contacte  -  mapa web
 
Gironès Narasalus
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Gironès
Girona
Canet d'Adri
Cassà de la Selva
Celrà
Cervià de Ter
Llagostera
Medinyà
Salt
Sant Gregori
Sant Jordi Desvalls
Sant Julià de Ramis
Sant Martí de Llémena
Sarrià de Ter
INFO COMARCAL
Consell Comarcal del Gironès
Gironès, terra de passeig
Consorci del Ter
Consell Esportiu del Gironès
Escola de Música del Gironès
INFO PROVINCIAL
Diputació de Girona
Cambra de Comerç de Girona
Dipsalut
Costa Brava - Pirineu de Girona
Revista de Girona
ALTRES WEB D'INTERÉS

Microhistòria gironina

Xavier Blanca - Senderisme i viatges
Vies Verdes Girona
Lliga per a la defensa del Patrimoni Natural
Cercle Català d'Història
Associació de Naturalistes de Girona
Biblioteca d'Història Rural
ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ

Bemer

Narasalus - Bemer

Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.

Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.

El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics.

+ INFORMACIÓ:

Tel. 617.053.648
 
 

Salt

UN ACTIU MUNICIPI PROFUNDAMENT CANVIAT EN ELS ÚLTIMS 100 ANYS

Salt
L'autopista AP-7 al seu pas per Salt

Salt a passat d'ésser un petit poble principalment dedicat a la industrial tèxtil i a l'agricultura entre finals del segle XIX, fins a mitjans del XX, a ser una gran vila amb una gran explosió demogràfica, amb un increment d'un 700% en els últims 100 anys.

Al formar part de l'àrea urbana de Girona, de fet molta gent viu a Salt però treballa a altres industries, comerços i activitats professionals, en una àrea que a la pràctica engloba els municipis de Girona, Bescanó, Sant Gregori, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Fornells de la Selva, Vilablareix i Aiguaviva.

Avui, Salt bàsicament és industrial, dedicat al comerç i altres activitats professionals, mentre que l'agricultura ocupa una part molt minsa, llevat de les hortes de Salt i poca cosa més. Dintre el seu municipi hi ha dos grans complexos, l'un comercial, "L'Espai Gironès" i l'altre, sanitari, el "Parc Hospitalari Martí i Julià" que integra un espai sanitari en diferents àrees on hi destaca l'hospital de Santa Caterina i el Centre de Salut Mental.

El municipi de Salt pertany a la comarca del Gironès i com Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona, on tenen en comú diferents serveis com poden ésser el Serveis d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, o els autobusos Transports Municipals del Gironès, que en aquest cas, s'inclou Fornells de la Selva, dins l'àmplia xarxa de línies de busos.

Riu Ter, Salt Riera Monar, Salt
Riu Ter al seu pas per Salt
 
Sèquia Monar

El municipi està vorejat pels termes municipals de Girona, Vilablareix, Bescanó i Sant Gregori, que en aquest últim cas, la divisió és natural, ja que la frontera entre els dos municipis el marca un accident fluvial, el Riu Ter.

El territori saltenc amb una superfície 6,6 km2 és pràcticament pla, sense cap relleu d'importància ja que va entre els 70 i 90 metres d'altitud. La primera cota estaria en el paratge del "Pla dels Socs", a tocar del Riu Ter, i la segona el paratge conegut com "Camps de Can Guic", limitant ja, amb el terme municipal de Bescanó i pràcticament al mateix nivell del paratge del "Pla de Salt", més cap l'est.

Per la part nord del municipi i fent frontera amb Sant Gregori, hi passa el riu més important de les comarques gironines, el Ter. En la banda dreta que és la part que pertany a Salt, s'hi realitzen diferents activitats de rem, tot i que part del traçat inicial ja és terme municipal de Bescanó.

Ajuntament de Salt Les Bernardes de Salt
Ajuntament de Salt, antic col.legi de La Salle de Salt
 
Les Bernardes i Jardins de la Familia
Mas Llorens i Església parroquial de Sant Cugat   Rambla de la Ciutat de Girona, Salt
Torre del Mas Llorens i campanar de Sant Cugat
 
Rambla de la Ciutat de Girona

Un altre curs fluvial és la Riera Monar bàsicament emprada al llarg dels anys principalment per les activitats de les centrals elèctriques que les empreses tèxtil disposaven pel seu propi consum i també, per reg agrícola. Aquest riera s'inicia a la resclosa de la Pilastra a Montfullà (Bescanó), passa per tot Salt, continua pel Santa Eugènia (Girona) i finalment desguassa al riu Onyar, al centre de Girona.

Pel que fa a comunicació, Salt està ben comunicat pel fet d'estar a poca distància de Girona i també per disposar en el seu municipi de la sortida/entrada Girona Sud nº 7 de l'autopista AP-7. La carretera que travessa Salt, i que dins la població té el nom de Major de Salt, forma part de la controvertida carretera N-141, dita també, "Carretera de la Vergonya" per la seva perillositat, sobre tot pel tram entre Salt i Bescanó.

 

LES DEVESES, EL PLA DELS SOCS I LES HORTES

Deveses de SaltTot i ésser un municipi petit, Salt té clarament diferenciades dues zones, la urbana i la zona o espai natural.

Aquesta zona natural, és un ampli territori conegut com les Deveses de Salt clarament definides en la banda nord entre la sèquia Monar i el riu Ter, trencada pel pas de l'autopista AP-7, una altra barrera, en aquest cas artificial, que ha barrat el pas a l'expansió urbanística, però també a l'espai natural, tot i que disposa de diferents accessos.

El paratge més conegut i concorregut de les deveses, és el "Pla del Socs" on s'hi pot gaudir d'un ampli territori amb plantacions i arbredes principalment de pollancres i plàtans,  tot plegat amb un variat i farcit nombre de camins, on el principal de tots i que travessa el municipi, és el conegut carril bici d'Olot a Girona.

Les hortes de Salt, són també un espai en aquest cas reservat al cultiu, dividit en múltiples i en petites parcel·les de terreny, que partides en una àmplia xarxa de petits recs, faciliten l'aportació de l'aigua per tal de poder cultivar tota una àmplia varietat d'hortalisses.

Però aquestes hortes, són quelcom més que terrenys de cultiu hortolà; representen una unió entre l'aspecte humà i el vegetal. Cada hort disposa quasi en la seva totalitat de petites barraques precàries, fetes pel mateix cultivador, però on hi ha sabut crear un espai d'esbargiment i trobada de familiars i amics.

Riu Ter Les deveses de Salt
Riu Ter, frontera nord de les Deveses de Salt
 
Múltiples camins a les Deveses de Salt per a passejar
Pla dels Socs, Salt   Deveses de Salt
Pla dels Socs
 
Carril bici Olot-Girona al seu pas per Salt

Aquest enllaç entre la vessant humana i la hortolana, és probable que hagi estat possible degut a que la terra està molt dividida en petits propietaris i arrendataris que la cultiven, aquest fet impossibilita una producció massiva i per tant, totes les hortes estan més adreçades al cultiu per l'autoconsum familiar i en cap cas, per una producció massiva.

 

EL NOM DE SALT I L'ORIGEN DEL SEU ESCUT

Salt
Pergamní on s'esmenta per primera vegada la població "Salto"
© Arxiu Municipal de Salt

No hi ha un criteri unificat pel que fa a l'origen del nom de la població, per una banda hi ha els que creuen que el seu origen arrenca del mot "Sale alte", mentre altres historiadors veuen en la paraula "Salto" i posteriorment "Saltu" l'origen del nom Salt, els tres documentats, tot i que en dates diferents.

De fet el mot "Salto", està documentat des de l'any 823* en un document conservat a l'Arxiu-Biblioteca de Peralada i que fa referència a la venda d'uns terrenys propietat d'un tal El-la i la seva dona Leobilda a una altra persona dita Gaudila, que es troben en una vila coneguda com "Salto" fent descripció d'altres propietaris veïns i del rec Matamoros.

L'època en què s'escau aquest document és quan Catalunya estava en el seu bressol i formava part de la Marca Hispànica oriental creada per Carlemany (742-814). En el moment de la operació de venda del terreny on hi figura "Salto", regnava el seu fill Lluís I, el Pietós (778-840) que també és esmentat en aquest document.

El nom de "Sale alte" en canvi, està documentat per primera vegada a l'any 1019, que no vol dir necessariament que no ho hagués estat abans, però no hi ha constància escrita. Els defensors de que l'origen del nom és aquest, esmenten que el mot "Salto" sigui una forma abreujada de "Sale alte". Ja més dins l'edat mitjana, progressivament va apareixen en tots els documents la paraula "Saltu" per a designar la població, que amb el pas del temps perdria finalment la "u" passant definitivament a establir el topònim local de "Salt".

Pel que fa al nombre de dissenys, la historia de l'escut de Salt és llarga, ja que es va anar canviant al llarg de 160 anys, en set ocasions, tot i que cap d'ells fou oficial, fins el dissenyat a l'any 1949, el qual va quedar aprovat pel Consistori, i que és l'actual amb modificacions.

Escuts de Salt
Diferents tipus d'escuts emprats de forma no oficial ja sigui Ajuntament o altres entitats saltenques
© Biblioteca Pública IU Bohigas

La primera referència de disponibilitat d'un escut oficial o simplement d'un segell de la població, es situa a finals del segle XVIII, i que consistia en un disseny rodó on només hi figurava el nom de "Salt" i una creu dins un cercle amb un petit grafisme en la part baixa.

El 16 de març de 1949 el aleshores alcalde de Salt, Joaquim Muñoz Ravetllat (1948- 1974) va proposar la necessitat de que Salt disposés d'un escut oficial, d'aquesta manera el 23 de març del mateix any, es va presentar la proposta en el Ple del Consistori, el qual ho va aprovar i van fixar quins eren els símbols que havia d'incloure l'escut per tal que fos representatiu del poble de Salt.

Escuts de Salt
(a) - Escut de 1949 fet per Climent Mitjà
(b) - Escut oficial actual del municipi

D'aquesta manera va ésser encarregat al dibuixant del Veïnat de Salt, Climent Mitjà i Aradas (Banyoles, 1916 - Girona, 2000), l'elaboració d'un escut que reflectís els símbols que identifiquessin el municipi de Salt, és a dir cinc elements: la corona de príncep, l'espiga que identifiques la part agrícola, les quatre barres d'identificació catalana, la roda dentada que identifiqués l'activitat industrial i finalment, les aigües que mostressin la riquesa hídrica del municipi.

Logotip de l'Ajuntament de Salt
Logotip de l'Ajuntament
de Salt

Tot i que l'escut fou del gust i aprovació del Consistori, no fou "oficial" del tot, fins que passés tota una sèrie d'obstacles i consideracions per part del "Ministerio de Gobernación", de l'Acadèmia d'Història, que finalment amb retocs fou aprovat el 2 de desembre de 1949.

Posteriorment es van fer altres accions com estudis heràldics o l'aprovació de l'escut per part de l'Institut d'Estudis Catalans que va resoldre a favor, el 30 de gener de 1984, i que de fet amb alteracions de forma però no de contingut a perdurat la insígnia que identifica a Salt, i que fou aprovada en el Ple del 27 d'abril de 1949.

En el mateix any 1984 de l'aprovació de l'escut per part de l'IEC, l'ajuntament va considerar que l'escut havia d'ésser emprat en ocasions protocol·làries i llocs d'honor, i que per la gestió quotidiana i símbol pràctic de l'ajuntament, calia crear un logotip amb la mateixa concepció de representativitat.

D'aquesta manera, l'Ajuntament va engegar un concurs per a trobar el disseny més adient representatiu que sintetitzés de forma pràctica l'escut oficial. Finalment en fou guanyador en Ramon Berga i Agullana de Barcelona, veredicte que va dictar el jurat el 23 de juliol de 1984.

+ Observacions:  
(*) En diferents fonts consultades no hi ha un criteri únic d'interpretació, ja que s'esmenta l'any 823, 833 i 834. L'escrit original dóna la data: dia 12 de les calendes d’abril de l’any XX del nostre senyor Ludovico emperador (Lluís I, el Pietós).

+ Informació:
L'Escut de Salt (Biblioteca Pública IU Bohigas)
Expedient d'acord per l'adopció d'un escut municipal

 

SALT, UN POBLE AMB ESPERIT MUSICAL

La música sempre ha estat present en multituds d'actes, festes i altres esdeveniments a diferents indrets i municipis de les comarques gironines, en més o menys intensitat, Salt no podia ésser diferent.

Orquestrina Moderna, Salt Orquestrina l'Artistica, Salt
Orquestrina Moderna (1926-1927)
 
Orquestrina-Jazz L'Artística (1927)

Si s'arrenca des de principis del segle XX, les primeres formacions que es té coneixement van ésser la "Orquestrina Moderna" i la "Orquestrina-Jazz L'Artística", totes dues a l'entorn dels anys vint. L'Artística, sembla que fou la més efímera ja que només va estar unida durant una temporada, possiblement només l'any 1927 que és la data de la imatge.

Un dels tipics posters de la Cobla Orquestra Iris
© Formacions Musicals de Catalunya

Posteriorment pels anys 30 hi ha constància que hi havia una altra formació coneguda com "Melody Band" formada per set components, tal com es pot apreciar en el cartell de promoció de la banda a l'any 1933, i que tenia com a representant l'Emili Serra de Salt.

Ja en l'època posterior a la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys 1939 fins el 1942, hi havia l'orquestrina Arco-Iris, una formació que es va dissoldre aquest mateix any 1942, i que va donar peu a la formació de la Cobla Orquestra Iris.

La Cobla Orquestra Iris era una formació del Veïnat de Salt, i tenia el seu centre neuràlgic en el Bar Ideal del carrer Major propietat de Salvador Tulsà, ja que en la part alta de l'edifici és on tenien els instruments i assajaven. Pels seus desplaçament gaudien d'un microbús propi amb remolc, que conduïa el pare d'en Salvador Tulsà, en Joaquim Tulsà i Serra, que tenia un servei de taxis a Salt.

La Cobla Orquestra Iris va tenir una vida d'uns trenta anys, va néixer a l'any 1942 a partir de la desaparició de l'Orquestrina Arco-Iris i, de fet es va anar apagant a partir dels anys 70, finalitzant a l'entorn de 1973, després que els components originals van anar marxant, jubilant-se o traspassant, com en el cas de Salvador Tulsà.

En aquella època naixia l'era dels conjunts, ja sigui en caire afeccionat o professional, com les formacions Maxim's, Los Bimbos, Los Picolos, Rumbo o Setson. Moltes de les formacions antigues i conjunts, no tenien la seu a Salt, però si un o varis components eren nascuts o residents a Salt.

Un dels més antics era Joan Colon i Ascón (Salt, 1888 - 1951), cornetí de la formació musical, Els Gironins (1918) o en Jaume Roca, en la Cobla Orquestra Alba. Ja més propers en Joan Bataller, mestre a les Escoles Nacionals de Salt, saxo i component de Setson com en Joan Ramos "Janot", del Veïnat de Salt i cantant en el mateix grup Setson i més tard, de la Orquestra Maravella; en Josep Aubó, guitarra dels Rumbo o en Joan Galí, va formar part de grup Maraca & Marxa, entre molts altres.

Tot i que als anys 60 i 70 fou una proliferació enorme de conjunts de tot tipus, sobre tot de caire amateur, també es van anar formant altres agrupacions professionals tipus cobla-orquestra, com Màxim's, que va néixer a Salt a l'any 1977.

Los Simun's   Cristof - Xarrupa - Kavesa
Los Simuns
 
Cristof - Xarrupa - Kavesa

El conjunt modern més conegut en aquella època, com a formació de Salt eren el grup Los Simun's.

Una formació de cinc components que va editar un EP de vinil a l'any 1967 amb peces com "Créeme","Hold tight","Estoy solo" i "You don't love me" de la discogràfica HappyBand.

I pels anys 70 possiblement el conjunt més popular i conegut molt més enllà de Salt va és la formació trio de "Cristof-Xarrupa-Kavesa".

El seu primer disc single de la discogràfica Canigó, contenia un tema que es faria molt popular "La lligacama", conjuntament amb un altre a la cara "B" titulat, "Miau, miau". Després en va venir un altre de disc single en dues peces "All i Oli" i "Caçador". Ja més entrat a finals dels anys 70 un altre grup faria la seva aparició a Salt, que marcaria el màxim exponent en la música progressiva rock i que sí traspassaria moltes fronteres, seria la banda Atila.

 

 Informació i webs relacionades:  

 

 

 

 


Escut de Salt

Ajuntament de Salt
Escut
Logo Ajuntament
Logo turístic

 

SALT EN XIFRES
GENTILICI
Saltenc, saltenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
6,6 km2
COMARCA
Gironès
PARTIT JUDICIAL
Girona
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Girona
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17190
MERCAT SETMANAL
Dimecres
COORDENADES GPS (Ajuntament)
Latitud: 41,974764º - Longitud: 2,792732º
ALTITUD (Ajuntament)
78 metres
CIUTAT AGERMANADA
Quilalí (Nicaragua)
Lingen (Alemanya)
   
FESTA MAJOR
Juliol (Sant Jaume)
FIRA DEL CISTELL
Octubre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
FACTORIA CULTURAL COMA-CROS
SALT ÉS MOLT MÉS

 

El temps a Salt
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  SALT, Xavier Alberch Fugueras i Josep Burch Rius, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1994
SALT, UN POBLE - UNA CULTURA, Maria Rosa Puig i Dalmau, CCG Edicions, Girona, 2005
SALT, DOCUMENTS PER A LA HISTÒRIA, Narcís Castells i M.Assumpció Colomer, Ajuntament de Salt, 1998
EL TER, Joan Boadas, Josep Maria Oliveras i Xavier Suñer, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1987
Internet Internet
 
Fira del Cistell
Biblioteca Infantil d'en Massagran
Biblioteca Pública Coma Cros
Salt Jove
Les Bernardes

Espai Municipal d'Ocupació
Teatre de Salt
Xirucaires
Consorci de Benestar Social
Colla castelleres Marrecs de Salt

 
Arxiu Municipal de Salt
La Mirona
Escola Universitaria de la Salut i l'Esport
UNED - Espai Coma Cros
UOC - Espai Coma Cros


Canals de ràdio i TV local
  TV Girona
Ràdio Salt
Premsa comarcal i local, Revistes i Publicacions
  Ara Girona
Girona Info
Mapes Plànols i Mapes
  Salt
 
Carles de Camps   CARLES DE CAMPS I D'OLZINELLES
Enginyer de Monts
Polític Lliga Regionalista
Marquès de Camps

Barcelona, 15-9-1860
San Sebastian, 11-4-1939

De ben sagú, per no dir la quasi totalitat, cents de persones passen a Girona per una plaça molt cèntrica i concorreguda com és la plaça del Marquès de Camps.

Però de fet poques, o poquíssimes persones ens podrien dir quelcom relacionat amb el marquesat de Camps, a menys que fos originari de Salt de tot els temps.

