 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
UN MUNICIPI DUAL
Sant Julià de Ramis és una població que fou esmentada per primera vegada en un document de l'any 1019 i que al llarg dels anys el seu territori es va anar farcint de diferents indrets que avui són llocs característics del municipi, com poden ésser el derruït castell de Montagut o el castell-fortí de Sant Julià, situat al damunt de la muntanya dels Sants Metges, entre d'altres. La dualitat actual li ve pel fet que el municipi està integrat per dos termes municipal, el propi de Sant Julià de Ramis y el de Medinyà, poble tractat per separat en el portal web del Triangle Gironí. Una unió que es va materialitzar a l'any 1972 quan Medinyà va perdre la seva independència municipal arran d'un decret governamental, quedant integrat al de Sant Julià de Ramis, formant-se així el municipi de Sant Julià de Ramis i Medinyà. Nou fou fins l'any 2015, uns quaranta-tres anys després, quan el Parlament de Catalunya va reconèixer i aprovar el restabliment del municipi de Medinyà minvat l'any 1972. La independència va durar ben poc, ja que dos any i mig després, i degut a que el Partit Popular, va portar la llei al Tribunal Constitucional, aquest va fallar estimant que la formació municipal independent de Medinyà no s'ajustava a llei, fet que va provocar la dissolució com a tal, d'aquesta manera la distribució del territori va tornar com estava abans, format pels dos territoris de Sant Julià de Ramis i Medinyà, integrats en un sol municipi.
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TERRITORI El municipi de Sant Julià de Ramis i Medinyà, està situat al nord de la comarca del Gironès, format per petites planes, en la part sud dins el territori de Sant Julià i envoltat per dues muntanyes, la muntanya dels Sants Metges i el Montaspre, territori que s'aplana a mesura que es va cap el nord-est dins el territori de Medinyà, on llevat de la zona del Puig de la Nola, la resta és totalment planícia. Delimitacions municipals: Situat al nord de la comarca del Gironès, Sant Julià de Ramis i Medinyà, està envoltat d'un total de sis municipis pertanyents al Gironès i de tres que formen part del la comarca del Pla de l'Estany. Els sis municipis que pertanyent al Gironès són, seguint les agulles del rellotge: Cervià de Ter, Bordils, Celrà, Girona, Sarrià de Ter i Sant Gregori, mentre que els que formen part del Pla de l'Estany, i a continuació del darrer esmentat, es troba: Palol de Revardit, Cornellà del Terri i Vilademuls.
Cal fer esment que tres dels municipis que voregen Em municipi de Sant Julià de Ramis i Medinyà, ho fan emprant com a frontera un curs natural, en aquest cas el riu Ter, i que són Bordils, Celrà i Girona, en aquest cas pel Pla de Campdorà. Orografia i relleu territorial: La part referent al territori de Sant Julià de Ramis, es totalment al revés del territori de Medinyà, ja que mentre el primer predomina la part muntanyosa, llevat d'una part plana, en el segon predomina la plana, envers una petita part muntanyosa. Les dues formacions muntanyoses més importants de Sant Julià de Ramis, és la muntanya dels Sants Metges i la petita serralada coneguda com Montaspre, que fa frontera natural amb el municipi de Palol de Revardit, mentre que la plana es el Pla de Baix, que és la zona més habitada i que llinda amb Sarrià de Ter, i el Pla de Sant Julià, on es troba l'ajuntament del municipi i l'Església parroquial dedicada a Sant Julià i a Santa Besilissa. Pel que fa a la zona del territori de Medinyà, aquest es pràcticament pla i només una zona muntanyosa de poca altitud, però molt boscosa culminada pel Puig de Nola, n'és la referència més important, tot i que hi ha la Serra Martina, a prop del municipi de Cervià de Ter. Riquesa hidrogràfica i vegetació: Tota la part sud del municipi de Sant Julià de Ramis i Medinyà està resseguida pel segon riu més llarg i cabalós de Catalunya, que és el Ter (208 km), essent el primer el riu Segre (265 km). El segon riu amb importància que travessa el municipi és el riu Terri, un riu que neix per la zona del Mas Usall, en el municipi de Banyoles i que després de recórrer 18 km, passant pels municipis del propi Banyoles, Porqueres i Cornellà de Terri, arriba al municipi de Sant Julià de Ramis i Medinyà, entrant a prop del veïnat de Tomet, a Medinyà per arribar fins al Pla de Medinyà, on vessarà les seves aigües al riu Ter.
Altres cursos d'aigua ja menys importants son: la riera de la Garriga, el torrent de Marmanya i el torrent de Riudellots, per la part oest del municipi i la riera de Vall-llobera i Ribera de la Farga, més a l'est. La vegetació es la típica de les zones comarcals gironines mediterrànies, on hi predominen els alzinars i els pins, com també un predomini d'un sotabosc ric en diferents tipus d'arbustos mediterranis, on hi predomina el marfull, l'arboç o el llentiscle, entre d'altres.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: octubre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |