contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà Narasalus
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Figueres
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
Fortià
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Lladó
Llançà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Navata
Pedret i Marzà
Peralada
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
Vilabertran
Vila-sacra
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
Salines - Bassegoda
INFO PROVINCIAL
Diputación de Girona
Càmara de Comerç
ALTRES WEB D'INTERÉS

Microhistòria gironina

Iaeden
Associació de Naturalistes de Girona
Xavier Blanca
Associació d'Història Rural
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ

Bemer

Narasalus - Bemer

Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.

Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.

El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics.

+ INFORMACIÓ:

Tel. 617.053.648
 

 

 

Maçanet de Cabrenys

UN TERRITORI FARCIT DE MUNTANYES, BOSCOS I RUTES NATURALS
Maçanet de Cabrenys
Cingles del castell de Cabrera i Puig del Faig

El municipi de Maçanet de Cabrenys, està immers en un ric i abundant paisatge farcit de boscos, amb gran quantitat d’afluent d’aigua i brolladors que són els responsables de recollir les aigües del gran nombre de cims que envolta el municipi, situats en la part sud-oest, est i sobre tot al nord, que és on hi ha el massís de Les Salines d’una superfície de 4.200 has.

El cim més elevat és el Moixer 1.443 metres, seguit d’altres com el Roc de Frausa de 1.402 metres, Puig de les Pedrisses de 1.333 metres o el Puig Falcó de 1.095 metres entre molts altres.

La seva orografia fa que disposi de gran quantitat de serres i massissos, on el més important de tot el massís de Les Salines, situat a la part nord del municipi. Altres són la Serra del Puig, Serra de l’Ou, Serra de Llinars o la Serra Bernat a prop de l’inici del pantà de Boadella.

Maçanet de Cabrenys
Coll de la Biga

La seva riquesa hídrica és important tot i que no és de gran abundància, degut que és el lloc de naixement dels afluents que aportaran les seves aigües cap al Pantà de Boadella, situat dins el municipi de Darnius.

Els dos rius més importants són l’Arnera i el Rinadal, tots dos afluents de La Muga a tocar el pantà de Boadella. Aquests, no molt abundosos, recullen les aigües sobre tot en període hivernal d’altres rieres, torrents o rials, tals com la Riera de l’Ardenya, la Riera de Frausa, torrent del Clos o la Riera dels Horts, entre molts altres.

La seva orografia i riquesa hídrica i forestal, li permet disposar de gran quantitat de fonts, tals com: Font de les Creus, Font del Bombo, Font del Brosser, Font de Merla o la Font de la Balma entre d’altres escampades per tot el terme municipal.

La via de comunicació més important és la carretera GI-503 que va de Darnius fins a tocar el límit fronterer, on a un quilòmetre es troba Costoja, i a sis quilòmetres, Sant Llorenç de Cerdans, en la comarca del Vallespir.

També està comunicada amb La Vajol a través d’una carretera rural asfaltada innominada, que surt de La Vajol pel mirador de Sant Silvestre i no va directament a Maçanet de Cabrenys, sinó que surt a tocar la GI-503 en el punt quilomètric Pk.9,7 de l’esmentada carretera.

El municipi de quasi seixanta vuit quilòmetres quadrats, està limitat per La Vajol, Darnius, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà. Ja en la part oest i nord, els límits són amb la comarca del Vallespir, i fa confí amb els municipis de Sant Llorenç de Cerdans, Els Banys-Palaldà, Reiners, Ceret i finalment, Morellàs-Les Illes, tot plegat amb uns dotze quilòmetres fronterers.

 

CASTELL DE CABRERA I LA FAMILÍLIA ROCABERTÍ DE CABRENYS
Castell de Cabrera, Maçanet de Cabrenys
Restes del Castell de Cabrera

El castell de Cabrera fou construït a finals del segle XI, formant part d’una branca familiar menor de la casa del Cabrera, dins el territori del Comtat de Besalú, quan era regit per Bernat II comte de Besalú i Ripoll.

En el segle XIII apareix Beatriu d’Hortal, senyora del castell d’Hortal (Llers) que devia ésser propietària del castell de Cabrera, ja que en fa donació al seu marit Pere d’Orriols, propietari també a l’any 1242 del castell d’Orriols.

El rei francès Felip III, l’Ardit (1245-1285), amb el suport i benedicció del Papa Martí IV (1281-1285) i de Jaume II de Mallorca, que va deixar passar les tropes franceses pel Rosselló, van voler castigar a Pere II, el Gran (1240-1285) fent una croada contra Catalunya.

En aquesta croada els francesos varen patir una humiliant desfeta per part de les tropes catalanes. D’una banda la destrossa total de la seva flota, en la batalla de les Formigues, petites illes entre Calella de Palafrugell i Palamós, on les naus comandades per l’Almirall Roger de Llúria (1250-1305) van esmicolar la flota francesa amb gran quantitat de baixes i captures. Per terra, fou a la batalla del Coll de Panissars (30 setembre i 1 d’octubre de 1285), situat actualment entre els límits de l’Alt Empordà i el Vallespir, entre El Pertús i la Jonquera, i a prop del fort de Bellaguarda.

Castell de Cabrera, Maçanet de Cabrenys
Restes del Castell de Cabrera

Els croats francesos que havien conquerit Castelló d’Empúries i Roses, entre altres poblacions fins arribar a Girona, es batien en retirada cap el nord, fustigats per les tropes catalanes, patint una gran desfeta en el Coll de Panissars.

El rei francès Felip III l’Ardit, no passà de Perpinyà on hi morí el 5 d’octubre de 1285, i que posteriorment seria traslladat a Paris on està enterrat en la basílica de Saint Denis.

En les batalles contra les tropes franceses, tot i que aquestes varen patir una forta davallada per terra i mar com la mort del seu rei, no va impedir que el castell de Cabrera quedés totalment destruït durant les batalles per l’Alt Empordà.

Maçanet de Cabrenys
Camí al Coll de Lli, el Castell
de Cabrera i a la Mare de
Déu de les Salines

A l’any 1330 el castell de Cabrera deixarà de formar part d’aquesta branca menor de la casa dels Cabrera, quan el propietari Simó de Cabrera ven la senyoria de Maçanet i el castell a Beatriu de Cabrenys, vídua de Dalmau IV i mare de Guillem Galceran de Rocabertí, el que iniciarà el llinatge dels Rocabertí de Cabrenys. El castell fou reconstruït ja que havia quedat molt malmès per les tropes franceses.

Anys després i sobre tot durant la Guerra Civil catalana, la família Rocabertí-Cabrenys va estar sempre al costat de Joan II, sobre tot pel que fa als germans Pere i Bernat Hug de Rocabertí, i per tant, va patir les vicissituds del conflicte de manera molt directe. Finalment la seva història es va anar dissipant en el temps i en el segle XVIII ja constava com una construcció en ruïnes.

El castell està situat en el cim d’un penya només accessible per la part nord a través del Coll de la Biga.

El seu accés per aquest coll no presenta cap dificultat, ja que s’hi accedeix a través del camí que va des del punt quilomètric PK. 1,3 de la carretera GI-505 que va de La Vajol al Coll de Manrella fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines.

La vista des del castell, és extraordinària, on es pot divisar l’Alt Empordà, el mar i una postal de La Vajol, Maçanet de Cabrenys i Darnius, amb l’embassament de Boadella.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ I CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ
Maçanet de Cabrenys
Església de Sant Martí

Situada al centre del poble l’església de Sant Martí és una construcció originària com a mínim a partir del segle XI, ja que hi ha documentació que acredita la seva existència a l’any 1017, quan el comte de Besalú i de Ripoll, Bernat Tallaferro (970-1020) en va fer donació a la seu de Besalú.

L’edifici de característiques i estil romànic és d’una sola nau rectangular, amb absis semicircular, el qual es pot visualitzar pel estret carrer posterior que envolta l’església, disposant d’un sòlid campanar quadrat amb vores escapçades, pràcticament com si fos octogonal no uniforme i situat en la part central de la façana, i una obertura tipus arcada de mig punt a cada costat, i culminat per una gàbia on hi ha dues campanes.

