 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
UN TERRITORI FARCIT DE MUNTANYES, BOSCOS I RUTES NATURALS
El municipi de Maçanet de Cabrenys, està immers en un ric i abundant paisatge farcit de boscos, amb gran quantitat d’afluent d’aigua i brolladors que són els responsables de recollir les aigües del gran nombre de cims que envolta el municipi, situats en la part sud-oest, est i sobre tot al nord, que és on hi ha el massís de Les Salines d’una superfície de 4.200 has. El cim més elevat és el Moixer 1.443 metres, seguit d’altres com el Roc de Frausa de 1.402 metres, Puig de les Pedrisses de 1.333 metres o el Puig Falcó de 1.095 metres entre molts altres. La seva orografia fa que disposi de gran quantitat de serres i massissos, on el més important de tot el massís de Les Salines, situat a la part nord del municipi. Altres són la Serra del Puig, Serra de l’Ou, Serra de Llinars o la Serra Bernat a prop de l’inici del pantà de Boadella.
La seva riquesa hídrica és important tot i que no és de gran abundància, degut que és el lloc de naixement dels afluents que aportaran les seves aigües cap al Pantà de Boadella, situat dins el municipi de Darnius. Els dos rius més importants són l’Arnera i el Rinadal, tots dos afluents de La Muga a tocar el pantà de Boadella. Aquests, no molt abundosos, recullen les aigües sobre tot en període hivernal d’altres rieres, torrents o rials, tals com la Riera de l’Ardenya, la Riera de Frausa, torrent del Clos o la Riera dels Horts, entre molts altres. La seva orografia i riquesa hídrica i forestal, li permet disposar de gran quantitat de fonts, tals com: Font de les Creus, Font del Bombo, Font del Brosser, Font de Merla o la Font de la Balma entre d’altres escampades per tot el terme municipal. La via de comunicació més important és la carretera GI-503 que va de Darnius fins a tocar el límit fronterer, on a un quilòmetre es troba Costoja, i a sis quilòmetres, Sant Llorenç de Cerdans, en la comarca del Vallespir. També està comunicada amb La Vajol a través d’una carretera rural asfaltada innominada, que surt de La Vajol pel mirador de Sant Silvestre i no va directament a Maçanet de Cabrenys, sinó que surt a tocar la GI-503 en el punt quilomètric Pk.9,7 de l’esmentada carretera. El municipi de quasi seixanta vuit quilòmetres quadrats, està limitat per La Vajol, Darnius, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà. Ja en la part oest i nord, els límits són amb la comarca del Vallespir, i fa confí amb els municipis de Sant Llorenç de Cerdans, Els Banys-Palaldà, Reiners, Ceret i finalment, Morellàs-Les Illes, tot plegat amb uns dotze quilòmetres fronterers.
CASTELL DE CABRERA I LA FAMILÍLIA ROCABERTÍ DE CABRENYS
El castell de Cabrera fou construït a finals del segle XI, formant part d’una branca familiar menor de la casa del Cabrera, dins el territori del Comtat de Besalú, quan era regit per Bernat II comte de Besalú i Ripoll. En el segle XIII apareix Beatriu d’Hortal, senyora del castell d’Hortal (Llers) que devia ésser propietària del castell de Cabrera, ja que en fa donació al seu marit Pere d’Orriols, propietari també a l’any 1242 del castell d’Orriols. El rei francès Felip III, l’Ardit (1245-1285), amb el suport i benedicció del Papa Martí IV (1281-1285) i de Jaume II de Mallorca, que va deixar passar les tropes franceses pel Rosselló, van voler castigar a Pere II, el Gran (1240-1285) fent una croada contra Catalunya. En aquesta croada els francesos varen patir una humiliant desfeta per part de les tropes catalanes. D’una banda la destrossa total de la seva flota, en la batalla de les Formigues, petites illes entre Calella de Palafrugell i Palamós, on les naus comandades per l’Almirall Roger de Llúria (1250-1305) van esmicolar la flota francesa amb gran quantitat de baixes i captures. Per terra, fou a la batalla del Coll de Panissars (30 setembre i 1 d’octubre de 1285), situat actualment entre els límits de l’Alt Empordà i el Vallespir, entre El Pertús i la Jonquera, i a prop del fort de Bellaguarda.
Els croats francesos que havien conquerit Castelló d’Empúries i Roses, entre altres poblacions fins arribar a Girona, es batien en retirada cap el nord, fustigats per les tropes catalanes, patint una gran desfeta en el Coll de Panissars. El rei francès Felip III l’Ardit, no passà de Perpinyà on hi morí el 5 d’octubre de 1285, i que posteriorment seria traslladat a Paris on està enterrat en la basílica de Saint Denis. En les batalles contra les tropes franceses, tot i que aquestes varen patir una forta davallada per terra i mar com la mort del seu rei, no va impedir que el castell de Cabrera quedés totalment destruït durant les batalles per l’Alt Empordà.
A l’any 1330 el castell de Cabrera deixarà de formar part d’aquesta branca menor de la casa dels Cabrera, quan el propietari Simó de Cabrera ven la senyoria de Maçanet i el castell a Beatriu de Cabrenys, vídua de Dalmau IV i mare de Guillem Galceran de Rocabertí, el que iniciarà el llinatge dels Rocabertí de Cabrenys. El castell fou reconstruït ja que havia quedat molt malmès per les tropes franceses. Anys després i sobre tot durant la Guerra Civil catalana, la família Rocabertí-Cabrenys va estar sempre al costat de Joan II, sobre tot pel que fa als germans Pere i Bernat Hug de Rocabertí, i per tant, va patir les vicissituds del conflicte de manera molt directe. Finalment la seva història es va anar dissipant en el temps i en el segle XVIII ja constava com una construcció en ruïnes. El castell està situat en el cim d’un penya només accessible per la part nord a través del Coll de la Biga. El seu accés per aquest coll no presenta cap dificultat, ja que s’hi accedeix a través del camí que va des del punt quilomètric PK. 1,3 de la carretera GI-505 que va de La Vajol al Coll de Manrella fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines. La vista des del castell, és extraordinària, on es pot divisar l’Alt Empordà, el mar i una postal de La Vajol, Maçanet de Cabrenys i Darnius, amb l’embassament de Boadella.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ I CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ
Situada al centre del poble l’església de Sant Martí és una construcció originària com a mínim a partir del segle XI, ja que hi ha documentació que acredita la seva existència a l’any 1017, quan el comte de Besalú i de Ripoll, Bernat Tallaferro (970-1020) en va fer donació a la seu de Besalú. L’edifici de característiques i estil romànic és d’una sola nau rectangular, amb absis semicircular, el qual es pot visualitzar pel estret carrer posterior que envolta l’església, disposant d’un sòlid campanar quadrat amb vores escapçades, pràcticament com si fos octogonal no uniforme i situat en la part central de la façana, i una obertura tipus arcada de mig punt a cada costat, i culminat per una gàbia on hi ha dues campanes. Disposa de dues portes d’accés, una per la part lateral d’estil romànic i possiblement la única d’accés al temple quan aquest es va construir amb quatre arquivoltes i un timpà sense cap tipus de decoració, amb tres brancals a cada costat i dos esglaons d’accés, on hi destaca la seva porta ferrada del segle XII. L’alta porta situada a la part frontal té dos arcs de mig punt, amb un timpà sense cap tipus d’inscripció i on hi ha una petita espitllera a la part superior, i una finestra damunt de la porta d’entrada.
Durant els anys 1971 i 1972 es van fer reformes de gran importància ja que es van enderrocar i reformar diferents parts de l’edifici, com la capella dels Dolors, la torre que hi havia al costat de l’absis, una escala de cargol que accedia al campanar entre moltes altres modificacions i reformes tan a l’exterior com a l’interior, i que és l’estat en que es troba actualment. La capella de Sant Sebastià és l’altre edifici religió que es troba en el nucli de Maçanet de Cabrenys, concretament en el carrer del mateix nom de Sant Sebastià. Es una construcció que data del segle XVI, tot i que per les indicacions de la seva llinda a l’entrada podria haver estat modificada a l’any 1733. Es possible que l’església original fos més baixa, i les reformes acabades a l’any 1733, hi van incloure un aixecament de l’edifici, permeten entre altres parts de l’interior, la construcció del cor que es troba al damunt de l’entrada. La capella de Sant Sebastià es va construir després del brot de pesta que afectà a la població entre els anys 1589 i 1592, mitjançant aportacions populars. Cal esmentar que Sant Sebastià és dels sants més venerats a les comarques gironines, proliferant sobre tot en indrets exteriors al pobre, gran quantitat de capelles i esglésies dedicades a aquest sant de la Gàl·lia romana. El gran nombre d’edificis religiosos construïts i dedicats a Sant Sebastià, fou important entre els segles XIV i XVII.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES SALINES
El Santuari de la Mare de Déu de les Salines es troba situat en el Massís de les Salines, vigilat de prop pels cims del Moixer de 1443 metres, el Roc del Pou de 1288 metres i el Puig de les Pedrisses de 1333 metres. A prop del límit fronterer amb la comarca nord-catalana del Vallespir, està envoltat d'un territori muntanyós i farcit de boscos i vegetació exuberant. Un accés còmode és a través de La Vajol, més que a partir de Maçanet de Cabrenys, més llarg i abrupte. Agafant la carretera GI-505 que va de La Vajol al Coll de la Manrella, en el quilòmetre pk: 1,4 a mà esquerra hi ha el camí a partir del qual es pot anar al Coll de Lli, a les ruïnes del castell de Cabrera i finalment, s'arriba al santuari de Mare de Déu de les Salines, després d'haver recorregut uns cinc quilòmetres per un camí forestal, passant d'una cota 605 metres a la de 1087 metres. La història del santuari arrenca a l'any 1271, per petició de la gent de Maçanet de l'època que van demanar al seu senyor, Mascaró d'Hortal, el qual en nom seu i dels seus súbdits va demanar llicència al bisbe de Girona, Pere de Castellnou, per a poder construir un temple dedicat a la Mare de Déu i poder venerar així una imatge de la verge que segons diu la tradició fou trobada en una cova. La llicència fou concedida i tot seguit s'edificà el temple, el qual quedaria acabat a l'any 1275, essent al mateix temps cedit a la comunitat per Mascaró d'Hortal i la seva dona Ermessenda. En un principi fou vetllada per un capellà, però posteriorment es va fer càrrec un ermità. El temple fou batejat amb el nom del paratge, és a dir, "Salines". El nom té el seu origen en que en el paratge "camp de salines" que era de pastura, hi havia unes llosses sobre les quals els pastors hi posaven sal que consumien les vaques i ovelles, per tal de provoca'ls-hi una major apetència, i que al beure més aigua incrementaven la producció de llet si eren lleteres, o de pes si eren d'engreix. Al llarg dels anys es van fer diferents reformes i ampliacions de l'edifici i altres instal·lacions com dels accessos, així com del seu interior i de la imatge de la verge que s'hi venerava, ja que a l'any 1593 fou destruïda per un tal Lamandre, un brètol bandoler hugonot, seguidor de l'església protestant reformada francesa, i que a més de bergant, es convertí en assassí al matar a l'ermità i a un visitant que hi havia. Durant el segle XVII fou quan les reformes foren de més importància i va ésser ampliada la primitiva edificació amb nous elements com el cor, part de l'hostatgeria i el campanar, a part de l'absis i l'altar.
Després durant el segle XIX van continuar les obres de millora i ampliació en espais com la mateixa hostatgeria i edificis annexes, i en el segle XX, concretament a l'any 1923 es va donar per acabada la pista forestal d'accés al santuari, continuant encara al llarg del segle XX diferents obres de millora i ampliació com la construcció d'un refugi, pertanyent al Centre Excursionista Empordanès i amb una capacitat per a 12 persones. Al llarg de l'any s'hi celebren dos grans esdeveniments, l'aplec de Sant Isidre patró del pagesos, que es fa el diumenge més proper a la festa del sant i, la festa de la Mare de Déu, que es celebra el primer diumenge d'agost. Un fet que no totes les esglésies i ermites del període previ i durant la Guerra Civil (1936-1939) poden dir, fou la conservació de la imatge de la verge, feta per l'escultor maçanetenc Josep Verdaguer i Sales en el segle XIX, que fou portada i amagada en territori francès davant les onades de cafres i carcans revolucionaris destructors del patrimoni artístic i documental català.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: agost 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |