 |
 |
|
|
|
|
|
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ |
|
 |
 |
Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.
Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.
El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics. |
|
+ INFORMACIÓ: |
|
|
|
| |
|
|
EL MUNICIPI MENYS POBLAT DE LA SELVA
La mitjana dels municipis de la Selva és de 38,3 Km2, per tant, Susqueda amb 50,6 Km2 ocupa doncs una posició molt per sobre de la mitjana, entre els municipis d’Osor i Lloret de Mar, però en canvi és el municipi de la Selva menys poblat.
 |
Serra de Sant Pau i Cingles del Goleró |
Abans de l’any 1963 la capital del municipi era el poble de Susqueda, situat a la vall del Ter i amb el mateix nom del municipi.
Degut a la construcció als anys 60 de l’embassament de Susqueda, el poble fou abandonat, somorgollat per les aigües del pantà, i traslladada la capital del municipi al poble més important del municipi, en aquest cas Sant Martí Sacalm.
Per tant, actualment i degut a les circumstancies esmentades, és dels pocs municipis gironines que el nom de la seva capital no coincideix amb el del seu municipi, com per exemple la Vall d’en Bas, que és Sant Esteve d’en Bas, la Vall de Bianya que és Hostalnou de Bianya o Forallac que és Vulpellac. El nom de Susqueda ja apareix en documents dels segle X i XI, però amb el mot “Soskada”, que podria ésser d’arrels més antigues als segles esmentats, i amb origen incert.
 |
Sot del Coll |
El municipi queda partit pel pas del riu Ter, i actualment per l’embassament de Susqueda, afrontant amb els municipis de Les Planes d’Hostoles a la Garrotxa, Amer, La Cellera de Ter, Osor i Sant Hilari Sacalm, pertanyent a la Selva. Per la part oest, limita amb el municipi de Rupit a l’Osona.
Es un municipi amb molts contrastos i amb una orografia singular, en combinació de planes i zona forestal, però sobretot la part boscosa és la més abundant, i on destaquen accident orogràfics com les serres i cingleres, on la més característica de totes i visible a molts quilòmetres de distància és la cinglera del Far.
Les seves comunicacions pel que fa a carreteres, és pràcticament inexistent, llevat d’algunes carreteres innominades, que de fet són pistes forestals asfaltades com la que va d’Amer fins a Sant Martí Sacalm, la del Coll de Condreu (C-153) fins al santuari del Far o la del pantà de Susqueda fins al santuari de la Mare de Déu del Coll.
La resta d’accessos als diferents punts del municipi són a través de pistes forestals no asfaltades. Només hi ha una part del municipi en la zona més septentrional que la creua la C-153 que va de la Vall d’en Bas, passat pel santuari de la Salut i a prop del Far, fins a Rupit i a Vic.
SANT MARTÍ SACALM
 |
Església de Sant Martí i Cinglera del Far |
Quan el poble de Susqueda va quedar sota les aigües de l’embassament, el petit nucli de Sant Martí Sacalm, es va convertir en la capital del municipi, que és on ara hi ha l’ajuntament i el Centre Social.
L’accés a Sant Martí Sacalm només es pot fer a través d’una pista forestal asfaltada sense marcar, que va d’Amer fins aquest nucli, situat a 9 km.
Els altres accessos, com per exemple des del santuari del Far o Rupit, només es poden fer a través de pistes, camins o senders, dels quals hi ha un gran nombre.
Tant Sant Martí Sacalm, com les altres entitats que formen el municipi, com el Far o el Coll, són petits nuclis amb una població molt disseminada, situada bàsicament en masies dedicades en part a l’agricultura ¡, però sobre tot a la ramaderia.
El nucli està format per la part on hi ha l’ajuntament i el Centre Social, que disposa d’un bar i restaurant i amb amplis espais, un indret on hi ha diferents masies, i l’església de Sant Martí, que li dona nom al paratge, amb una masia al costat i el cementiri.
 |
|
 |
|
 |
Església de Sant Martí i cementiri |
|
Campanar |
|
Entrada a l'església |
 |
|
 |
|
 |
Ajuntament de Susqueda |
|
Local social |
|
Disseminat de Sant Martí Sacalm |
Des de la zona de Sant Martí Sacalm, surten un gran nombre de camins i senders, que porten a diferents indrets per diferents part del municipi o també a altres zones, com el santuari del Far, al Castell de Fornils, al Pantà de Susqueda, veïnat de la Bruguera, Rupit o molts altres indrets i racons.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL FAR
 El Santuari de la Mare de Déu del Far, es troba situat a la punta de la cinglera del Far a 1.125 metres d’altitud, on es pot gaudir d’una extraordinària panoràmica del paisatge de Les Guilleries, Collsacabra, cingles de Tavertet o la vall del pantà de Susqueda entre moltíssims altres indrets, detalls orogràfics i racons de la geografia que l’envolta.
L’accés al santuari es pot realitzar a peu o amb cotxe. El camí més emprat pels excursionistes és el que va des de Sant Martí Sacalm fins arribar al santuari, pujant pel sender PR-C-222, pel collet de Sant Martí fins el grau de Santa Anna, tot seguint el que es coneix com a Costa del Far.
Amb cotxe, cal agafar la carretera comarcal C-153 que va de Vic, passant per Rupit dins a Osona, fins a la Vall d’en Bas i Olot. En el punt quilomètric PK.38,9 conegut com a Coll de Condreu, hi ha la carretera rural que porta directament fins el Santuari del Far a través del Pla de Mall i del Far d'uns 3,5 quilòmetres.
El Santuari de la Mare de Déu de Far, forma part del bisbat de Vic i està documentat des de l’any 1269, tot i que d’aquella construcció en queda poca cosa. El terratrèmol de 1428 va afectar greument l’edifici com molts altres de la Selva, Garrotxa i Ripollès i per tant, va haver de tornar-se a reconstruir.
Durant els segles XVII i successius s’hi ha fet diferents tipus de reformes i reconstruccions, com el campanar afectat per un llamp a l’any 1754. Finalment, a l’any 1974 es van portar a terme les últimes reformes d’importància, quedant el santuari tal com avui es pot contemplar.
Al costat de l’església hi ha l’hostatgeria que disposa d’allotjament, a més de serveis de bar, restaurant, sala de lectura i botiga, com també en la part exterior un espai dedicat al picnic.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL COLL
El santuari de la Mare de Déu del Coll havia estat antigament un priorat depenent de l’abadia benedictina de Santa Maria Amer, un monestir de gran importància en la zona fundat a l’any 820 per l’abat Deodat, i de gran transcendència històrica donat que el 8 de novembre de 1485 es signà un principi d’acord entre el remences i el senyors feudals, arbitrats per Iñigo López de Mendoza, enviat del rei Ferran II, el Catòlic el qual promulgaria la Sentència Arbitral de Guadalupe, el 21 d’abril de 1486 i que posaria fi a les disputes entre remences i senyors feudals a Catalunya.
Anys després en el 1855 el temple i dependències de la Mare de Déu del Coll, passaria a ésser església parroquial, en aquest cas depenent de la parròquia de Sant Pere d’Osor, construint-s’hi pocs anys després una sagristia.
 |
|
 |
|
 |
Vista del pantà des del Santuari |
|
Espai exterior del Santuari |
|
Dependència de restauració |
 |
|
 |
|
 |
Campanat |
|
Església |
|
Interior de l'església |
L’església és d’una sola nau, disposant d’un absis amb una única finestra en la part central. Cal esmentar que l’altar situat en la part interior del absis, disposa d’un retaule que és una rèplica de l’original del segle XII que es conserva en el Museu Episcopal de Vic.
El santuari de la Mare de Déu del Coll té dos accessos d’arribada. Un és per una pista forestal asfaltada que s’inicia a prop del Pantà de Susqueda, per la pista que porta a Vilanova de Sau, i que puja pel Sot del Coll fins arribar al santuari. L’altre, és la que connecta directament amb Osor, que també es tracta d’una carretera rural innominada.
CASTELL DE FORNILS
 |
Restes del Castell de Fornils - © gencat |
Es un castell que va tenir la seva activitat entre els segles XI al XIV, ja que està documentat a partir d’aquest segle IX, i del qual no es disposa de molta informació per tal de conèixer la seva funció principal i les raons pel qual fou construït, ja que no es troba com molts altres castells en un emplaçament molt elevat, ans en un petit turó situat a sota la cinglera del Far.
Malgrat l’abundo de la vegetació, encara conserva molts dels elements que formaven part de l’edifici, com varis murs, voltes i una torre, però en general molt degradat i abandonat.
En el seus orígens havia format part dels dominis dels vescomtes de Cardona que tenien la jurisdicció de les parròquies properes com Sant Martí Sacalm i la de Susqueda. Quan a l’any 1310 mor Bernat Amat, senyor de Rupit el qual estava casat amb Constança de Pinós, deixa el castell a la seva filla Sibil·la, casada amb Ramon Roger II de Pallars.
Posteriorment el castell passa a mans d’Hug Roger I de Pallars Sobirà, hereu i primogènit de Ramon Roger i Sibil·la de Cardona. A l’any 1369 Arnau Roger III (1347-1369) o Hug Roger II (1350-1416), ambdós comtes de Pallars i Senyors d’Urtx, venen el castell a la baronia de Cruïlles. Es desconeix si la venda la va fer Arnau Roger o Hug Roger, ja que la venda coincideix amb l’any de la mort de Arnau Roger III i la presa de possessió per part de Hug Roger II.
En el moment de la venda del castell, a la baronia de Cruïlles, aquesta estava governada per Gilabert de Cruïlles i de Mallorca (1306-1395), fil de Gilabert de Cruïlles baró de Peratallada i de Constança de Mallorca i Puigbadró, que en el mateix any havia adquirit la baronia de Rupit. Per tant, la venda no fou únicament del castell sinó de tot el territori que comprenia la baronia de Rupit formada bàsicament per les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, Pruit, Sant Miquel de Rupit i Fornils, que comprenia Sacalm, Susqueda i el Far.
Aquest domini sembla que no va estar molts anys sota la seva administració, ja que a l’any 1381 vengué el domini a l’abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Ramon de Vallmanya. A partir del pas a la baronia de Cruïlles i posteriors vendes, el castell va entrar en una fase de declivi i decadència.
El castell també és conegut per altres noms com Castell del Roure, Castell de Sant Pau o Castell de les Gleies, uns noms possiblement originats per la gent de la contrada, tot i que el nom de Fornils, sembla el més adequat ja que era el nom de la parròquia que incloïa Sant Martí Sacalm, Susqueda i el Far.
 |
|
Escut |
 |
| |
|
SUSQUEDA EN XIFRES |
|
GENTILICI |
Susquedenc, susquedenca |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
50,6 Km2 |
DENSITAT DE POBLACIÓ |
1,8 Hab/Km2 |
COMARCA |
Selva |
PARTIT JUDICIAL |
Santa Coloma de Farners |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
Santa Coloma de Farners |
BISBAT |
Vic |
CODI POSTAL |
17171 |
MERCAT SETMANAL |
No disposa de mercat setmanal |
COORDENADES GPS |
Latitud N 42.015244º - Longitud E 2.548017º |
ALTITUD |
816 metres |
CIUTAT AGERMANADA |
No està agermanada |
|
|
FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ |
Primer cap de setmana d’octubre. |
APLEC DE LA MARE DE DÉU DEL FAR |
Últim diumenge d'agost |
APLEC DE LA MARE DE DÉU DEL COLL |
1 de maig |
| |
|
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT |
|
| |
|
 |
|
|
|
|
Ajuntament de Susqueda |
El temps a Susqueda |
MeteoCat |
Trànsit |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
EMBASSAMENT DE SUSQUEDA |
Susqueda, 1963-1968
|
|
|
El pantà de Susqueda és un dels tres embassaments més importants i de grans dimensions que disposa la conca del riu Ter, com són el pantà de Sau i el del Pasteral, amb unes característiques constructives d’obra civil molt diferents. Mentre el pantà de Sau i el del Pasteral són el tipus de presa per gravetat, el de Susqueda, és del tipus volta o també dit, de càscara d’ou.
Des del punt de l’enginyeria civil són molt diferents. La presa per gravetat suporta la pressió de l’agua i el seu moment de bolcada, tenint en compte la pròpia i robusta estructura i el seu assentament en la base de la presa. El de tipus volta, la pressió de l’aigua és suportada pels laterals on s’enclava la presa, per tant, en el primer cas és molt important la geomorfologia estructural de la seva base, mentre que en el segon cas ho és, però dels laterals dret i esquerra que serà on s’incrusta l’estructura de formigó.
|
Presa de gravetat |
|
Presa de volta |
Com és lògic les grans infraestructures i obres hidràuliques venent donades també per la importància que tenen les conques hidrogràfiques. Per tant, com més important és una conca, major seran el nombre i la magnitud de les obres que s’hi pugui construir.
La conca del Ter és la més important de les comarques gironines, és per això que des d’un principi estigués en el punt de mira per a la construcció de grans obres hidràuliques. Un prolegomen que s’inicià a mitjans del segle XIX amb l’elaboració de gran nombre de projectes i estudis, que molts d’ells no es van portar a terme, llevat de les seves tres estructures principals com els pantans del Pasteral (1905), el de Sau (1962) i finalment el de Susqueda (1968), especificant-se entre parèntesi, l’any de la seva posta en funcionament.
Cal esmentar també, la presa de Colomers (1970), però en cap cas és de la magnitud de les esmentades, ja que es podria considerar fins i tot com resclosa de grans dimensions.
|
El riu Ter al seu pas per Bescanó |
El riu Ter neix a Ulldeter en el municipi de Setcases, a 2.400 metres d’altitud en el paratge on es troba l’estació d’esquí Vallter 2000 i envoltada pels cims de el Gra de Fajol (2.708 m), el Bastiments (2.881 m), el Puig d’Ombriaga (2.634 m), el Pic de la Dona (2704 m) i el Puig de Coma Ermada (2.502 m).
A partir de la seva capçalera passa per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i finalment el Baix Empordà, que desemboca després d’haver fet 208 Km amb un cabal mitjà de 25 m3/seg. entre la platja de la Fonollera i els aiguamolls del Baix Empordà, en el municipi de Torroella de Montgrí.
|
Construcció del pantà de Susqueda
© Fons històric d'Endesa |
Tal com s’ha esmentat el antecedents dels diferents projectes de gran envergadura a la conca del riu Ter, s’inicien a mitjans del segle XIX, i es van desenvolupar en base a un aprofitament que estava emmarcat principalment per: Creació de canals per a navegació, ampliació de regadius, regulacions de cabals i contenció d’avingudes per tal d’evitar inundacions, la producció d’energia elèctrica i per l’abastament de nuclis de població.
Un primer projecte de l’any 1857 fou “Canal del Norte de Cataluña” promogut pel financer català resident a Madrid Feliu Borrell. Un faraònic projecte per a la navegació i el regadiu amb connexions amb el Fluvià i perllongaments fins a Roses. Evidentment un projecte tan ambiciós com mancat de realitat, acabà en res.
Un segon projecte fou el “Canal de San Pedro de Casserras” un altre ambiciós projecte en aquest cas del promotor Manuel Durant i Gost a l’any 1882 on la finalitat principal era l’abastament d’aigua a Barcelona, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, La Garriga i Caldes de Montbui entre d’altres, a més de emprar les aigües també per a regadiu.
El projecte no es va portar a terme, i a més es va veu enfrontat amb un altre projecte de construcció d’una línia de ferrocarril de via estreta que enllaçaria Vic amb el Pasteral a través de les Guilleries. Al final, no es va fer ni una cosa ni l’altre.
|
Les aigües, de Susqueda al Pasteral |
A l’any 1902 torna haver-hi un altre projecte conegut com “Pla d’Obres Hidràuliques, bàsicament enfocat a l’aprofitament de les aigües per a fins de regadiu. Posteriorment van sortir altres projectes d’aprofitament de les aigües del Ter, a l’1913 com “Pantanos que pueden ejecutarse en la cuenca alta del rio Ter y sus afluentes”. A l’any 1930 amb el projecte “Pantano de Ribas” a Ribes de Freser. Finalment a l’any 1931 apareix el primer projecte que es faria realitat anys més tard, el pantà de Sau.
Dels tres, el primer que es va construir fou el del Pasteral, que rep actualment les aigües de l’embassament de Susqueda, situat a 10 quilòmetres de distància aigües amunt. Inaugurat el març de 1903 i amb unes dimensions de 154 metros d’amplada, 20 d’alçada, amb una base de 20 metres i 4 metres de gruix a la part més alta.
El Pasteral passava doncs a ésser una obra de certa envergadura i amb la finalitat d’ésser aprofitades les seves aigües per la producció energia elèctrica, principalment per la indústria Burés d’Anglès, per a regadiu i subministrament a poblacions.
|
La presa i el
sobreeixidor |
El projecte de l’obra s’inicià entre els anys 1961-1962 i les primeres passes en la construcció del pantà de Susqueda foren a l’any 1963 i a l’any 1964 ja van començar les primeres excavacions, i a formigonar a l’any 1965, després d’injectar grans quantitats de formigó en els lateral per tal d’assegurar la consistència en els laterals de la presa.
El mes de març de 1967 es va tancar el túnel de desviament de les aigües per tal de conduir-les a l’embassament i provocar el desguàs a través de les quatre sortides del font de la presa. Fins dos anys més tard, és a dir el 1969 no es va procedir a omplir l’embassament el qual va suportar i superar tots els paràmetres de construcció sòlida i de seguretat, ja que durant quatre mesos es van escolar pel sobreeixidor superior un cabal de 1.000 m3/seg amb una làmina vessant de dos metres. Durant els anys 71, 72 i 77 la situació fou similar; la capacitat i alçada manomètrica arribaven al seu màxim.
El gran volum d’aigua en els primers anys, i la superació de les màximes condicions extremes de la presa, van refermar que s’havia fet una obra amb totes les garanties de seguretat. Uns sistemes de seguretat que van estar al màxim nivell en tots i cadascun dels camps implicats en la construcció i consolidació de la presa, recolzats per sistemes de control i detecció, a més d’un equip humà principalment auscultadors, facultatius de mines especialitzats, com geòlegs i topògrafs.
La poca experiència en aquest tipus de preses a Espanya, va fer que s’extremessin tots i cadascun dels paràmetres, i s’escolli Itàlia, com a país experimentat i amb laboratoris especialitzats en aquest tipus de construccions. Es va construir a Itàlia, un prototip rigorosament a escala de la presa, on un conjunt de pistons hidràulics simulaven les variacions de pressió de l’aigua sobre l’estructura, veien com afectava als laterals, que era i és de fet el punt més crític de la presa.
L’empresa propietària de les obres fou Hidroeléctrica de Cataluña (HECSA), actualment ENDESA, qui encarregà el projecte a Arturo Rebollo Alonso, doctor enginyer de Camins, Arquitecte, Geòleg i Historiador d’Art. El Dr. Rebollo a part d’ésser un gran enginyer, fou creador d’un referent mundial, en aquest tipus de construccions, autor d’un llibre amb tots els detalls de la presa de Susqueda, i el saber combinar l’enginyeria civil i fredor del formigó amb l’art, les formes i els espais.
La presa en el seu interior es va dissenyar amb set galeries horitzontals, una altra en forma de “v” i una vertical per un ascensor. Les parts laterals que eren molt amples i altes, majestuoses com un gran palau persa, el seu enginy el va portar a dissenyar i decorar amb fictícies columnes hiperboloides esbardellades en la part inferior i superior, d’on s’irradiava la llum que brollava del seu interior. Un espai idíl·lic, on anys després s’hi van filmar escenes d’una pel·lícula.
|
L'embassament i el seu entorn |
Dues de les funcions bàsiques del pantà de Susqueda és l’abastament d’aigua a Barcelona i la producció d’energia Eléctrica. El pantà de Susqueda disposa d’una central hidroelèctrica a 4,5 Km del pantà, i connectada mitjançant una tubera forçada subterrània que va entrar en funcionament el 5 d’octubre de 1967. La central hidroelèctrica està classificada com de gran potència, amb una producció de 86 MW de potència elèctrica. |
|
 |
 |
ELS TRANSVASSAMENTS EN LA HISTÒRIA DE CATALUNYA
Fundació Pere Garcia Fària (Varis autors)
Editorial Mediterrània
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
