus inicis, el Casino va oferir als seus membres un espai de trobada i participació en activitats molt diverses; la música, el cant, el teatre, la lectura, les conferències i les celebracions socials van formar part de la seva activitat, contribuint a consolidar Figueres com un important centre cultural de l’Empordà.

La història arquitectònica de l’entitat està estretament vinculada al carrer Ample, on va adquirir els terrenys de la seva seu actual l’any 1902. L’edifici es va ampliar el 1906, segons un projecte de l’arquitecte Joan Bori i Gensana (Figueres, 1866 - Barcelona, 1938), mentre que les obres de la façana i de la part exterior es van completar l’any 1933 i, el resultat és un conjunt arquitectònic d’interès patrimonial que forma part del paisatge urbà i de la memòria històrica de Figueres.

Durant les primeres dècades del segle XX, el Casino Menestral va viure una etapa de gran activitat on la sala de ball, els espais de reunió i les diferents seccions de l’entitat contribuïen a dinamitzar la vida social figuerenca, amb iniciatives que anaven molt més enllà de l’entreteniment i que afavorien la formació cultural i la participació ciutadana.

La Guerra Civil va representar un cop molt dur per a l’entitat amb una disminució del nombre de socis, però també pels desperfectes ocasionats pels bombardeigs que van afectar els voltants de l’edifici, el febrer de 1939, que van agreujar tot plegat una situació ja prou difícil. El mobiliari, la biblioteca i l’arxiu també van patir les conseqüències d’aquells anys convulsos, amb pèrdues materials i documentals que van afectar el patrimoni de la institució.

La recuperació va ser lenta, però, a partir de mitjan dècada dels anys cinquanta, el Casino va començar a recuperar associats i a reactivar diverses activitats culturals. La represa de l’ensenyament musical, les representacions teatrals, les exposicions i les iniciatives artístiques van contribuir a restablir progressivament la seva presència en la vida cultural de la ciutat. Durant els anys seixanta, coincidint amb l’expansió del rock i de les noves tendències musicals juvenils, el Casino Menestral va esdevenir també un espai de trobada per als amants de la música moderna. Els balls, les actuacions de grups musicals i l’ambient juvenil van omplir de vitalitat les seves sales, en una etapa de transformacions socials i d’obertura a nous corrents culturals.

Malgrat aquella efervescència musical i les esbojarrades tardes de rock i concerts, el Casino Menestral va mantenir la seva vocació cultural i associativa, adaptant les activitats a les necessitats i als interessos de cada generació de figuerencs. L’any 2004, l’entitat va rebre la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva contribució a la cultura catalana. El Casino Menestral Figuerenc representa, en definitiva, molt més que una entitat recreativa: és una institució centenària que ha contribuït a la formació cultural, a la vida associativa i a l’activitat musical de Figueres, i que conserva en la seva història una part significativa de la memòria col·lectiva de la ciutat.

Imatges i Conceptes relacionats
Breu definició d'algunes formacions musicals		• ORQUESTRA: Amb relació a l’article descrit, conjunt d’intèrprets de diferents instruments necessari per a executar la música de ball i que està formada a l'entorn d'entre els 14 a 18 músics. Quan la música que s'interpreta està dins un repertori de música clàssica, la agrupació pot variar molt, ja que per exemple una orquestra de cambra pot tenir un nombre molt reduït de membres, mentre que una orquestra simfònica o filharmònica pot tenir entre vuitanta i cent instruments ordenats en funció de la família d’instruments, és a dir, corda, fusta, metall i percussió, on la seva designació sol ésser en base a qüestions històriques, de identificació o organitzatives. • ORQUESTRINA: La orquestrina, és una orquestra bàsicament dedicada a la música de ball, i amb un nombre reduït de components, que solen ésser d’entre 6 a 7 músics; actualment està en desús, essent més utilitzar el nom de orquestra. • COBLA: Orquestra amb característiques, estructura i funcions, que s’emmarca dins el món de la sardana i per tant, una formació musical vinculada a la personalitat autòctona de Catalunya, tot i que han existit cobles fora de Catalunya, majoritàriament vinculades a Casals Catalans. Com altres formacions orquestrals poden ésser molt variades, ja sigui amb el nombre de components o instruments, en la cobla, no. Sempre està formada per 11 músics, que toquen 12 instruments, alguns dels quals són exclusivament emprat per la cobla durant les sardanes i mai en balls, com la flabiol, tamborí, el trombó o la tenora. • CONJUNT: Formació musical de entre 4 a 6 components, i que va ésser el nom més emprat i popular durant els anys 60 i 70, pel el grups de rock i música moderna en general, tot i que també s’empraven noms com, banda o grup.
		Totes les imatges antigues de formacions musicals, s’han obtingut a partir del fons documental del blog-web: “COBLES, ORQUESTRES I MÚSICS DE CATALUNYA”, un portal altament recomanable per a totes aquelles persones apassionades de la música i la seva historia, el qual disposa d’un amplíssim fons documental fotogràfic.
		Un altre fons documental que cap aficionat a la música, principalment amb relació a les formacions o conjunts musicals dels anys seixanta i setanta de les comarques gironines, no pot deixar de banda, és el llibre “PELUTS, ROCKEROS i WE-YÉS A LA GIRONA DELS 60” de Fredi Faure i Xavier Juanhuix. Un llibre editat a l’any 2006 per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, on un gran nombre de persones, membres i ex-membres de grups de les comarques gironines hi van col·laborar aportant un gran fons documental fotogràfic, d’instruments, d’anècdotes i de histories vinculades. A l’any 2006 a la Casa de Cultura de Girona, es va portar a terme un àmplia i detallada exposició en homenatges a totes aquelles persona que d’alguna manera havien participat o format parts del moviment rocker del anys 60 i 70 a les comarques gironines i que van anar acompanyades pel grup BIT-SHADOW, amb actuacions en directe; per la ocasió es va dissenyar un portal-web commemoratiu.