Disposa de dues portes d’accés, una per la part lateral d’estil romànic i possiblement la única d’accés al temple quan aquest es va construir amb quatre arquivoltes i un timpà sense cap tipus de decoració, amb tres brancals a cada costat i dos esglaons d’accés, on hi destaca la seva porta ferrada del segle XII.

L’alta porta situada a la part frontal té dos arcs de mig punt, amb un timpà sense cap tipus d’inscripció i on hi ha una petita espitllera a la part superior, i una finestra damunt de la porta d’entrada.

Maçanet de Cabrenys
Interior de la Capella de Sant Sebastià

Durant els anys 1971 i 1972 es van fer reformes de gran importància ja que es van enderrocar i reformar diferents parts de l’edifici, com la capella dels Dolors, la torre que hi havia al costat de l’absis, una escala de cargol que accedia al campanar entre moltes altres modificacions i reformes tan a l’exterior com a l’interior, i que és l’estat en que es troba actualment.

La capella de Sant Sebastià és l’altre edifici religió que es troba en el nucli de Maçanet de Cabrenys, concretament en el carrer del mateix nom de Sant Sebastià. Es una construcció que data del segle XVI, tot i que per les indicacions de la seva llinda a l’entrada podria haver estat modificada a l’any 1733.

Es possible que l’església original fos més baixa, i les reformes acabades a l’any 1733, hi van incloure un aixecament de l’edifici, permeten entre altres parts de l’interior, la construcció del cor que es troba al damunt de l’entrada.

La capella de Sant Sebastià es va construir després del brot de pesta que afectà a la població entre els anys 1589 i 1592, mitjançant aportacions populars.

Cal esmentar que Sant Sebastià és dels sants més venerats a les comarques gironines, proliferant sobre tot en indrets exteriors al pobre, gran quantitat de capelles i esglésies dedicades a aquest sant de la Gàl·lia romana. El gran nombre d’edificis religiosos construïts i dedicats a Sant Sebastià, fou important entre els segles XIV i XVII.

+ Informació:  
Església parroquial de Sant Martí

 

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES SALINES
Santuari de la Mare de Déu de Les Salines, Maçanet de Cabrenys
Santuari de la Mare de Déu de les Salines
© Ajuntament de Maçanet de Cabrenys

El Santuari de la Mare de Déu de les Salines es troba situat en el Massís de les Salines, vigilat de prop pels cims del Moixer de 1443 metres, el Roc del Pou de 1288 metres i el Puig de les Pedrisses de 1333 metres. A prop del límit fronterer amb la comarca nord-catalana del Vallespir, està envoltat d'un territori muntanyós i farcit de boscos i vegetació exuberant.

Un accés còmode és a través de La Vajol, més que a partir de Maçanet de Cabrenys, més llarg i abrupte. Agafant la carretera GI-505 que va de La Vajol al Coll de la Manrella, en el quilòmetre pk: 1,4 a mà esquerra hi ha el camí a partir del qual es pot anar al Coll de Lli, a les ruïnes del castell de Cabrera i finalment, s'arriba al santuari de Mare de Déu de les Salines, després d'haver recorregut uns cinc quilòmetres per un camí forestal, passant d'una cota 605 metres a la de 1087 metres.

La història del santuari arrenca a l'any 1271, per petició de la gent de Maçanet de l'època que van demanar al seu senyor, Mascaró d'Hortal, el qual en nom seu i dels seus súbdits va demanar llicència al bisbe de Girona, Pere de Castellnou, per a poder construir un temple dedicat a la Mare de Déu i poder venerar així una imatge de la verge que segons diu la tradició fou trobada en una cova.

La llicència fou concedida i tot seguit s'edificà el temple, el qual quedaria acabat a l'any 1275, essent al mateix temps cedit a la comunitat per Mascaró d'Hortal i la seva dona Ermessenda. En un principi fou vetllada per un capellà, però posteriorment es va fer càrrec un ermità.

El temple fou batejat amb el nom del paratge, és a dir, "Salines". El nom té el seu origen en que en el paratge "camp de salines" que era de pastura, hi havia unes llosses sobre les quals els pastors hi posaven sal que consumien les vaques i ovelles, per tal de provoca'ls-hi una major apetència, i que al beure més aigua incrementaven la producció de llet si eren lleteres, o de pes si eren d'engreix.

Al llarg dels anys es van fer diferents reformes i ampliacions de l'edifici i altres instal·lacions com dels accessos, així com del seu interior i de la imatge de la verge que s'hi venerava, ja que a l'any 1593 fou destruïda per un tal Lamandre, un brètol bandoler hugonot, seguidor de l'església protestant reformada francesa, i que a més de bergant, es convertí en assassí al matar a l'ermità i a un visitant que hi havia.

Durant el segle XVII fou quan les reformes foren de més importància i va ésser ampliada la primitiva edificació amb nous elements com el cor, part de l'hostatgeria i el campanar, a part de l'absis i l'altar.

Maçanet de Cabrenys - Cami a Salines Maçanet de Cabrenys - Cami a Salines
Paisatge i ruta forestal vers al Santuari de la Mare de Déu de Salines

Després durant el segle XIX van continuar les obres de millora i ampliació en espais com la mateixa hostatgeria i edificis annexes, i en el segle XX, concretament a l'any 1923 es va donar per acabada la pista forestal d'accés al santuari, continuant encara al llarg del segle XX diferents obres de millora i ampliació com la construcció d'un refugi, pertanyent al Centre Excursionista Empordanès i amb una capacitat per a 12 persones.

Al llarg de l'any s'hi celebren dos grans esdeveniments, l'aplec de Sant Isidre patró del pagesos, que es fa el diumenge més proper a la festa del sant i, la festa de la Mare de Déu, que es celebra el primer diumenge d'agost.

Un fet que no totes les esglésies i ermites del període previ i durant la Guerra Civil (1936-1939) poden dir, fou la conservació de la imatge de la verge, feta per l'escultor maçanetenc Josep Verdaguer i Sales en el segle XIX, que fou portada i amagada en territori francès davant les onades de cafres i carcans revolucionaris destructors del patrimoni artístic i documental català.

+ Informació:  

Centre Excursionista Empordanés
Salines - Bassegoda
Santuari de la Mare de Déu de les Salines

 

 


Escut de Maçanet de Cabrenys

Bandera de Maçanet de Cabrenys
Logo turístic de Maçanet de Cabrenys
Escut
Bandera
Logo turístic

 

MAÇANET DE CABRENYS EN XIFRES
GENTILICI
Maçanetenc, maçanetenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
67,9 Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17720
MERCAT SETMANAL
Dimecres
COORDENADES GPS
Latitud N 42.387817º - Longitud E 2.751872º
ALTITUD
370 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR
Juliol
FESTA MAJOR D'HIVERN
Novembre
APLEC DE LES SALINES
Sant Isidre (maig)
FESTA MARE DE DÉU DE LES SALINES
Primer diumenge d'agost
FIRA DE LA CASTANYA
Novembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

El temps a Maçanet de Cabrenys
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

MAÇANET DE CABRENYS, Pere Roura i Sabà, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1997
EL SETÈ CAMIÓ, El tresor perdut de la República, Assumpta Montella, Editorial ARA Llibres, Barcelona, 2007
EL POBLE I LA BARRA, Robert Oliva, Joana Bassagañas, Laia Sisteró, Espai Cultural, Figueres, 2014

Internet Internet
 
Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Publicacions Premsa comarcal i local, Revistes i Publicacions
  Empordà
Hora Nova
Viu Empordà
Mapes Plànols i Mapes
  Maçanet de Cabrenys
 
Bernat Hug de Rocabertí   BERNAT HUG DE ROCABERTÍ
Religiós, militar, poeta i Cavaller de l'Ordre d'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
Maçanet de Cabrenys,1415/1420
1488/1490

Alguns cronistes situen les arrels de la saga Rocabertí, procedent de la dinastia merovingi, és a dir la dinastia que entre els segles V i VII dominada gran part del territori que avui és França, Bèlgica i Alemanya.

La família descendent dels ducs d’Austràsia, foren perseguits pel rei Pepí I, el Breu (714-768), havent-se de refugiar en el Pirineu català, en una castell de la seva propietat que havia estat construït en el segle V, el qual van remodelar i restaurar convertint-lo en la seva residència i, posant-li el nom de “Castell de Roca Aubertí”; nom que derivaria cap a “Roca Aubert” i finalment “Rocabertí”. El castell actualment en ruïnes es troba a prop de La Jonquera sota la baldana del Puig dels Falguers a uns 430 metres d’altitud, en un lloc de difícil accés.

Escut dels Rocabertí
Escut d'armes dels Rocabertí

Entre el segles VIII i IX, va existir un tal Hug de Rocabertí que lluità al costat de Carlemany (742-814) i que sembla fou qui va ésser fundador del llinatge de Rocabertí, família poderosa i molt lligada a la reialesa aragonesa al llarg de segles. Tanmateix, aquest inici en el llinatge no està clar documentalment, ja que durant el anys 971 i 1010 el castell fou remodelat i ampliat pel vescomte Dalmau, però que no porta el nom de Rocabertí, com tampoc ho farien els seus successors Ramon Guillem o Ponç Guerau, entre d’altres no coneguts.

A l’any 1078 mor el comte Ponç I d’Empúries, i podria ésser que part del seu patrimoni anés a parar a mans del seu segon fill Berenguer d’Empúries, vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí, per casament amb Arsenda de Rocabertí. A partir d’aquest matrimoni tampoc està clar i documentat la utilització del nom “Rocabertí”, sinó que s’ha d’arribar a l’any 1147 quan apareix el nom de Jofre de Rocabertí, dit Jofre I.

Durant els segles XII al XVI la relació i amistat amb la corona fou molt notable, estant els Rocabertí al costat dels reis i lluitant amb Pere I el Catòlic (1196-1213), Jaume I el Conqueridor (1213-1276), Pere II el Gran (1276-1285), Alfons II el Franc (1285-1291), Jaume II el Just (1291-1327), Alfons II el Benigne (1327-1336), Pere III el Cerimoniós (1336-1387), Joan I el Caçador (1387-1396), Martí I el Humà (1396-1410), Ferran I d’Aragó dit el d’Antequera (1410-1416), Alfons IV el Magnànim (1416-1458), Joan II el Sense Fe (1458-1479) i Ferran II el Catòlic (1479-1516) que seria l’últim que coincidiria amb el personatge de Bernat Hug de Rocabertí, però que pràcticament per raons d’edat poca vinculació tindria, quan Ferran II fou rei.

Jaume II el Just, conquesta Sardenya on hi mor en la batalla Dalmau IV de Rocabertí

Durant el regnat de Jaume II el Just (1291-1327) la casa dels Rocabertí estava liderada per Dalmau VI (1282 - 1304), Jofre IV (1304 -1309), Dalmau VII (1309 - 1324) i Jofre V (1324 - 1342).  Dalmau VII es va casar amb Beatriu de Cabrenys, que era filla de Bernat Hug III, baró de Cabrenys, fet que va comportar que la baronia de Cabrenys passés a mans dels Rocabertí. Dalmau VII va participar amb Jaume II en la campanya de Sardenya entre 1323 i 1324, on hi va morir, durant l'assalt al Castel di Castro.

Al morir Dalmau VII deixa com hereu a Jofre V (1324-1342), però al seu fill Guillem Galceran de Rocabertí, li farà concessió de la baronia de Cabrenys que en aquell temps incloïa territoris dels actuals municipis de Maçanet de Cabrenys, Costoja i Sant Llorenç de Cerdans entre d’altres propers.

En aquesta donació possiblement hi va intervenir la seva esposa Beatriu de Cabrenys, ja que era la propietària de les terres comprades a Simó de Cabrera a l’any 1330, i a més al morir el seu marit Dalmau, va traslladar la seva residència a Maçanet on hi va morir a l’any 1344.

Castell dels Rocabertí, La Jonquera

Restes del castell dels Rocabertí
a La Jonquera

© Fototeca.cat

Guillem Galceran de Rocabertí (?-1385) es casaria amb Maria d’Arbòrea, filla del jutge d’Hug II d’Arbòrea, que era una població de la província d’Oristany de l’illa de Sardenya, pertanyent en aquell moment a la sobirania aragonesa. D’aquesta manera, Guillem Galceran seria el fundador de la nissaga de Cabrenys de la branca derivada dels Rocabertí de La Jonquera, i amb el anys, el poble dit de Maçanet, passaria a ser conegut com Maçanet de Cabrenys.

D’aquesta manera, Guillem Galceran de Rocabertí i Maria d’Arbòrea, passarien a ser els avis paterns de Bernat Hug de Rocabertí, ja que del matrimoni naixerien el seu oncle Guerau Galceran de Rocabertí (?-1425) i el seu pare Guillem Hug de Rocabertí (?-1428).

Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys va viure sota el regnat de Martí I l’Humà. Quan Martí I va morir sense descendència, la baronia de Cabrenys es va posicionar en favor que el successor fos Jaume II d’Urgell (1380-1433), seguint els criteris que es van establir en el consell de Peralada per part dels nobles empordanesos.

Celebrat el Compromís de Casp per part dels nous representants d’Aragó, València i Catalunya, tres per cada territori, aquest va dictaminar i aprovar el 24 de juny de 1412 que el successor de Martí I seria, Ferran d’Antequera en detriment de Jaume d’Urgell.

D’aquesta manera, tot i ésser urgellistes, la família dels Rocabertí va acceptar la resolució dels compromís de Casp i es va posar al servei del nou rei, Ferran I d’Aragó, dit el d’Antequera (1380-1416), net matern de Pere III el Cerimoniós (1319-1387) i fill d’Elionor d’Aragó (1358-1382) que era filla de Pere III i germana de Martí I.

Casal d'Erill
Casal d'Erill, llinatge de la mare de
Bernat Hug de Rocabertí

Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys, es va casar amb Francesca d’Erill, i del matrimoni en neixen quatre fills: Dalmau, Pere, Bernat i Joana, essent un fidel servidor igual que el seu germà Guerau, del rei Alfons IV, el Magnànim (1396-1458). Al morir Guerau de Rocabertí sense descendència, la baronia de Cabrenys passa al seu germà Guillem, per poc temps, i al morir aquest passaria al seu fill hereu en Dalmau.

D’aquesta manera, la baronia de Cabrenys queda a mans de Dalmau de Rocabertí i d’Erill (?-1479), germà gran d’en Bernat, que seguint la tradició, al no poder optar al patrimoni i drets de la família, ja que van quedar a mans del seu germà Dalmau, es declinà per la part eclesiàstica, tot i que no en la seva totalitat, sinó en part, ja que va entrar a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital.

L’Orde de Sant Joan de Jerusalem, també conegut amb molts altres noms com, Orde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta entre d’altres, fou un orde de cavalleria de caràcter benèfic i pietosos que amb els anys esdevindria un cos armat de gran prestigi.

El fet que Bernat Hug de Rocabertí entrés en l’orde de Sant Joan, no fou aleatori, sinó que va venir molt possiblement per influència familiar. La seva germana Joana de Rocabertí, es va casar amb Pere de Vilagut (?-1449), senyor del castell de Sant Mori, aquest tenia tres germans, Bernat, Guillem i Joan de Vilagut, castellà d’Amposta i cavaller de l’orde, i per tant, es de suposar fou un factor clau perquè Bernat entrés dins l’orde.

Joan II, el sense Fe
Joan II el Sense Fe, rei al qual va servir
amb lleialtat en Bernat Hug de Rocabertí

Bernat Hug de Rocabertí neix a Maçanet de Cabrenys molt possiblement en el castell de Cabrera entre els anys 1415 i 1420, per tant, a les acaballes del traspàs entre el rei Ferran I d’Aragó i el seu fill Alfons IV, el Magnànim, continuant després sota el regnat de Joan II, el Sense Fe (1458-1479) i del seu fill Ferran II, el Catòlic (1479-1516) per molt poc temps, ja que Bernat devia morir cap a l’any 1485.

A mesura que Bernat Hug es fa gran, va entrant en el cercle del cunyat de la seva germana, Joan de Vilagut, convertint-se amb un dels seus homes de confiança, quan a l’any 1441 marxen a la Illa de Rodes, que és on aquell moment hi ha la seu central de l’Orde de Sant Joan. Anys després va assolint càrrecs dins de l’orde, passant a ser comanador hospitaler d’Alfambra, localitat situada a Terol, a l’Aragó, que estava enquadrada en la castellania d’Amposta, d’on Joan de Vilagut n’era castellà.

Poc a poc Bernat Hug es va anar consolidant com un líder molt respectat dins de l’orde de Sant Joan en la corona d’Aragó, per la seva valentia i dots de gestor i diplomàtic, fet que li va valer cada cop més, el recolzament del rei Joan II, obtenint a l’any 1456 el càrrec de comanador del castell de Monsó, i posteriorment a l’any 1461 el títol de Castellà d’Amposta, el càrrec més alt de l’Orde de Sant Joan en els territoris de la corona d’Aragó.

Knights Hospitaller Museum, Mdina, Malta
Knights Hospitaller Museum a Mdina (Malta)
The Knights of Malta

Un càrrec que havia ostentat el cunyat de la seva germana Joan de Vilagut des de l’any 1427 fins el 1444, i posteriorment Pere Ramon Sacosta (1446-1461), que el va deixar quan fou nominat gran mestre de l’Orde de Sant Joan i traslladat a la illa grega de Rodes. Llavors Joan II, va comprendre que havia arribat el moment que la castellania d’Amposta passés a mans d’un incondicional seu com era Bernat Hug, puix que comprenia el domini de la les comandes de Saragossa, Casp, Ascó i Miravet.

Aquest fet encara el va reforçar més com a vassall del rei Joan II, al qual va servir amb gran fidelitat durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), contra les tropes de la Generalitat i en Consell de Cent, participant en diferents batalles i missions diplomàtiques.

En la Batalla de Viladamat a l’Alt Empordà (1468) fou fet presoner, per tal de protegir la retirada del rei Joan II i el seu fill Ferran II, tot i que fou alliberat posteriorment a l’any 1469, per les gestions del rei, però segurament pel pagament d’un fort rescat, degut al fort poder econòmic que tenia Bernat Hug.

També va participar per ordre del rei Joan II, conjuntament amb el comte de Prades, Joan Ramon Folc de Cardona i Prades-Aragó, en les negociacions amb el rei de França Lluis XI, el Prudent (1423-1483) amb relació al Rosselló.

Castell de Cabrera, Maçanet de la Selva
Restes del castell de Cabrera, residència
dels Rocabertí de Cabrenys

Bernat Hug de Rocabertí també conegut com Fra Bernat Hug, a més de religiós, militar, polític i diplomàtic, també fou poeta, essent Ausiàs March (1400-1459) el seu punt referencial i admirador, i altres d’orígens italià, principalment Dante i Petrarca. La seva obra no fou molt important, i només consta un llarg poema narratiu i simbòlic titulat “Comèdia de la Gloria d’Amor”.

Ja gran es va retirar de les gestes bèl·liques i la vida cortesana cap el 1477, dedicant-se exclusivament a les funcions pròpies vinculades a l’Orde de Sant Joan i a tenir cura del seu patrimoni. Va morir a l’any 1488/1490, sense fills, però que feu hereu universal a Joan de Rocabertí parent seu. Per tant devia morir entre els 65 a 70 anys, ja que no hi ha certesa del seu naixement ni mort, i possiblement al castell de Monsó o Saragossa.

El llinatge de la seva família a Maçanet de Cabrenys era en aquell moment en mans del seu nebot, Guerau de Rocabertí, ja que el seu germà Dalmau havia mort a l’any 1479. La branca dels Rocabertí que continuava a La Jonquera i que es va dividir amb Dalmau VII a l’any 1324, permetent la via de la baronia de Cabrenys, estava en mans de Felip Dalmau II (1479-1512).

EL BARONS DE CATALUNYA
Santiago Sobrequés i Vidal
Editorial Vicens Vives, Barcelona, 1970
Els Senyors
Els Rocabertí - Enciclopèdia Catalana
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: agost 2022 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal