 |
 |
|
|
|
|
|
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ |
|
 |
 |
Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.
Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.
El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics. |
|
+ INFORMACIÓ: |
|
|
|
| |
|
|
EN EL PLA DE LA CERDANYA
 |
Casa del Comú |
El municipi de Das pertanyent a la Cerdanya, està situat en la zona sud i envoltat pels municipis de Urús, Prats i Sansor, Isòvol, Ger, Fontanals de Cerdanya, Alp. Per la part sud, acaba amb punxa en la Tosa, un cim de 2536 metres, ja a tocar el municipi de Bagà en la comarca del Berguedà, i que per l’altra banda, és un del principals i el més enlairat cim de l’estació d’esquí de la Masella.
La procedència del nom de Das, prové que en el segle X els diferents documents escrits en llatí denominaven la població com “Villa Adatio”, fet que a través dels anys i adaptacions lingüístiques hagi quedat finalment el nom de Das.
És un municipi amb una superfície de 14,6 Km2 petit, els seus afluents són varis torrents que baixen del Serrat de la Creueta tals com, el Torrent de la Font seca, Torrent d’en Mir o el Torrent de La Valira, tots els vessen les aigües al Valirota, i aquest directament al Riu Segre a prop del veïnat de Sanavastre.
La població de Das està distribuïda a cinc bandes, d’una part, el mateix nucli de Das que és on resideix la majoria dels habitants del municipi i de l’altre hi ha els veïnats de Sanavastre, Mosoll i la Tartera, i finalment la urbanització de la Tartera, on part de la qual es troba dins el municipi de Prats i Sansor.
A nivell arqueològic només hi resta una fortificació de l’època romana coneguda com La Torreta, i un petit assentament prehistòric en el paratge de Sanavastre. En aquest paratge també hi havia hagut les Mines de Sanavastre, que era una antiga explotació minera de lignit en galeria en un principi i a cel obert posteriorment; les mines es van tancat a finals dels anys 80.
L’església de Das està venerada a Sant Llorenç, patró de la població i és un edifici neogòtic que ressalta el seu campanar de base quadrada i amb una cúpula piramidal. Altres edificis religiosos són: Santa Maria de Mosoll, Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre, Sant Julià de Tartera, totes d’estil romànic.
L'AERÒDROM DE LA CERDANYA
 El municipi de Das acull una de les infraestructures de comunicació més importants de la comarca, l’Aeròdrom de la Cerdanya. Tot i que està situat dins els municipis de Das i de Fontanals, la pràctica totalitat està dins el terme municipal de Das, a prop de Puigcerdà i Alp, com també de les dues estacions d’esquí de La Molina i Masella.
Antigament ja hi havia hagut un antic aeròdrom que era l’Aero Club de la Cerdanya, però a l’any 1971 ja es van començar a construir les noves instal·lacions, que en un principi una de les activitats que més va desenvolupa fou el vol sense motor amb el Club de Vol a Vela La Cerdanya.
L’aeròdrom formar part del pla d’Aeroports de Catalunya i és propietat de la Generalitat de Catalunya i del Consell comarcal de la Cerdanya, però està gestionat per el consorci Gestió Aeronàutica Ceretana, S.L. una entitat formada per l’Aero Club Barcelona-Sabadell, CAT Helicòpters, Masella i La Molina.
La qualificació de l’aeròdrom és de nivell III, és a dir, aviació esportiva i disposa d’unes modernes instal·lacions que permeten unes activitats i estades integrals, ja que disposa d’una pista asfaltada de 1150 metres amb una amplada de 23 metres, oficina de vol, benzinera, zona d’esbarjo, plataforma, hangars i restaurant.
A part dels volts d’aeronaus, es realitzen moltes altres activitats de tipus esportiu i de lleure, com vols a vela, excursions en globus, vols a motor, ultralleugers, a més de campionats i trobades. Una altra activitat a destacar és la formació de pilots d’avió, helicòpter o de planador, formació que imparteix l’Aero Club Barcelona-Sabadell en el mateix aeròdrom. També és fan altres serveis com poden ésser fumigacions a boscos, fotografia aèria, emergències i seguretat o vols publicitaris entre d’altres.
EL MUSEU ETNOLÒGIC DE DAS
 Dins el mateix poble de Das i més concretament en l’edifici on hi ha l’ajuntament, la Casa del Comú, hi ha un museu dedicat a aspectes etnològics i etnogràfics de Das i de la comarca de la Cerdanya.
En el museu s’hi recull una gran varietat d’estris, eines, atuells i altres enginys que han caracteritzat i ha sigut de gran ajuda durant una època a la gent que ha viscut en aquest territori.
El museu està distribuït en 6 sales on s’hi exposen de forma ordenada el objectes que composen la col·lecció. Aquest objectes, la majoria d’ells són aquells que foren emprats sobre tot en les tasques dels boscos i dels camps, on hi està molt present la vida del pagès, però no únicament se’l relaciona amb la seva feina, sinó, dins la seva llar, i quina era la seva vida envoltat de la seva familia.
Una altra vessant de les feines de la gent de Das i la Cerdanya en general, són els oficis on també hi són present gran quantitat d’objectes relacionats amb dos molt típics de la zona com poden ésser és d’escloper o el de pastor.
 |
|
Escut |
 |
NOMBRE D'HABITANTS (2015) |
|
GENTILICI |
Dasenc, Dasenca |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
14,6 Km2 |
DENSITAT DE POBLACIÓ |
15 Hab/Km2 |
COMARCA |
Cerdanya |
PARTIT JUDICIAL |
Puigcerdà |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
Puigcerdà |
BISBAT |
Urgell |
CODI POSTAL |
17538 |
MERCAT SETMANAL |
No té mercat setmanal |
COORDENADES GPS |
Latitud N 42.361279º - Longitud E 1.869901º |
ALTITUD |
1.219 metres |
CIUTAT AGERMANADA |
Das no està agermanada |
|
|
FESTA MAJOR |
10 i 11 d'agost per Sant Llorenç |
FESTA PETITA D'HIVERN |
4 de desembre per Santa Bàrbara |
| |
|
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT |
|
| |
|
 |
|
|
|
El temps a Das |
MeteoCat |
Trànsit |
|
|
|
|
|
 |
 |
Bibliografia |
| |
• LA CERDANYA, TOTS ELS CIMS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà 1995
• EL OBLIDATS COMTES DE LA CERDANYA, Joan Blasi Solsona, El Farell Edicions, St.Vicenç de Castellet, 1999
• COMARQUES OBLIDADES, Carles Gascón Chopo, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell 2010
• EXCURSIONS ESCOLLIDES PER RAQUETES DE NEU, Manel Figuera, Ediorial Casetània, 2005
• CERDANYA: 224 ITINERARIS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Editorial Sua Edicioak, 2007
• ULLS DE GEL, Carolina Solé, Editorial Columna CAT-Grup 62, Barcelona, 2013
• L'ASSENTAMENT PREHISTÒRIC DE SANAVASTRE, S.Aliaga i J.Campillo, IV Jornades d'Arqueologia, 1998 |
 |
 |
Internet |
| |
Aeròdrom de la Cerdanya |
|
 |
Canals de ràdio i TV local |
| |
TV Cerdanya
Mola TV
Cadena Pirenaica |
|
 |
Plànols i Mapes |
| |
Das |
|
|
 |
|
ROSSEND ARÚS ARDERIU
Autor teatral, poeta i filantrop |
Barcelona, 1847 - 1891 |
|
|
Tot i no haver nascut en aquesta població cerdana, Rossend Arús va estar molt vinculat a Das, ja que era el poble nadiu de la seva mare, Na Teresa Arderiu i Pons. El seu pare, Pere Arús i Cuixart era un comerciant d’Hospitalet de Llobregat.
Va néixer a Barcelona a l’any 1845 on també hi va morir en el 1891, als 46 anys una edat que avui consideren molt jove, però a mitjans del segle XIX a Catalunya no passava l’esperança de vida dels 35 anys de mitjana.
|
Carrer de Rossend Arús a
Hospitalet de Llobregat (s.XIX) |
Arús fou una persona positiva i dinàmica, amb un caràcter amical, amant de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia propera a la republicana federal, catalanista lliurepensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de la gent que l’envoltava i compartia la seva vida professional i familiar.
De ben jove ja es va vincular a entitats de la ciutat comtal, com la Societat del Born, una entitat recreativa fundada a Barcelona l’any 1858 que amb el seu lema “Filantropia i diversió” i amb un estendard que resava la frase: “Amor a la Pàtria, sempre Catalans”, i que es conserva en el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona.
L’entitat va organitzar moltes activitats, entre les quals destaca els carnavals, i on en va poder entrar en contacte amb altres persones de pensaments afins, d’aquesta manera entrava més de prop de les idees de progrés i llibertat, les quals en fou el principal impulsor dintre de la societat, a l’any 1876 després de 18 anys va desaparèixer com a tal.
Va començar a aflorar amb ell, l’amor pel teatre i més concretament pel teatre català, participant en la fundació de la Societat Flora i de La Tertúlia Catalana, i anys després de El Niu Guerrer. Aquesta última va ésser una entitat humorística i recreativa que es va fundar a Barcelona a l’any 1874 i va existir fins el 1936 a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
Va estar dedicada a organitzar nombroses cavalcades de carnaval, certàmens literaris de tipus humorístic, balls i obres de teatre, a part de fer altres funcions diferents de les lúdiques i festives, com la de recollir diners per ajudar damnificats d’atemptats i naufragis. També va editar una publicació “Lo Niu Guerrer” i fins i tot, disposava de teatre propi en el barri vell de Barcelona.
Fou un fructífer productor teatral en català i castellà, tot i que emprar majoritàriament la seva llengua vernacle, ja que la seves obres van arribar al nombre de 57 de les quals 47 eren en català i 10 en castellà. Unes obres que es caracteritzen per una línia dintre lo festiu i del xaronisme, que era una corrent pròpia del escriptor barcelonins que emanava un ruralisme abrupte i pedantesc.
La seva primera obra fou “La huella del crimen” (1870) i la última “Boigs fan bitllas” (1888), i per tant entre aquestes dues altres com: “May oblida l’amistat” (1871), “Lo primer any republicà” (1873), “L’home de la dia” (1876) o “Un pas de comedia” (1878) entre molts altres. Dues de les seves obres, “El doctor Lorenzo” i “Justicia catalana” van ésser amb col·laboració amb l’advocat, poeta, escriptor, autor teatral i periodista Josep Maria de Lasarte i de Janer (Barcelona, 1857-1921).
Quan es va proclamar la I República (1873-1874), es va involucrar en la política i la maçoneria. Tot i que no s’integrà formalment en cap partit, però s’identificava amb els ideals federalistes de la formació de Francesc Pi i Margall (Barcelona,1824 - Madrid,1901), que fou el segon president de la I República, i cap del Partit Republicà Democràtic Federal.
També participà juntament amb Valentí Almirall i Llozer (Barcelona,1841 - 1904) un dels pares del catalanisme modern i del catalanisme federalista, participant Arús com a soci fundador del Centre Català, una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans; fou dissolta durant la dictadura del general Primo de Rivera l’any 1923.
Posteriorment, també va participar en el I Congrés Catalanista (1880) i també en el II Congrés (1883).
Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat número 1 de Barcelona, així com en altres entitats que també n’era membre com: “La Verdad” número 17, el “Gran Capítol Català”. La “Sagesse” les tres de Barcelona, “Pureza” número 2 de Lisboa, “Unión Ibérica” número 252 de Madrid, (Madrid) entre d’altres. Fou creador de la “Avant” número 149 a Barcelona. de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable.
El 1886 es va celebrar l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, i en aquest cas fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana.
També va col·laborar i va ésser impulsor de diferents publicacions com, “L’Esquella de la Torratxa” o “La Campana de Gràcia” entre d’altres.
Un dels seus llegats, avui encara existents és la Biblioteca Pública Arús de Barcelona, fundada per Rossend Arús a l’any 1895, convertida avui en un del centre de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle XIX i principis del XX.
La biblioteca és d’accés pública, tot i que per la seva singularitat i el seu fons, està més adreçada a professionals, universitaris o persones interessades en la cultura i societat del segle XIX i principis del XX.
La biblioteca fou inaugurada i oberta al públic el 24 de març de 1895, quan Rossend Arús feia quatre que havia mor, per tant, foren Valentí Almirall i Antoni Farnés amb qui en el seu testament els nomenava com a persones de confiança per portar a terme el seu projecte.
D’altra banda va estar molt vinculat a Das, que havia estat el poble on va néixer la seva mare, destacant la seva participació en impulsar per tal de donar a conèixer el poble i els entorns, diferents iniciatives turístiques. També va finançar la construcció de les escoles municipals del poble i de la Casa del Comú, actual seu del consistori municipal, del museu de Das i altres dependències. |
|
 |
 |
SANCHEZ I FERRÉ, Pere
"La Maçoneria a Catalunya (1868-1936)
Ajuntament de Barcelona, 1990 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