Es diu que la Plaça Marqués de Camps porta aquest nom, perquè és fins on arribaven les seves propietats, és a dir, a les portes de Girona, que de fet una d'elles estava a pocs metres d'aquesta plaça, situada on avui hi comença el Carrer Nou, coneguda antigament com el Portal d'Álvarez.

Plaça Marquès de Camps
Plaça del Marquès de Camps a Girona a principis del segle XX

Certament, els terrenys on ara hi ha la plaça del Marquès de Camps, eren propietat de la família del Mas Ribot de Salt, i van ésser cedides a l'Ajuntament de Girona a l'any 1882 pel marquès Pelagi de Camps i de Matas. En el seu honor, el consistori gironí, va decidir posar el nom del títol nobiliari en aquest indret en reconeixement al seu gest.

La família Camps va anar reunint al llarg dels anys un extens patrimoni, principalment a través d'una bona tàctica d'enllaços matrimonials amb altres famílies també propietàries de terres i títols de noblesa.

De fet, els seus dominis territorials en la primera meitat del segle XX encara eren immensos i estaven dispersos en una bona quantitat de comarques catalanes com l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, l'Alt Penedès i l'Anoia.

Tot aquest patrimoni va fer que la família Camps gaudís de molt poder polític, econòmic i social, el qual va tenir la seva culminació entre la segona meitat del segle XIX fins l'acabament de la Guerra Civil (1936-1939), quan mor Carles de Camps.

Carles de Camps i d'Olzinelles va néixer a Barcelona el 15 de setembre de 1860 [1] i era el fill de Pelagi de Camps i de Matas, primer marqués de Camps. Carles era home profundament religiós i de tendència política conservadora i, fervent defensor del regionalisme que entenia com un factor de descentralització administrativa, com ho va demostrar en la seva activa vida política al front de la Lliga Regionalista d'Enric Prat de la Riba.

A l'any 1882 va obtenir el títol d'Enginyer de Monts, en la "Escuela de Ingenieros de Montes" de Villaviciosa de Odón, en provincia de Madrid, que feia trenta anys que havia sortit la primera promoció.

Insignia del Enginyers de Monts i Forestals, que tant Pelagi com Carles de Camps havien cursat aquesta carrera tècnica.

Escollir una carrera com aquesta li permetia tenir uns bons coneixement sobre el món forestal i agrari en general, ja que per una part la propietat heretada fou molt gran i per l'altre, el seu pare Palegi de Camps i de Matas (Figueres, 1828 - Barcelona,1889), també enginyer de monts, fou una persona molt preocupada per a l'agricultura i la innovació tecnològica aplicada a les labors forestals i agrícoles.

El Mas Ribot de Salt, que era la casa pairal, fou convertida per Palegi de Camps, en un referent pel que fa a la utilització de maquinària i eines agrícoles de tot tipus i, on fins i tot, hi figuren les primeres màquines a vapor. També va està dedicat a la política ostentant en diferents etapes càrrecs de Diputat i Senador, per Girona i Figueres.

Palegi de Camps i de Matas, fou un dels fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (avui, L'Institut Agrícola), que es va fundar a Barcelona el 22 de maig de 1851. Una Associació Empresarial Agrària Catalana, la més antiga d'Espanya i, alhora, una de les més antigues d'Europa.

L'Institut Agrícola
Primer logo de l'Institut Agrícola Català
de Sant Isidre
L'Institut Agrícola
Actual logo de l'Institut Agrícola (actual nom de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre)
© L'Institut Agrícola

Tres marquesos de Camps en van ésser presidents de l'entitat agrària en diferents èpoques. Palegi de Camps i de Matas (1872-1875 i 1882-1889), el seu fill Carles de Camps i d'Olzinelles (1897-1901) i el seu net i fill respectivament, Jordi de Camps i de Casanova (1956-1961).

És evident que aquesta dedicació en l'explotació de les seves propietats per part de Palegi de Camps, com la inclinació a participar en diferents escenaris del món polític, va ésser un referent important pel seu fill Carles, el qual en va fer continuïtat.

Carles de Camps, fou el segon marquès de Camps. Palegi de Camps, que era membre del Partit Liberal Conservador, d'Antonio Cánovas del Castillo (Málaga,1828 - Arrasate,1897), fou escollit diputat provincial per Girona en les eleccions generals espanyoles  de 1876.

La seva ferma defensa en el Congrés del Diputats a Madrid, de la unitat catòlica, va fer que el papa Pius IX (1846 al 1878) li atorgués el 19 de desembre de 1876 el títol nobiliari pontifici de "Marquès de Camps"; títol que va continuar ostentant el seu fill Carles de Camps i posteriorment els seus descendents, el qual ha estat rectificant fins l'actualitat pel rei Felip VI.

Papa Puis IX
Papa Pius IX, qui va otorgar a Pelagi de Camps i de Matas, el títol nobiliari poncifici de "Marquès de Camps"

Fou un destacat militant de la Lliga Regionalista, partit conservador que s'havia fundat a l'any 1901 i que va estar present a la vida política catalana i espanyola fins l'any 1933, on els seus personatges més importants va ésser Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 1870 - 1917) i Francesc Cambó i Batlle (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947).

A l'any 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, càrrec que poc després va deixar, pel fet d'haver signat el "Manifest a la Reina Regent" que havia promogut Àngel Guimerà a l'any 1888, i on es demanava una autonomia per a Catalunya dins l'Estat Espanyol i, un millor reconeixement a la identitat i cultura catalana.

Aquest missatge fou refusat totalment (com sempre) pel govern de Madrid, fet que va comportar un enfortiment del moviment catalanista. Al crear-se la Lliga Regionalista, Carles de Camps abandona el Partit Conservador per a militar en el nou partit, monàrquic i conservador, però més lligat al desig a una autonomia i identitat catalana dins l'Estat Espanyol.

Fou escollit diputat per Olot en les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures entre els anys 1899 a 1901 i 1901 a 1903, en aquest últim període va ésser un dels sis escons que va aconseguir la Lliga Regionalista, liderada per Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 1842 - Barcelona, 1902), popularment conegut com el doctor Robert.

En les eleccions espanyoles de 1914 poc abans de la I Guerra Mundial, on Espanya es va mantenir neutral, fou diputat per Igualada en les legislatures: 1914 i 1915, 1916 i 1918 i finalment entre 1918 i 1919.

A part de la seva vida política en diferents etapes de diputat i senador des de 1899 fins 1919, va desenvolupar i va gaudir de diferents honors, càrrecs i títols com: Director General de Agricultura, disposava de la "Gran Cruz al Mérito Militar" y la "Gran Cruz al Mérito Agrícola" i el de "Maestrante de Ronda".

Carles de Camps i d'Olzinellas
Carles de Camps i d'Olzinelles,
II Marquès de Camps
© Heraldica Catalana

Es va casar a Barcelona, el 27 de maig de 1895, amb Na Maria de Casanova i Vallés, Dama Noble de María Luisa filla dels marquesos de Galtero.

Del matrimoni en van néixer cinc fills: Jordi, baró d'Algerri, Mestratge de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa da Catalunya i, futur tercer Marquès de Camps. El seguien els seus germans, Rafael, Pilar, Narcís i Felip.

El fet de tenir la casa pairal del marquesat a Salt, el Mas Ribot, i amb una possessió del 40% de les terres del municipi, els diferents marquesos han tingut una relació molt estreta amb la vila de Salt en les diferents etapes de la seva història i fins els nostres dies, on recentment hi destaca la continuada cessió de documents històrics de la família a l'Arxiu Municipal de Salt, per tal que aquest en tingui cura i pugui facilitar tota la informació oportuna als historiadors no únicament de la família de Camps, sinó també del municipi, clarament integrada les dues parts al llarg de segles de relació i vivències.

Escut d'armes del Marquès de Camps
Escut d'Armes del Marquès de Camps
© Heraldica Catalana

El marquès de Camps, durant molt temps havia tingut una forta influència no tant sols sobre el consistori, sinó també sobre la població. Però aquesta influència es va veure truncada pel fort ressorgiment de republicans al Veïnat de Salt, contra els regionalistes de Salt, on els primers van acusar al marquès dels incidents i partidisme en les eleccions de 1916, fet que va acabar amb un ball de bastons i tirs, on el marquès en va sortir lleugerament ferit.

A partir d'aquests fets, la influència del marquès al municipi va anar minvant a mesura que pujaven els republicans d'ERC, llevat del període de la dictadura del general Primo de Rivera, entre 1923 i 1930.

El període dels anys 30 fou la dècada més tràgica i convulsa de la història del país i per tant, també del municipi de Salt com altres. Els períodes de inestabilitat política, el canvi de règim de monarquia a la república, i la disbauxa i època de terror i assassinats per part de la CNT i de la FAI, es va veure sacsejada pel cop d'estat dels militars i el posterior enfrontament que desembocaria en la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939).

En la època convulsa fortament manifesta a partir del febrer de 1936 en guanyar les eleccions el Front Popular, es va derivar tot un seguit d'episodis criminals de destrucció i assassinats, que persones sobre tot de ideologia de dretes, conservadora i propietaris abandonessin les seves propietats al veure perillar la seva vida, on més que la tendència política n'eren fruit les enveges i gelosies, entre veïns.

Mas Ribot de Salt
Mas Ribot de Salt
© Heraldica Catalana

En aquest context, Carles de Camps i d'Olzinelles, segon marquès de camps, va viure dissortadament en primera persona el conflicte, arran de l'assassinat del seu fill Narcís de Camps i Casanova.

A l'esclatar la guerra, abandona i s'exilia a França, des d'on tornarà, però en aquest cas al País Basc, a San Sebastián (Donostia) on les tropes ja hi havien entrat el 12 de setembre de 1936. En aquesta ciutat, és on Carles de Camps i d'Olzinelles va traspassar poc abans d'acabar la guerra, a l'any 1939.

Carles de Camps i d'Olzinelles, no únicament fou una persona molt bolcada a l'activitat, forestal, agricultura i política, amb connotacions religioses i de visió tradicional i pairalista, sinó que també va aportada la seva part a la literatura.

La seva aportació tècnica fou: "Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la Agricultura e Industria catalanas (1897), "Ramaderia en General i Industries que poden derivar-se d'ella" (1906) i, Política Agrària (1915).

Però hi ha una altra part més literària: "Del meu sarró" (1912), "Cortal marí (1912), Toia Virolada (1915) i, Floren (1923).

Hi ha contradiccions en el dia exacte que va néixer, ja que diferents fonts apuntant al dia 10 i altres, les més abundants el 15. Fins i tot, en el lloc, on la majoria posen Barcelona, però altres a Salt, on sí hi va néixer el seu fill Jordi.

1897
-
Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la Agricultura e Industria catalanas
1906
-
Ramaderia en General i Industries que poden derivar-se d'ella
1912
-
Del meu sarró
1912
-
Cortal marí
1915
-
Política Agrària
1915
-
Toia virolada
1923
-
Floren
Salt i el marquès de Camps: un cas de caciquisme
Jordi Pons i Mª Angels Adroher
Institut d'Enginyers de Catalunya
Institut Agrícola
  SALVADOR SUNYER I AIMERIC
Escriptor i Polític

Salt, 1924 - 2017
Properament ...

SOM UN VIDRE TRENCAT
Salvador Sunyer i Aimeric
Curbet Comunicació Gràfica, Girona, 2013

Lletra: Salvador Sunyer i Aimeric
INS Salvador Sunyer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: octubre 2022 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal