La família Ensesa compte amb un llarg historial comercial i industrial a Girona, des de la botiga de queviures que tenia Agustí Ensesa i Jordi (1842-1906) i la seva muller Dominga Pujadas i Badia a Sarrià de Ter, o fins hi tot diferents negocis que Pere Ensesa i Bastos, pare d’Agusti tenia relacionats amb la fusta i els seus derivats.
Aquesta capacitat pels negocis es va anar veient incrementada al llarg dels anys pels diferents descendents de la família Ensesa, en camps molt diversificats com l’industrial, el comercial, l'urbanístic o el financer.
El matrimoni Ensesa-Pujadas va tenir sis fills, el segon dels quals fou Josep Ensesa i Pujadas (Sarrià de Ter, 12-10-1865 - Girona, 28-2-1940), pare d’en Josep Ensesa i Gubert, i gran impulsor de la saga familiar.
El pilar fonamental fou la creació de l’empresa farinera “La Montserrat” (1898-1936), que durant 38 anys va estar dedicada a la producció i venda de farines.
Aquesta empresa es va crear després de que Josep Ensesa Pujadas quedés desvinculat de l’empresa “Vilaplana, Ensesa y Cia” on també hi havia com a soci Alfons Teixidor Saguer que en 1912 va construir la coneguda “Farinera Teixidor”, edifici emblemàtic de Girona dissenyat per Rafael Masó, situat en el carrer de Santa Eugènia.
A l’any 1908 Josep Ensesa Pujadas participa en la creació de la fonaria i tallers “Solés, Valls y Cia” dedicada a la fundició i tallers de mecanitzat, construcció i venda de maquinària.
Al final de la vida de l’empresa, tindria el nom “Fundición Batlle, Solés y Cia”, que en un principi estava situada a la cruïlla Emili Grahit/Carrer Barcelona, a prop de "La Montserrat", però que posteriorment es va traslladar més cap a fora de Girona (al costat de l'antiga fàbrica Simon i on ara hi ha la botiga Hipercor dedicada a l’automòbil, i davant del carrer on hi havia l'empresa de maquinària agrícola, Batlle, S.A. que no tenien res a veure malgrat tenir cognoms similars.
 |
En Josep Ensesa Gubert i la seva senyora Josefina Montsalvatge Iglesias
© Fons Carbó Bach - Sarrià de Ter |
L’altra industria, també de molt de renom a Girona fou “Industrias Químicas y Tartáricas” creada a l’any 1918 dedicada a l’elaboració àcid tartàric. Fou construïda a Palau Sacosta i era popularment coneguda com “Els Químics” on la seva sirena era referència horari pels veïns del seu entorn de Palau Sacosta i del carrer de la Rutlla. A partir de 1929, en Josep Ensesa Gubert en fou el gerent [1].
L’empresa "Els Químics" va finalitzar la seva activitat a l’any 1989 per part de la família Ensesa, quan fou venuda al grup italià Bertolino, que finalment la va tancar i traslladà la producció a Itàlia. Avui, d’aquella edificació només en queda la xemeneia com a símbol i monument industrial del que en aquell indret hi va haver.
 |
|
 |
Lògia de Senya Blanca, exterior (2011) |
Des de principis del segle XX fins a 1935, Josep Ensesa i Pujadas va fer unes fortes inversions en la compra de finques rústiques i urbanes. Fins i tot un castell a França en la regió de Dordogne (Périgueux) o també a Foixà al Baix Empordà, així com masies com el Mas Aroles de Santa Cristina d’Aro.
El període de la Guerra Civil (1936-1939) va ésser especialment difícil i traumàtic per a la família Ensesa la qual va quedar dividida, i no va ésser fins el febrer del 1939 quan les tropes franquistes van arribar a Girona, que la família no va començar a recuperarar les seves pertinences que havia perdut bàsicament pels embargaments indiscriminats durant l'època revolucionaria engegada pel Front Popular i pels radicals comunistes i anarquistes.
De fet els problemes no van acabar amb l'arribada dels franquistes que, malgrat haver petit les conseqüències i desfetes de les revoltes durant la república, van estar sotmesos pel régim franquista a un expedient incoat contra el pare Josep Ensesa Pujadas i el seu fill Josep Ensesa Gubert pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques instaurat en l'Espanya franquista.
Passades totes les vicissituds, entrebancs i despropòsits, finalment Josep Ensesa Gubert va poder deixar enrere els empallegaments i embulls polítics i poder-se dedicar a l’activitat industrial i als negocis en general. El seu pare ja tenia 74 anys i moriria el febrer de 1940 a Girona, als 75 anys.
 |
Hostal de La Gavina, als anys 50 |
 |
Hostal de La Gavina (2011) |
Josep Ensesa Gubert va néixer a Sarrià de Ter el 20 d’abril de 1892. Va fer estudis primaris, però als 10 anys va ingresar com internat en el “Lycée National de Foix” on hi va està fins 1905.
Més tard va ingressar a l’Escola Superior d’Indústries de Vilanova i la Geltrú, per passar posteriorment a l’Escola de Pèrits Industrials de Terrassa. Acabat el seu cicle formatiu, va poder treballar conjuntament amb el seu pare en els negocis familiars.
 |
Campanar de l'església de la Mare de
Déu de l'Esperança a S'Agaró |
En morí el seu pare a l’any 1940, Josep Ensesa Gubert, queda com hereu del patrimoni familiar conjuntament amb el seu germà Joaquim, i germanes, Dolors, Mercè i Montserrat.
Anys després es casa amb Josefina Montsalvatge Iglesias (Olot, 1895 - Barcelona, 1965) filla d’uns banquers de la capital de la Garrotxa. De la unió en neixen tres fills, un noi i dues noies: Josep, Carme i Anna Maria. El seu fill, Josep Ensesa i Montsalvatge, en seria el continuador dels negocis familiars, sobre tot a partir de la mort del seu pare Josep Ensesa i Gubert, l'1 de gener de 1981 a S'Agaró als 89 anys.
|
Josep Ensesa i Montsatvatge
© Fons Carbó Bach - Sarrià de Ter |
Josep Ensesa Montsalvatge (Girona, 18-12-1917 – Barcelona, 29-3-2003) cursa els seus estudis en el Col·legi La Salle de Girona i posteriorment a Suïssa i Barcelona, on veu interrompuda la carrera d’Enginyer Químic per l’esclat de la Guerra Civil, que no podrà recomençar-la fins el 1939.
A l’any 1946 es casa amb Carme Viñas Trueta, neboda de l’eminent cirurgià Josep Trueta Rapall (Barcelona, 1897 – 1977) [2] on de la unió naixeran tres filles: Julia, Virginia i Carme i un fill, el qual també portarà el nom de Josep.
|
"S'Agaró, el somni de Josep Ensesa"
de Anna Ensesa Montsalvatge (2015) |
Josep Ensesa i Viñas, serà el cap dels negocis de la familia i continuador conjuntament amb germans i oncles de la saga familiar dels Ensesa. Una familia d'industrials, comerciants i negociants que com a mínim arrancava a finals del segle XVIII i principis del XIX amb Pere Ensesa i Bastos negociant de la fusta i derivats de Sarrià de Ter. |
Properament ... 
